Arxiu del dimarts , 7/02/2012

Perquè fa por la grip?

dimarts , 7/02/2012

2009_H1N1_influenza_virus_genetic-num.jpg Una cosa que acostuma a desconcertar és el nerviosisme que genera en els científics el virus de la grip. Espantar-se per coses com l’Ébola o la pesta negra sembla comprensible, però la grip? Si, ja sabem que la grip espanyola del 1918 va ser una epidèmia terrible, però des d’aleshores cada any hem tingut l’epidèmia estacional de grip i la percepció que en tenim és que no n’hi ha per tant.

Però el virus de la grip té una capacitat diabòlica per anar canviant d’aspecte. I cada canvi fa que es modifiquin les seves propietats, de manera que alguna vegada agafarà un perfil dolent de veritat. Només és qüestió de temps.

Curiosament, es tracta d’un virus senzillet. Només té 8 gens. Però si els mirem de prop veiem els primers detalls interessants. per començar no conté DNA. Els seus gens són fragments de RNA. Hi ha uns quants virus que ho tenen això, però el detall significatiu és que la maquinària per copiar RNA és més dolenta que la que fem servir per copiar el DNA. Això vol dir que comet més errors i que per tant apareixen formes mutants amb molta més freqüència.

Els vuit gens serveixen per fer vuit proteïnes amb funcions molt concretes. Les més conegudes són les que hi ha a la superfície del virus i que s’anomenen Hemaglutinina i Neuraminidasa. Son les que donen lloc a les sigles H i N que es fan servir per parlar dels virus. Un H1N5 és el que té la forma 1 de la Hemaglutinina i la forma 5 de la Neuraminidasa. Per ara tenim identificades 16 hemaglutinines i 9 neuraminidases diferents. Les combinacions possibles són moltes!

La feina que fan és determinant. La hemaglutinina és la proteïna que fa servir el virus per unir-se a les cèl·lules que infectarà. Encaixa com un pany en una clau sobre alguna proteïna de la superfície d’alguna cèl·lula del pulmó. Segons el tipus de virus que sigui (segons l’hemaglutinina que porti) s’unirà a unes o altres cèl·lules i això farà que la malaltia sigui més o menys greu. Pot afectar només a cèl·lules del nas o de la gola, o pot tenir més facilitat per unir-se a cèl·lules de les profunditats dels pulmons, amb efectes més greus per l’afectat. Per exemple, el de la grip del 1918 generava una resposta immunitària tan exagerada que danyava les cèl·lules del pulmó i en un o dos dies els afectats morien ofegats amb el pulmons plens de líquid.

La neuraminidasa el que fa és permetre que el virus entri dins la cèl·lula. La seva funció és fer forat per la membrana cel·lular i portar el virus a l’interior. De nou, segons el tipus de neuraminidasa que sigui ho farà amb molta o poca eficiència i la malaltia serà més o menys greu. Si li costa entrar, quedaran afectades menys cèl·lules qui si entra com si res.

Les altres proteïnes corresponents als altres sis gens serveixen per mantenir el RNA víric ben empaquetat i per fer copies de si mateix quan estigui dins la cèl·lula infectada.

Però encara hi ha un altre detall rellevant en el cas d’aquest virus. Els nostres gens estan units seqüencialment en una única cadena de DNA, però els vuit gens del virus de la grip son vuit cadenes de RNA independents. Sembla poc important. Però si alguna persona s’infecta amb dos virus simultàniament tindrà els vuit gens d’una variant i els vuit gens de l’altra. I els virus que surtin portaran empaquetats vuit gens que poden ser qualsevol combinació dels que hi  havia dins la cèl·lula.

Això és particularment greu quan s’ajunten un virus humà amb un de porc o un d’ocell dins la mateixa persona. El cocktel resultant pot portar qualsevol combinació de gens del virus aviar, humà o porcí. Quan es va analitzar el virus de la grip A del 2009 es va veure que la barreja tenia de tot (5 gens dels virus dels porcs, 2 dels virus aviars i un del virus humà). I a sobre, sempre hi haurà mutacions afegides degudes a la baixa fiabilitat de la copia del RNA que encara generaran més versions diferents. Molts no funcionaran correctament, però també en poden sortir que incorporin les pitjors característiques de cada un. De fet, és com anar jugant cada dia a la loteria amb milions de números. Amb prou temps  segur que al final tocarà la grossa. I en aquest cas la grossa és un mal assumpte.

Abans o després sortirà un virus que es transmeti fàcilment en humans, que s’uneixi a cèl·lules de les profunditats del pulmó, que entri amb facilitat i que es multipliqui amb gran eficàcia. Totes aquestes peces ja estan corrent per algun lloc. I al final es trobaran totes juntes. Trigarà més o menys, però segur que acabarà passant.

És simplement per això que ens posa tan nerviosos el virus de la grip.