Hitchcock, els ocells i les diatomees

the birds.jpg L’any 1961, a la badia de Monterey, a Califòrnia, va tenir lloc un fenomen d’allò més desconcertant. Grups d’ocells marins (Puffinus griseus) s’estavellaven contra les parets de les cases, dels vehicles i contra el terra mentre vomitaven peixos i morien entre tremolors incontrolables. Aquell fenomen va deixar la platja plena de cadàvers d’ocells i un comprensible desconcert entre la població ja que no hi havia cap explicació per aquell comportament. Sembla que allò va interessar particularment a un turista anomenat Alfred Hitchcock, que es va inspirar per filmar un parell d’anys després la seva famosa pel·lícula “Els ocells”.

A la pel·lícula va fer que el comportament erràtic i agònic dels ocells es convertís en agressiu i coordinat, però el misteri sobre el perquè d’aquell comportament es va mantenir en el film igual que a la vida real. Aquesta irracionalitat dels atacs junt amb l’angunia i la por que casen els ocells a moltes persones (sobretot els grups d’ocells) van fer de “els ocells” una de les pel·lícules més angoixants de la història del cinema.

Però potser el misteri s’està aclarint. Al 1991 va tenir lloc un fenomen similar, amb ocells (en aquest cas pelicans) desorientats i morint en grans quantitats. Aquesta vegada, però, es va poder establir el que havia passat. Els animals patien una intoxicació per un producte generat per un alga microscòpica. La toxina era l’àcid domoic, un verí que afecta el sistema nerviós i que causa desorientació comportament estrany, convulsions i mort si s’acumula en grans quantitats. I el productor d’aquest producte era una diatomea, en concret unes del gènere Pseudo-nitzschia. Aquestes són unes petites algues que ocasionalment experimenten grans creixements i donen lloc a fenòmens com les marees roges.

L’àcid domoic no acostuma a intoxicar als peixos que s’alimenten d’aquestes diatomees, però se’ls acumula en els greixos. Els qui pateixen les conseqüències son els ocells o els mamífers marins que es mengen el peix, ja que en fer-ho, ingereixen de cop tota la toxina acumulada al greix.

El cas és que uns investigadors van agafar mostres dels ocells i del seu contingut estomacal que s’havien guardat en formol des de l’any 1961. En analitzar-los al microscopi van poder trobar restes de la diatomea en qüestió. Una presència que podria explicar la intoxicació que van patir aquells animals i la causa del seu estrany comportament.

Una vegada vaig llegir una entrevista en la que en Hitchcock explicava que una de les coses que causaven més inquietud a la pel·lícula era que en cap moment es donava cap explicació al comportament dels ocells. Un argument que potser ara ja no funcionaria amb tanta eficiència

6 comentaris

  • Daniel Closa

    15/02/2012 8:50

    Carquinyol. Ui. Jo amb les gavines també hi tinc un cert conflicte. (Brrr, animals carronyaires)I

    david: Home. Vols dir que tranquil·litza gaire? Pel motiu que fos, els ocells segueixen sent inquietants quan s’agrupen en grans quantitats.

    OCA. Es que el mestre és el mestre. En Hitchcock era molt bo.

    Clidice. En Hitchcock ja tenia clar que els ocells fan poca gracia a molta gent. Jugava amb aquest sentiment per fer una pel·lícula realment angoixant

    Ester: Gracies a tu per passar per aquí! Pseudonitzschia per aquí? Ostres. Ja recordava que ocasionalment hi ha marees rojes, però no sabia que teníem aquestes diatomees per aquí. Ja cal que es vigili per si algun dia decideixen començar a proliferar.

  • Esther Garcés

    14/02/2012 22:06

    Hola Daniel, ja fa temps que et llegeixo i avui he tingut una bona sorpresa. A l’Institut de Ciències del Mar fa molt de temps que vigilem les microalgues nocives o tòxiques. Fa un parell d’anys es va llegir una tesis doctoral sobre les especies de Pseudonitzschia a la costa catalana. Sembla que aquest fenòmens estan lluny de casa nostra, oi? Doncs tenim moltes especies de Pseudonitzschia a la costa catalana, no totes elles són tòxiques i sortosament no hem tingut mai cap proliferació com la que caldria per una intoxicació o mortalitat de fauna com la que expliques.
    Gracies per la divulgació!
    Esther

  • Clidice

    14/02/2012 19:35

    Per culpa d’haver vist aquesta pel·lícula sempre he tingut pànic als ocells “a l’engròs”. Vist així, científicament, fa menys basarda :)

  • OCA

    14/02/2012 11:44

    De fet hi va haver una sèrie de TV que també va buscar, amb aquest episodi que expliques de les morts dels ocells, la seva trama principal i òbviament molt allunyada de la realitat que has explicat. Com no tot voltava a un complot, en un principi accidental, però acabant a mans dels dolents ja se sap. Crec que va durar només una temporada. Molt més èxit va tenir la pel•lícula de Hitchcock, indubtablement.

  • david güell

    14/02/2012 9:34

    Tant de temps amb el dubte…. ara dormirem més tranquils. Gràcies Dani. La pel·lícula en qüestió és de les més angoixants que he vist mai !!

  • Carquinyol

    14/02/2012 9:04

    Aquest misteri haurà quedat aclarit, però jo et ben asseguro que d’un temps ençà les gavines de Badalona em miren cada vegada pitjor, i no crec que sigui per culpa de cap alga… seguirem informant.