El so més estressant: un nen plorant

plor.jpg Si hi ha un soroll exasperant, insuportable, irritant i tots els adjectius i sinònims que vulgueu, és el d’un nen plorant. Pots anar en avió, en tren o passejant pel mig del carrer amb més trànsit de la ciutat. Per molt soroll ambient que hi hagi, el so d’un nen plorant aconsegueix entrar fins les profunditats del cervell i fer saltar totes les alarmes. No cal que sigui el soroll més fort ni el més proper que segur que el sentim i ens genera incomoditat. I no cal dir-ho quan això passa en un restaurant, en un casament o en qualsevol acte social.

L’efecte del plor d’un bebè sobre les persones ens recorda que els instints animals encara els tenim fermament integrats en la nostra manera de ser. Una criatura bramant ens treu de polleguera, però fins i tot un lleuger gemec, inaudible per tothom pot fer que el pare o la mare saltin de la cadira. Estem dissenyats per no ignorar un nen plorant. No es gaire difícil entendre que evolutivament això és molt important i que aquells que no facin cas del nen quan aquest envia senyals de problemes, tenen poc futur com espècie.

Però en realitat sembla que el plor de les criatures fa alguna cosa més que emprenyar. Un equip d’investigació del departament de psiquiatria a la universitat d’Oxford ha analitzat el comportament de persones que sentien diferents sons. Entre ells el d’un infant plorant. Els altres eren ocells cantant i adults plorant.

Com era d’esperar, el plor dels nens fa pujar la pressió arterial, el ritme cardíac i la tensió muscular. És a dir, ens estressa molt. Però l’interessant era el rendiment dels subjectes d’investigació quan els demanaven fer alguna feina mentre sentien el soroll. No era un experiment massa difícil. Els feien jugar a una cosa anomenada “Wac-A-mole” que no se si té algun nom traduït però que no té cap secret i que es pot trobar per la xarxa. Es tracta d’anar colpejant un castor que treu el nas per algun forat dels nou que hi ha al taulell i que no para de sortir una vegada i altra.

Només calen reflexos i una bona habilitat motriu.

Doncs s’ha vist que si hi ha un nen plorant, els resultats jugant al  “Wac-A-mole” són millors que si hi ha silenci o si el que escolten són altres sorolls. Òbviament el joc només era una manera imaginativa d’avaluar les capacitat de concentració, habilitat manual i velocitat de resposta de les persones. I aparentment sembla que el plor del nen no serveix només per reclamar la nostra atenció (cosa que fa amb gran eficàcia) sinó que també augmenta la nostra capacitat per resoldre situacions estressants d’una manera considerable.

Una dada interessant és que no han trobat diferències entre homes i dones.

L’estudi sembla una mena de ”divertimento”, però forma part d’una línia que vol avaluar quin efecte té la  depressió post part en les mares. Veure de quina manera la depressió afecta la resposta d eles mares als reclams dels fills és important. Però per saber-ho, primer cal entendre com responem en situacions normals.

7 comentaris

  • Daniel Closa

    09/02/2012 0:20

    Carquinyol: Segur que ho tens força present oi? Paciència. Amb el temps deixen de plorar.

    Lukas4. A mi també em sona això. Realment es una crueltat extrema.

    OCA: Dos? Deu ni do. Jo ja tinc superada aquesta etapa. Lo de la depressió és complicat perquè hi ha la depressió normal, per pur esgotament, i la depressió clínica relacionada amb el daltabaix hormonal associat al part i l’alletament. Suposo que l’estudi es centra en aquests darrer cas.

    Brian. Mitja hora? Jo amb dos minuts en tinc més que prou.

    Anna. Ja ho saps. Cal posar en marxa mecanismes de supervivència. I desconnectar ocasionalment és molt necessari. Mala mare? No. Simplement persona humana.

    Iliona. Si, però els sentiments són diferents. El plor dels adults genera empatia, però no desesperació per resoldre’l. El dels nens remou sentiments molt més viscerals.

  • Iliona

    08/02/2012 16:09

    S’ha de plorar i sembla que les criatures neixin sabent allò de “qui no plora no mama”!
    I tampoc cal que es tracti només de criatures. Quan veus algú plorar o trist, dintre nostre s’imposa una espècie de silenci, d’empatia…
    El plor dels petits ens afecta, però també el sofriment dels qui tenim al nostre entorn més proper.

  • Anna

    08/02/2012 14:56

    buf, que t’he de dir! I el de dos plorant alhora, encara més! Tot i que no sé si és normal, però a mi em passa que quan porten molta estona que no els pots calmar, el meu cervell fa com una bombolla i es desconnecta, i ja m’afecta… bé, ja saps que sóc una mala mare, així que deu ser això :P

  • Brian

    08/02/2012 13:27

    En algun lloc vaig llegir que el plor d’un infant és la cosa més entedridora que hi ha… la primera mitja hora!
    La veritat és que, quan és producte d’una rebequeria de nen malcriat, et venen ganes d’escanyar els pares.

  • OCA

    08/02/2012 11:25

    Si, si jo tinc 2 petitons a casa i quan s’hi posen alhora és per anar fotent faves als castors sense parar.

    El pediatre Carlos González, en un dels seus llibres, explica la importància del plor en l’evolució humana. Més que res què si en el seu moment, a dins les coves, els nadons no haguessin plorat al pensar-se que la mare no estava prou a prop seu, potser algun “indeseable” se l’hagués cruspit. Llavors ara mateix no estaríem aquí comentant el post del Dani. De fet els que no ploraven en aquell ambient tant hostil segur que la seva línia evolutiva, es va perdre.

    I comentant el tema de la depressió post part, doncs sembla que un dels principals problemes és la falta de son. La dona cansada desprès del part, el nadó demanant constantment, i la necessitat de fer les altres tasques, doncs quan es dorm? Qualsevol que estigui cansat i amb son crec que no fot gaire res de profit durant el dia, doncs imaginat durant 2 o 3 mesos seguits, realment per deprimir-te encara que tinguis a les teves mans la cosa més desitjada del món. Jo sempre em pregunto com s’ho acaben maniobrant les mares solteres si essent 2 ja vas de bòlit.

  • Lukas4

    08/02/2012 10:02

    Recordo haver llegit (o vist en un film) sobre experiments d’extrema crueltat fets tancant una mare amb el nadó que no podía parar de plorar.

  • Carquinyol

    08/02/2012 8:56

    Cert això que comentes, el soroll continuat d’un nen plorant és un d’aquelles coses que et fan estar en tensió de forma continua ! T’arriba a esgotar !