Una planta menja-cucs

philcoxia.jpg Les plantes poden ser boniques, però de seguida es fan avorrides. Malgrat que llueixin flors de colors i de vegades tinguin dimensions colossals, no acostumen a fer res més que estar quietes, prenent el sol i fent fotosíntesi. Per això, quan topes amb una planta que es mou fa molta més gracia. I si el moviment serveix per capturar animals ja ens trenca tots els esquemes i guanya en interès.

Però de plantes carnívores no n’hi ha gaires. Menys del 0.2 % del total de plantes. A més, acostumen a ser més aviat petites i poc llampants. La clàssica és la venus atrapamosques, que quan un insecte passa per l’interior, es tanca sobtadament deixant la seva víctima atrapada dins. Altres tenen zones relliscoses que fan caure els insectes en una mena de bany que les digereix. També n’hi ha moltes que tenen zones enganxoses on les víctimes queden presoneres (com la Pingüícola, que amb aquest nom sempre m’ha fet molta gràcia).

En realitat aquestes plantes no s’alimenten exclusivament d’animals. Elles fan fotosíntesi com totes, però els animals els ofereixen un suplement de minerals i nutrients escassos que els permeten créixer millor. Sobretot són una font de nitrogen. Un component essencial dels compostos biològics que no poden incorporar amb la fotosíntesi. Altres plantes s’aprofiten de bacteris, però les carnívores el treuen de les preses.

Doncs aquest any han descobert que hi ha una nova planta carnívora que mostra una estratègia desconeguda fins ara per capturar les seves preses. En realitat fins ara ningú s’havia adonat que era carnívora, tot i que alguns ho sospitaven perquè tenia algunes característiques típiques d’aquesta mena de vegetals. En particular unes glàndules que secretaven un líquid enganxós.

El problema era que aquests glàndules estaven a les fulles d’arran de terra. De fet, fins i tot sovint estaven enterrades sota terra. I es fa difícil pensar en una cacera subterrània. Però això és exactament el que fa la Philcoxia minensis, una planta originària del Brasil i, francament poc llampant a primer cop d’ull. El que passa és que les seves preses no són mosques sinó cucs. Concretament nematodes, uns petits cucs que hi ha per terra i que si passen per sobre la fulla s’hi queden enganxats.

Aleshores la mateixa fulla secreta substàncies que poden digerir els cucs amb una certa rapidesa. Això hi ha pogut demostra en un experiment en que van alimentar els cucs amb una dieta rica en nitrogen 15, un isòtop poc freqüent del nitrogen. Després van deixar els cucs amb la planta i 48 hores després el nitrogen 15 ja estava incorporat a la planta (i el pobre cuc ja només era un record).

Això ens recorda que fins i tot la planta aparentment menys interessant pot amagar algun secret fantàstic. Alguna estratègia nova per sobreviure. I també ens fa pensar en com de trist ha de ser el final d’aquests cucs que queden enganxats i digerits sense més a la superfície per on passaven. La lluita per la vida és implacable fins i tot sota terra i a escala quasi microscòpica.

8 comentaris

  • Clidice

    01/02/2012 13:21

    Fa temps que segueixo un blog italià de plantes carnívores http://piante-carnivore.blogspot.com/ però no recordo si aquesta la té present. En vaig col·leccionar i les trobava fascinants. Malgrat que la Venus me la van matar els nens d’una indigestió ;)

  • Iliona

    31/01/2012 14:32

    Daniel. No havia pensat que aquests cucs fossin tant petits! I sí, esclar. Els vora de 100.000 espècies de microorganismes és només una aproximació. Sempre n’anirem descobrint de nous. Aquesta xifra aproximada està treta de “El Universo como obra de arte” de John D. Barrow.
    Gràcies pel teu comentari.

  • Daniel Closa

    31/01/2012 14:08

    Iliona. I tant si abraça els microorganismes. Igual de ferotge a totes les escales. El que volia dir es que la escala d’aquests nemàtodes és quasi microscópica. Son prou petits com per veurels sense microscopi, però només fan uns pocs mil·límetres. De la mida d’un gra de sorra..
    per cert, el nombre d’especies microbianes que esmentes (100.000) són només les conegudes. Es creu que n’hi ha molts milions més per descobrir. Simplement ignorem el nombre ni tan sols aproximat-.

  • Iliona

    31/01/2012 12:13

    Daniel,

    En el món animal -en el 2,7%- no hi ha les vora de 100.000 espècies de microorganismes. Tu dius que

    “… i a escala quasi microscòpica.”

    Vols dir que la lluita per la vida no deu abraçar també els microorganismes? Ho dic pel “quasi”… Potser no té massa importància perquè són molts en número però més ridículs que nosaltres pel que fa a la seva massa (que desconec). Vols dir que no es deuen menjar també els uns als altres?

  • Iliona

    31/01/2012 12:03

    Carquinoyl: He fet un càlcul aproximat que segur està equivocat perquè sóc de lletres: he dividit el 0,01% que representem els humans del total de la biosfera pels 7.000 milions que som. Em surt que UN home (en Rajoy, per a tu) només representa aproximadament un

    1,428571428571429e-12 % de tots els humans.

    Com pots estar fatal per tan poca cosa? Què fort!!! No som res!

    Com et pots sentir fatal per tant poca cosa? Perdoneu si m’he equivocat!!!

  • Iliona

    31/01/2012 11:50

    Potser sense un cervell ben definit, les plantes són les millor adaptades per a la supervivència. Només ens cal pensar en que el:
    97,3% de la biosfera són plantes. 2,7% els animals i insectes
    0,01% els homes… RIDÍCUL!

    Si totes les plantes fossin una mica carnivores… on pararíem?

  • Daniel Closa

    31/01/2012 10:14

    Fatal? Vols dir?

  • Carquinyol

    31/01/2012 9:05

    A aquest pas quan hom ens regali una planta no sabrem si ho fer bé o per mal, ja no te’n pots refiar de res !

    Per cert, et confeso que al llegir “no acostumen a fer res més que estar quietes, prenent el sol i fent fotosíntesi” el primer que m’ha vingut al cap és en Rajoy. Estic fatal…