Arxiu del dimarts , 24/01/2012

L’arquebisbe, les dones i la missa

dimarts , 24/01/2012

anglicanisme.jpg Hi ha arguments que sembla increïble que encara es facin servir. Són tendenciosos, simplistes i, sobretot, erronis. Però malgrat les evidents febleses, els pots sentir una vegada i una altra. I, la veritat es que em posen una mica de mal humor. Un exemple el va donar ahir l’Arquebisbe de Tarragona quan, a un programa de TV3 li van preguntar pel fet que les dones no puguin oficiar missa. La resposta va ser que “...cadascú té una funció; jo tampoc puc fer algunes funcions que fan les dones, no puc portar els fills al món”.

En realitat això ni tan sols és un argument. Simplement és un parany lògic. Una fal•làcia. Un raonament que sembla correcte però que és fals. I que s’ha fet servir al llarg dels segles per justificar totes les discriminacions que han patit les dones. És un raonament del tipus: “Jo no puc tenir fills de la mateixa manera que elles no poden dirigir un banc”. O “Els homes no podem tenir fills igual que les dones no poden pilotar avions de combat”. El raonament seria correcte i indiscutible si els avions es pilotessin amb els collons o els bancs es dirigissin amb el penis. Però mentre aquestes activitats es facin amb les mans i amb el cap, l’argument no s’aguanta.

En el cas de l’Església, la discriminació entre homes i dones és innegable, però no hi hauria res a dir si aquesta es fonamentés en arguments teològics. Cada religió té les seves cerimònies i les seves normes. Unes normes que els seus seguidors han d’acceptar pels motius que a cada persona li semblin convenients. En realitat aquesta manera de pensar no és, ni molt menys, exclusiva del cristianisme sinó que és general en la majoria de religions. No deixen de ser un reflex de les societats on s’han generat. I les societats històricament han sigut molt masclistes. De totes maneres, en alguns casos, com ara els anglicans, la cosa ja va canviant.

És un tema delicat perquè fàcilment es pot pensar que criticar aquests arguments indiquen que un es posiciona contra una religió en concret. Això també acostuma a ser una manera de desviar el tema. El problema és senzillament que l’argument fet servir no té res a veure amb la religió sinó amb l’anatomia. I si aquest fos l’únic motiu voldria dir que en realitat no n’hi ha cap de motiu per justificar el que una dona no pugui fer missa. Només el pes de la tradició. De fet, recórrer a la tradició seria un argument més entenedor; discutible, però entenedor.

Recórrer a la fisiologia per justificar que una dona no pugui fer alguna activitat no és un argument teològic. És la mena d’argument que es pot aplicar a qüestions relacionades amb el sexe i la reproducció i para de comptar. Si s’acceptés per altres activitats, es podria acceptar per a justificar qualsevol mena de discriminació.

I és que, recordant (i modificant una mica), les paraules de la Samantha Carter: “El fet de tenir els òrgans reproductius a l’interior del cos enlloc de penjant a l’exterior no vol dir que no puguin oficiar una cerimònia tant bé com un home”.