La marxa enrera de la gelera

Glacier_Mass_Balance_Map.jpg Que estem assistint a un fenomen d’escalfament global del planeta, ja no ho dubta ningú. Hi ha qui encara ho nega, però més per interessos que per altra cosa. En canvi, és més complicat ser-ne conscient de les dimensions del procés. Una magnitud que se’ns escapa ja que el ritme de canvi al planeta és molt diferent del ritme vital dels humans. Però la tècnica ens pot ajudar a suplir aquests divergències.

Un dels aspectes més frapants del canvi climàtic és la desaparició de les geleres. Si es miren els mapes on es mostra el canvi que experimenten, veiem que la immensa majoria de geleres d’arreu del planeta estan retrocedint. Certament n’hi ha alguna que es fa més gran, sobretot per la zona d’Escandinàvia. Però són l’excepció, per molt que els negacionistes les facin servir com exemple de que no n’hi ha per tant.

De totes maneres, el millor és veure realment el que li passa a una gelera. Aparentment les geleres són masses de gel immòbils, però sabem que es van movent lentament. El cas es que a Xile han fet servir la tècnica d’anar obtenint imatges espaiades en el temps per aconseguir fer una pel•lícula accelerada en el temps. Han fotografiat durant un any la gelera Jorge Montt, una de les geleres que retrocedeix més de pressa. El ritme era d’unes quatre imatges per dia, i el resultat final és espectacular.

 

El primer que destaca és el fet de poder veure com flueix la gelera. Sembla talment un riu de gel caient per la muntanya. Una dada que ja sabíem però que impressiona molt més si realment el pots veure.

L’altre dada important és, òbviament, com la línia davantera de la gelera va retrocedint. Fins i tot durant els mesos d’hivern, que en ser a l’hemisferi sud corresponen a Juliol i Agost, el retrocés és imparable. Durant l’any de filmació (el 2010) el retrocés ha estat d’uns 800 metres. Una dada que no resulta sorprenent si tenim en compte que en els darrers 25 anys la gelera ha perdut més de vuit quilòmetres.

La gelera aquesta ja anava retrocedint des de feia un segle. La diferència és a quin ritme ho feia. L’acceleració que ha experimentat des dels anys 90 és molt superior a cap descrita durant el segle XX. En un segle ha perdut uns 19 quilòmetres, però set d’aquests van ser només durant els anys 90. Realment els que encara neguen que això de l’esclafament sigui un problema acostumen a ser els  que es passen la vida dient que “no cal fer res” per saltar de cop al “ja es massa tard per fer res”.

7 comentaris

  • Clidice

    01/02/2012 13:16

    ei Iliona, que ha estat en Roger Verdaguer :) més que res, perquè ningú s’endugui un mèrit que no li correspon :)

  • Iliona

    30/01/2012 17:14

    Clídice: Molt bona la teva frase. Per si algun comentarista no sap massa anglès, la tradueixo: “Quan una persona honesta veu que està equivocada, o rectifica o deixa de ser honesta”.

  • Daniel Closa

    30/01/2012 12:23

    carquinyol. Si un no vol, o no l’interessa, veure una cosa, simplement no la veu.

    OCA. Es clar. Al final qui rebrà som nosaltres.

    Roger. Molt bona la frase. Me l’apunto!

    Clidice. Ui! Les gelers d’aquí al Pirineu són depriments. Jo recordo les de l’Aneto i les dels Beciberris, i ara simplement només veig pedres. És molt trist.

  • Clidice

    30/01/2012 11:32

    Quan vam pujar a l’Aneto, vam tenir la fortuna de topar amb un glaciòleg que se la passa mesurant les geleres dels nostres Pirineus. El retrocés resulta brutal. Tot i que, només ensenyant les fotos de la gelera de l’Aneto a mon pare ja en vaig tenir prou. Encara plora l’home. Dels 50 ençà el món ha canviat molt. Tot i que una cosa és que hi hagi un escalfament global, ara ja gairebé ningú ho nega, i una altra és que s’estigui d’acord en els motius del mateix i en les solucions.

  • Roger Verdaguer

    30/01/2012 11:23

    Un dia vaig llegir aquesta i em va agradar. Per descomptat no és la única explicació, però és un bon moment per deixar-la anar: “When an honest man discovers he is mistaken, he will either cease being mistaken or cease being honest.” – Anonymous

  • OCA

    30/01/2012 11:08

    Imatges impressionants.
    En tot cas amb aquesta actitut passota i de negació anem, molt bé per tal de que el planeta els “folmini”. No nosaltres a ell, no, ell a nosaltres, està clar.

  • Carquinyol

    30/01/2012 8:54

    No sé quines coses es poden dir per no voler admetre el que passa… si només cal tenir ulls a la cara per veure-ho !