Arxiu del dilluns, 6/02/2012

El barret i les fibres microscòpiques

dilluns, 6/02/2012

barret.jpg Aquests dies fa força fred,  i si ets calb, la sensació de fred encara és més notable, de manera que m’he decidit i he anat a comprar-me una gorra. La gràcia és que fins i tot quan ja has trobat el que buscaves, és entretengut anar-te provant tota mena de barrets. No m’hi vaig resistir i va ser divertit fins que, inesperadament, en vaig trobar un que realment m’agradava. El problema és que quan un és més aviat tímid, el que intenta és no destacar massa. I en una època en que els barrets no s’estilen, portar-ne un és justament una manera de fer-se notar.

Però de vegades et dius “… què dimonis!”. Total, que a més de la gorra discreta, també tinc un barret fantàstic. No és exactament el d’Indiana Jones, però hi té una certa retirada (si! Soc friki. Que passa?). Ara només em falta reunir prou decisió com per portar-lo pel carrer. Mentrestant, me l’he mirat i m’he preguntat de quin coi de material es fan els barrets. Perquè és una mena de fibra que no sembla teixida.

La resposta és que es fan amb feltre, però això no em treu el dubte. Que és i com es fa el feltre? La veritat és que ho ignorava tot del feltre tret que es fa servir molt per treballs manuals. I buscant coses del feltre he descobert que és un dels materials que els humans hem fet servir des de la més remota antiguitat. I avui en dia encara hi ha tribus nòmades que fan les seves tendes amb feltre.

El material per fer feltre és la llana. I realment no està teixit. No hi ha fibres en una direcció tramades amb altres perpendiculars. Estrictament és un aglomerat. La clau està en l’estructura microscòpica de les fibres de llana. Aquestes tenen un nucli fet de queratina, però a la superfície presenten una coberta feta d’una mena d’escates disposades com les teules de les cases. Per enfeltrar la llana es tracta, bàsicament, d’humitejar-la, d’escalfar-la i d’esclafar-la. Amb la humitat i la calor s’aconsegueix que les fibres de la llana s’estirin i s’obrin, i amb l’esclafada es tracta de fer que s’enredin entre elles.

Amb tot això s’aconsegueix una mena de pasta feta de fibres de llana embolicades. És un material encara no gaire resistent perquè les unions entre fibres són relativament febles. Però aleshores arriba l’hora de donar-li resistència tractant la pasta amb productes químics que canviïn el pH i que fan que les escates de les fibres de la llana s’obrin. Al mateix temps es premsen i es remenen de manera que els escates s’enganxin entre elles. La gracia és que una vegada unides ja costa moltíssim que es puguin separar. A més, quan després s’assequen el teixit s’encongeix una mica i la trama queda encara més sòlidament unida.

En realitat hi ha moltes més operacions per aconseguir el feltre final. Es neteja, s’engreixa, es tenyeix i es modifica amb unes tècniques que han anat millorant molt des dels temps de la prehistòria. Però el resultat final és aquest material amb el que es pot fabricar des de tendes de campanya fins a manualitats, passant pels barrets. Tot gràcies a l’aprofitament de les propietats microscòpiques de les fibres de llana.