Arxiu del dimecres, 8/02/2012

El so més estressant: un nen plorant

dimecres, 8/02/2012

plor.jpg Si hi ha un soroll exasperant, insuportable, irritant i tots els adjectius i sinònims que vulgueu, és el d’un nen plorant. Pots anar en avió, en tren o passejant pel mig del carrer amb més trànsit de la ciutat. Per molt soroll ambient que hi hagi, el so d’un nen plorant aconsegueix entrar fins les profunditats del cervell i fer saltar totes les alarmes. No cal que sigui el soroll més fort ni el més proper que segur que el sentim i ens genera incomoditat. I no cal dir-ho quan això passa en un restaurant, en un casament o en qualsevol acte social.

L’efecte del plor d’un bebè sobre les persones ens recorda que els instints animals encara els tenim fermament integrats en la nostra manera de ser. Una criatura bramant ens treu de polleguera, però fins i tot un lleuger gemec, inaudible per tothom pot fer que el pare o la mare saltin de la cadira. Estem dissenyats per no ignorar un nen plorant. No es gaire difícil entendre que evolutivament això és molt important i que aquells que no facin cas del nen quan aquest envia senyals de problemes, tenen poc futur com espècie.

Però en realitat sembla que el plor de les criatures fa alguna cosa més que emprenyar. Un equip d’investigació del departament de psiquiatria a la universitat d’Oxford ha analitzat el comportament de persones que sentien diferents sons. Entre ells el d’un infant plorant. Els altres eren ocells cantant i adults plorant.

Com era d’esperar, el plor dels nens fa pujar la pressió arterial, el ritme cardíac i la tensió muscular. És a dir, ens estressa molt. Però l’interessant era el rendiment dels subjectes d’investigació quan els demanaven fer alguna feina mentre sentien el soroll. No era un experiment massa difícil. Els feien jugar a una cosa anomenada “Wac-A-mole” que no se si té algun nom traduït però que no té cap secret i que es pot trobar per la xarxa. Es tracta d’anar colpejant un castor que treu el nas per algun forat dels nou que hi ha al taulell i que no para de sortir una vegada i altra.

Només calen reflexos i una bona habilitat motriu.

Doncs s’ha vist que si hi ha un nen plorant, els resultats jugant al  “Wac-A-mole” són millors que si hi ha silenci o si el que escolten són altres sorolls. Òbviament el joc només era una manera imaginativa d’avaluar les capacitat de concentració, habilitat manual i velocitat de resposta de les persones. I aparentment sembla que el plor del nen no serveix només per reclamar la nostra atenció (cosa que fa amb gran eficàcia) sinó que també augmenta la nostra capacitat per resoldre situacions estressants d’una manera considerable.

Una dada interessant és que no han trobat diferències entre homes i dones.

L’estudi sembla una mena de ”divertimento”, però forma part d’una línia que vol avaluar quin efecte té la  depressió post part en les mares. Veure de quina manera la depressió afecta la resposta d eles mares als reclams dels fills és important. Però per saber-ho, primer cal entendre com responem en situacions normals.