Tornen les erupcions solars

solar flare.jpg Aquest any serà una llauna amb les profecies de la fi del món segons els maies. Cada vegada que arribi un huracà, cada erupció volcànica, cada terratrèmol, cada esdeveniment mínimament fora de l’habitual es prendrà com un senyal de l’imminent apocalipsi. I ja veig que ens farem un fart de recordar que d’huracans, terratrèmols, erupcions i caigudes de la xarxa n’hi ha cada any. Uns recordatoris inútils perquè els amants de les catàstrofes gaudeixen espantant-se i espantant al personal i no permetran que res els espatlli la diversió.

Aquests dies el tema estrella va ser la erupció solar que va tenir lloc el dilluns al vespre i que va emetre una tempesta solar que va arribar a la Terra el dimarts. Va ser un fet destacable perquè feia anys que no vèiem una erupció solar tan intensa. Però el motiu no es que es tractés d’una erupció inhabitual sinó que feia set anys que el Sol estava mostrant una activitat anormalment baixa.

Sabem que el Sol mostra un cicle d’activitat d’aproximadament onze anys de durada. Quan està al seu màxim és quan apareix el major nombre de taques solars i quan l’energia que emet és més alta. També és quan hi ha més erupcions d’aquestes. I el cas és que quan el Sol va arribar al mínim del seu cicle d’activitat, cap al 2008, va fer una cosa inhabitual. Semblava que l’activitat solar no es recuperava. El temps que vam estar sense taques solars es va allargar molt més del que s’esperava i no es va començar a restablir fins al 2010.

Amb tot això, el màxim d’activitat, que estava previst cap al 2012, potser no arribarà fins una mica més tard, el 2013. Però en tot cas, ara ja és d’esperar que tindrem unes quantes d’aquestes tempestes solars. Com els huracans, que quan arriben causen un bon daltabaix però que no es cap sorpresa que arribin. Ja sabem que quan comença la temporada d’huracans s’hi ha de comptar amb alguns.

De manera que no serà per això que el món s’acabi. En realitat seria més inquietant que no n’hi haguessin, perquè aleshores voldria dir que el Sol ha perdut el seu ritme d’activitat i que alguna cosa molt estranya estaria passant. Que hi hagi tempestes solars és senyal que tot va bé.

L’únic que em sap greu es no estar de viatge per països nòrdics. Aquests dies s’han pogut veure unes aurores boreals espectaculars (aquí una mostra). Una bellíssima conseqüència de la interacció entre els protons emesos pel Sol i la magnetosfera del nostre planeta.

4 comentaris

  • Daniel Closa

    27/01/2012 8:30

    Montserrat. Amb les ganes que els tinc a les Aurores boreals, i jo aquí als sud sense possibilitats de veure-le’s :-(

  • Montserrat

    26/01/2012 10:45

    jaja bona la comparació d’en Carquinyol!!!!
    Espectaculars les aurores boreals i a més aquest cop es podien veure des de llocs inusuals com nord-est d’Anglaterra i Irlanda.

  • Daniel Closa

    26/01/2012 9:53

    Ja presenta brots verds, en forma de fluxos de protons d’alta energia, que sembla que si que seguiran creixent. Al menys el Sol ha trobat la manera de sortir-se’n. Serà perquè la seva recuperació no depèn de polítics ni banquers.

  • Carquinyol

    26/01/2012 9:24

    Ho sigui, que el Sol ha estat en recessió i apunta a una tendència a l’alça tot i que les previsions diuen que no arribarà a recuperar el seu millor nivells fins el 2013.

    Quins temps, la crisi ha arribat al Sol i tot !