Arxiu del dilluns, 30/01/2012

La marxa enrera de la gelera

dilluns, 30/01/2012

Glacier_Mass_Balance_Map.jpg Que estem assistint a un fenomen d’escalfament global del planeta, ja no ho dubta ningú. Hi ha qui encara ho nega, però més per interessos que per altra cosa. En canvi, és més complicat ser-ne conscient de les dimensions del procés. Una magnitud que se’ns escapa ja que el ritme de canvi al planeta és molt diferent del ritme vital dels humans. Però la tècnica ens pot ajudar a suplir aquests divergències.

Un dels aspectes més frapants del canvi climàtic és la desaparició de les geleres. Si es miren els mapes on es mostra el canvi que experimenten, veiem que la immensa majoria de geleres d’arreu del planeta estan retrocedint. Certament n’hi ha alguna que es fa més gran, sobretot per la zona d’Escandinàvia. Però són l’excepció, per molt que els negacionistes les facin servir com exemple de que no n’hi ha per tant.

De totes maneres, el millor és veure realment el que li passa a una gelera. Aparentment les geleres són masses de gel immòbils, però sabem que es van movent lentament. El cas es que a Xile han fet servir la tècnica d’anar obtenint imatges espaiades en el temps per aconseguir fer una pel•lícula accelerada en el temps. Han fotografiat durant un any la gelera Jorge Montt, una de les geleres que retrocedeix més de pressa. El ritme era d’unes quatre imatges per dia, i el resultat final és espectacular.

 

El primer que destaca és el fet de poder veure com flueix la gelera. Sembla talment un riu de gel caient per la muntanya. Una dada que ja sabíem però que impressiona molt més si realment el pots veure.

L’altre dada important és, òbviament, com la línia davantera de la gelera va retrocedint. Fins i tot durant els mesos d’hivern, que en ser a l’hemisferi sud corresponen a Juliol i Agost, el retrocés és imparable. Durant l’any de filmació (el 2010) el retrocés ha estat d’uns 800 metres. Una dada que no resulta sorprenent si tenim en compte que en els darrers 25 anys la gelera ha perdut més de vuit quilòmetres.

La gelera aquesta ja anava retrocedint des de feia un segle. La diferència és a quin ritme ho feia. L’acceleració que ha experimentat des dels anys 90 és molt superior a cap descrita durant el segle XX. En un segle ha perdut uns 19 quilòmetres, però set d’aquests van ser només durant els anys 90. Realment els que encara neguen que això de l’esclafament sigui un problema acostumen a ser els  que es passen la vida dient que “no cal fer res” per saltar de cop al “ja es massa tard per fer res”.