Arxiu del dijous, 9/02/2012

Noticies del llac Vostok

dijous, 9/02/2012

lake_vostok.jpg Doncs sembla que al final ja hi han arribat. L’equip rus que estava perforant gel de l’Antàrtida per mirar d’arribar al llac Vostok ho ha aconseguit. Aquest llac està colgat sota més de tres quilòmetres de gel, de manera que no surt als mapes. De fet no es va descobrir la seva existència fins als anys 90. Però el més interessant no és la seva situació física sinó el fet que es pensa que l’aigua del llac Vostok ha estat aïllada de la resta del planeta des de fa milions d’anys. Els quilòmetres de gel que el tapen han actuat com una càpsula del temps.

Això generava una oportunitat interessantíssima i també un problema difícil de resoldre. L’aigua del llac Vostok és una mostra directa de les condicions de l’aigua de fa setze milions d’any. I potser hi ha organismes vius allà baix. Probablement no seran peixos, però alguna fauna fixada al terra podria ser. Hi ha comunitats que viuen a les profunditats de les dorsals oceàniques, de manera que al llac Vostok podria ser que també en trobéssim.

En realitat, només caldria que identifiquéssim microorganismes que ja seria un regal per la ciència. És com un viatge en el temps o una mirada a unes comunitats que potser han evolucionat aïllades de la resta del planeta. O potser només hi trobarem aigua pura sense restes biològiques. Però fins i tot això seria interessant per als geòlegs, els meteoròlegs i els físics.

Però, ai! Tota oportunitat implica algun problema. Tenim un aigua aïllada de la resta de la biosfera i el més probable es que al moment d’arribar-hi el que farem serà contaminar-la. En el cas de la perforació russa hi havia molta inquietud ja que feien servir querosè i altres productes altament contaminants per evitar que el forat que van perforant es congeli i tapi. Al final han cambiat el querosè per freó i, en teoria l’aigua del llac ha de sortir a pressió i empenyeria el freó cap enfora, de manera que l’esterilitat es mantindria. Però ves a saber. La veritat és que la notícia original no acabo d’entendre-la amb prou fiabilitat.

Aquestes inquietuds van forçar a aturar les perforacions durant uns anys. Però al final es van decidir i l’any passat van estar a punt d’arribar-hi. Aquest any hi ha tornat i ja ho han aconseguit. Pel que diuen sembla que els coses han anat com esperaven i no s’ha contaminat. L’aigua que han obtingut del llac s’ha congelat immediatament (allà estan a 50 graus sota zero) i l’han recollit per anar analitzant-la amb calma. Ara es retiren i no hi tornaran fins al desembre, quan torni de nou l’estiu antàrtic.

Potser es podria haver esperat més temps per completar la perforació, però aquest és un problema recurrent. Quan arribem a un indret verge, si el volem conèixer probablement el contaminarem. Això ens passarà , de fet ja està passant, al planeta Mart per exemple. Però si no ens hi acostem, no sabrem el que hi ha. Al final cal decidir-se i mirar de fer-ho el millor que sabem.

En tot cas, ara ja està fet, de manera que esperarem els resultats sobre aquesta aigua fòssil del llac Vostok. A veure quines sorpreses ens ofereix.