El plaer d’escriure amb ploma

estilografica.jpg Un problema que tenen moltes vegades els científics és el de justificar la seva recerca. La pregunta que més vegades escoltarà al llarg de la seva vida és: “i això per a que serveix?”. Més encara en temps de crisi. I de vegades et quedes amb les ganes de dir que allò no serveix absolutament per a res. I encara més, previsiblement mai no servirà per a res. Simplement per satisfer la curiositat, descobrir secrets amagats de la natura o entendre millor coses que ja sabíem i a les que no donàvem importància.

Que té de dolent el pur plaer de conèixer?

Acabo de topar amb un d’aquests estudis que dubto que siguin gaire útils. Al menys d’entrada (tot i que mai no se sap). Uns físics han fet un model teòric, i després l’han verificat a nivell experimental, per entendre com flueix la tinta quan escrius amb una ploma estilogràfica. El títol del treball: “Hidrodinàmica de l’escriptura amb tinta“.

Només això? Si; només això.

Amb els bolígrafs és una altra història, però amb la ploma hi ha quatre factors que condicionen la manera de fluir la tinta i, per tant, la manera d’escriure. L’un és la capil•laritat que faria pujar la tinta cap amunt de la ploma. L’altre és de nou la capil•laritat però la exercida pels porus del paper que també estiren de la tinta cap a la superfície on escrivim. L’equilibri entre aquestes dues forces vindrà donat per les mides respectives del canal per on flueix la tinta i dels microporus del paper. Per això quan la superfície no és porosa, com ara un vidre, resulta molt complicat escriure-hi a sobre ja que no hi ha microporus que “xuclin” la tinta.

Els altres dos elements a considerar són la tensió superficial de la tinta, que li donarà una tendència a unir-se a les superfícies i a mantenir les molècules de tinta unides entre elles, i finalment la viscositat de la tinta, que oposarà resistència a tots els moviments que indueixin les altres forces.

Aquests quatre són els factors bàsics per permetre que la tinta flueixi de l’interior de la ploma cap a la superfície. Però no són els únics. La gravetat també hi juga un paper, per exemple. I, sobretot, hi ha un cinqué element que apareix quan comencem a escriure: la velocitat amb la que desplacem la ploma sobre el paper.

Pel que sembla, han fet un model que permet calcular com fluirà la tinta en diferents condicions i que, quan han posat a prova els càlculs teòrics en experiments pràctics han vist que concordaven força bé les previsions amb els resultats.

Tot plegat potser no servirà de res, però m’agrada aquesta mena d’experiments. No cal justificar-los igual que no cal justificar la utilitat d’una obra d’art. Simplement permet entendre una mica millor tot el que hi ha implicat en una cosa tant simple com el fet d’escriure, de triar el tipus de paper, la qualitat de la tinta i la estilogràfica en concret que farem servir. Però aquest coneixement ja li afegeix una mica més de valor al l’estètica de l’escriptura.

Ara ja és molt poc freqüent escriure res a mà, i menys encara amb una ploma. Una llàstima perquè quan ho fas veus que té un encant innegable. En tot cas, el plaer que experimentaré la propera vegada que ho faci serà una miqueta més gran, simplement pel fet d’entendre una mica millor tot el que està passant al punt de contacte entre la ploma i el paper.

7 comentaris

  • Copépodo

    27/01/2012 0:01

    Haría falta otro estudio para ve por qué existen paletos como yo que nunca hemos sido capaces de usar correctamente una pluma, jejeje. Bromas aparte, entiendo lo que quieres decir: saber el porqué de ciertas cosas, incluso las más cotidianas, las hacen más interesantes. Qué lástima que, como dices, cada vez a la gente le cuesta más entender que la innata curiosidad humana sea motor suficiente para investigar incluso las cosas más aparentemente triviales.
    Un saludo.

  • Daniel Closa

    19/01/2012 0:21

    respirador: Si. Moltes vegades es treu profit de coses que aparentment no en tenien. però això no ha de fer oblidar el que dius; el plaer de saber, l’estimul per la ment i tot això. Si després, a sobre, és útil, doncs millor.
    I pel que fa als diners, doncs hi ha de tot. Algunes recerques costen d’entendre (igual que algunes obres d’art i que motles infraestructures). Sobretot en períodes de crisi. Però una cosa no treu l’altra.

    Joan: Si que es nota la diferència. I quan en trobes una que et va be, és tot un tresor. (sort amb l’examen!)

    Daniel: Es que en Wagensberg és un mestre. Té tota la raó del món.

  • Daniel Pérez

    18/01/2012 22:01

    Molt bo! Com diria en Jorge Wagensberg: l’espècie humana ha tingut èxit dins l’evolució animal en part gràcies a la capacitat de sentir plaer intel·lectual pel simple fet de comprendre, tingui o no aquest coneixement una aplicació directa evident.

  • Joan Codina

    18/01/2012 11:36

    Impressionant!!!! A mi m’encanta escriure-hi, hi ha tanta diferència entre els diferents estris d’escriptua… I també es nota amb la lletra que un acaba fent.

    El que no estenc és que a hores d’ara encara es reclamin resultats als científics quan en els últims anys els han demostrat amb escreix i se segueixin llençant milions i/o minuts de tele a autèntiques tonteries.

    Pel que fa al treball… Uff!!! Espero que no hagin provat de resoldre Navier-Stokes a més.. Pel que has dit té la seva complicació aquest estudi (ho diu un que demà s’examina de fluids).

    Quines ganes tinc d’anar a la facultat i començar baixar-me els articles.

  • respirador

    18/01/2012 11:11

    Per sort més sovint del que sembla algú treu un rendiment més directe d’estudis que no sembla que tinguin cap utilitat pràctica. També n’hi ha d’altres que sembla que siguin molt útils i després es desinflen. De totes maneres, jo també trobo que el coneixement té una utilitat de per se: pel plaer de saber, per estimular els nostres cervells o per fer-nos reflexionar sobre qui som i on anem. Per exemple, grans teories com la de l’heliocentrisme, l’evolució o la relativitat, encara que no tinguessin cap aplicació directa, està clar que ens han fet canviar la manera de veure el món.

    D’altra banda crec que és difícil justificar amb aquests termes els diners que es destinen en segons quins estudis científics (o en segons quines obres d’art). Fa la sensació que a la nostra societat no estem preparats per tants avanços científics i tecnològics, ja que, per molts que se’n facin, són altres aspectes de la societat els que han de canviar perquè aquesta millori. Potser algú ja està fent un estudi sobre com solucionar els problemes del món a través de la ciència?

  • Daniel Closa

    18/01/2012 10:14

    Cuneiforme també. Una cosa no treu l’altra
    :-D

  • Carquinyol

    18/01/2012 10:04

    Molts estudis són de coses que no tenen utilitat pràctica, i entre aquests n’hi ha que ho són però fins que arriba al moment que per a fer ves a saber què que no està pas relacionat directament amb allò en qüestió de sobte té una aplicació pràctica.

    Per cert, curiós això de que t’agradi escriure amb ploma… et feia més de tauletes de fang i escriptura cuneiforme :P :P