Arxiu del dimarts , 31/01/2012

Una planta menja-cucs

dimarts , 31/01/2012

philcoxia.jpg Les plantes poden ser boniques, però de seguida es fan avorrides. Malgrat que llueixin flors de colors i de vegades tinguin dimensions colossals, no acostumen a fer res més que estar quietes, prenent el sol i fent fotosíntesi. Per això, quan topes amb una planta que es mou fa molta més gracia. I si el moviment serveix per capturar animals ja ens trenca tots els esquemes i guanya en interès.

Però de plantes carnívores no n’hi ha gaires. Menys del 0.2 % del total de plantes. A més, acostumen a ser més aviat petites i poc llampants. La clàssica és la venus atrapamosques, que quan un insecte passa per l’interior, es tanca sobtadament deixant la seva víctima atrapada dins. Altres tenen zones relliscoses que fan caure els insectes en una mena de bany que les digereix. També n’hi ha moltes que tenen zones enganxoses on les víctimes queden presoneres (com la Pingüícola, que amb aquest nom sempre m’ha fet molta gràcia).

En realitat aquestes plantes no s’alimenten exclusivament d’animals. Elles fan fotosíntesi com totes, però els animals els ofereixen un suplement de minerals i nutrients escassos que els permeten créixer millor. Sobretot són una font de nitrogen. Un component essencial dels compostos biològics que no poden incorporar amb la fotosíntesi. Altres plantes s’aprofiten de bacteris, però les carnívores el treuen de les preses.

Doncs aquest any han descobert que hi ha una nova planta carnívora que mostra una estratègia desconeguda fins ara per capturar les seves preses. En realitat fins ara ningú s’havia adonat que era carnívora, tot i que alguns ho sospitaven perquè tenia algunes característiques típiques d’aquesta mena de vegetals. En particular unes glàndules que secretaven un líquid enganxós.

El problema era que aquests glàndules estaven a les fulles d’arran de terra. De fet, fins i tot sovint estaven enterrades sota terra. I es fa difícil pensar en una cacera subterrània. Però això és exactament el que fa la Philcoxia minensis, una planta originària del Brasil i, francament poc llampant a primer cop d’ull. El que passa és que les seves preses no són mosques sinó cucs. Concretament nematodes, uns petits cucs que hi ha per terra i que si passen per sobre la fulla s’hi queden enganxats.

Aleshores la mateixa fulla secreta substàncies que poden digerir els cucs amb una certa rapidesa. Això hi ha pogut demostra en un experiment en que van alimentar els cucs amb una dieta rica en nitrogen 15, un isòtop poc freqüent del nitrogen. Després van deixar els cucs amb la planta i 48 hores després el nitrogen 15 ja estava incorporat a la planta (i el pobre cuc ja només era un record).

Això ens recorda que fins i tot la planta aparentment menys interessant pot amagar algun secret fantàstic. Alguna estratègia nova per sobreviure. I també ens fa pensar en com de trist ha de ser el final d’aquests cucs que queden enganxats i digerits sense més a la superfície per on passaven. La lluita per la vida és implacable fins i tot sota terra i a escala quasi microscòpica.