Arxiu del dimecres, 18/01/2012

El plaer d’escriure amb ploma

dimecres, 18/01/2012

estilografica.jpg Un problema que tenen moltes vegades els científics és el de justificar la seva recerca. La pregunta que més vegades escoltarà al llarg de la seva vida és: “i això per a que serveix?”. Més encara en temps de crisi. I de vegades et quedes amb les ganes de dir que allò no serveix absolutament per a res. I encara més, previsiblement mai no servirà per a res. Simplement per satisfer la curiositat, descobrir secrets amagats de la natura o entendre millor coses que ja sabíem i a les que no donàvem importància.

Que té de dolent el pur plaer de conèixer?

Acabo de topar amb un d’aquests estudis que dubto que siguin gaire útils. Al menys d’entrada (tot i que mai no se sap). Uns físics han fet un model teòric, i després l’han verificat a nivell experimental, per entendre com flueix la tinta quan escrius amb una ploma estilogràfica. El títol del treball: “Hidrodinàmica de l’escriptura amb tinta“.

Només això? Si; només això.

Amb els bolígrafs és una altra història, però amb la ploma hi ha quatre factors que condicionen la manera de fluir la tinta i, per tant, la manera d’escriure. L’un és la capil•laritat que faria pujar la tinta cap amunt de la ploma. L’altre és de nou la capil•laritat però la exercida pels porus del paper que també estiren de la tinta cap a la superfície on escrivim. L’equilibri entre aquestes dues forces vindrà donat per les mides respectives del canal per on flueix la tinta i dels microporus del paper. Per això quan la superfície no és porosa, com ara un vidre, resulta molt complicat escriure-hi a sobre ja que no hi ha microporus que “xuclin” la tinta.

Els altres dos elements a considerar són la tensió superficial de la tinta, que li donarà una tendència a unir-se a les superfícies i a mantenir les molècules de tinta unides entre elles, i finalment la viscositat de la tinta, que oposarà resistència a tots els moviments que indueixin les altres forces.

Aquests quatre són els factors bàsics per permetre que la tinta flueixi de l’interior de la ploma cap a la superfície. Però no són els únics. La gravetat també hi juga un paper, per exemple. I, sobretot, hi ha un cinqué element que apareix quan comencem a escriure: la velocitat amb la que desplacem la ploma sobre el paper.

Pel que sembla, han fet un model que permet calcular com fluirà la tinta en diferents condicions i que, quan han posat a prova els càlculs teòrics en experiments pràctics han vist que concordaven força bé les previsions amb els resultats.

Tot plegat potser no servirà de res, però m’agrada aquesta mena d’experiments. No cal justificar-los igual que no cal justificar la utilitat d’una obra d’art. Simplement permet entendre una mica millor tot el que hi ha implicat en una cosa tant simple com el fet d’escriure, de triar el tipus de paper, la qualitat de la tinta i la estilogràfica en concret que farem servir. Però aquest coneixement ja li afegeix una mica més de valor al l’estètica de l’escriptura.

Ara ja és molt poc freqüent escriure res a mà, i menys encara amb una ploma. Una llàstima perquè quan ho fas veus que té un encant innegable. En tot cas, el plaer que experimentaré la propera vegada que ho faci serà una miqueta més gran, simplement pel fet d’entendre una mica millor tot el que està passant al punt de contacte entre la ploma i el paper.