Doncs a mi em funciona

evidencia copia.jpg “Doncs a mi em funciona!”  Aquesta frase és de les més repetides en el camp de les teràpies alternatives, medicines màgiques, productes miraculosos i altres supersticions variades. El raonament sembla contundent. Tu ja pots explicar que s’han fet estudis que demostren que la homeopatia no es millor que el placebo, que les polseres energètiques no tenen cap efecte sobre l’equilibri la salut ni la intel·ligència o que els raonaments subjacents a les flors de Bach requereixen una lobotomia prèvia per oblidar tot el que sabem sobre física, química, biologia i psicologia.

Tant se val perquè contra aquestes explicacions s’hi oposa una experiència subjectiva inapel·lable. “A mi em funciona”, i tots els teus raonaments no canviaran aquest fet.

Això planteja un problema interessant que poques vegades ens parem a pensar. Com podem saber si una cosa (un tractament, una pastilla, un braçalet o unes imposicions de mans) realment funciona? La veritat és que no és tant fàcil.

Per exemple. Porto un parell de dies amb febre, em fa mal tot, tinc tremolors i em molesta la llum. Aleshores em poso una polsera energitzada amb essències de flors de Bach i connectada als xacres segons un antic ritual d’una civilització oriental. L’endemà el dolor comença a cedir, la febre baixa, deixo de tremolar i la llum comença a ser agradable. Puc dir que aquell tractament m’ha curat? Estava fatal fins el moment en que m’ho vaig aplicar! Com podem dubtar de la seva eficàcia?

Doncs la clau és que no sabem que hauria passat en el supòsit que no hagués fet res. Potser també em trobaria millor ja que després de tot, la majoria de dolències acostumen a curar-se soles. Encara que moltes vegades ho oblidem, el nostre cos disposa de molts mecanismes de reparació. Requereixen un temps, però generalment, ens curem solets a no ser que es tracti de malalties greus. I fins i tot en les més greus, sempre hi ha alguns casos en que hi ha curacions espontànies. Hi ha qui creu que ha trobat un tractament miraculós i en realitat només ha tingut sort.

També pot ser un cas de suggestió. Si creus que una agulla clavada a l’orella farà que no et maregis anant en vaixell, és molt més probable que funcioni que no pas si estàs segur que no et funcionarà. És el mateix que passa quan un menjar et sembla que et sentarà malament. Si ho creus prou fermament, és probable que l’acabis vomitant. La connexió entre la ment i el cos és molt més forta del que estem disposats a acceptar.

Aleshores només queda la nostra predisposició amb el tractament. Igual que el fora de joc en el futbol és claríssim o inexistent sobretot en funció de si és a favor o en contra del nostre equip, o que les promeses que no es compleixen d’un polític són indignants o comprensibles en funció de si el partit que defensa gaudeix de les nostres simpaties o la nostra aversió, l’explicació que adoptarem amb el tractament dependrà principalment de les ganes que tinguem de creure-hi.

Per això tenen èxit les estafes com les polseres Power Balance i moltes teràpies alternatives. Amb això no vull dir (que quedi clar) que tota teràpia considerada alternativa sigui una fantasmada. N’hi ha moltes que si, però també n’hi ha que efectivament mostren efectes terapèutics. I també per això és que calen els estudis comparant dos grups nombrosos de pacients de manera que un grup prengui el tractament i l’altre pensi que el pren però en realitat no ho faci. Perquè les percepcions individuals tenen molt poc valor per decidir si una cosa funciona o no. I les explicacions (científiques o esotèriques) poden estar equivocades.

Però el poder de les conviccions és immens, de manera que el “doncs a mi em funciona” seguirà sent un sistema freqüent per defensar o no una teràpia o un producte miraculós. Això quan no és el “..doncs a mi m’han dit que funciona!” (que també és freqüent).

En tot cas, quan us ho diguin, podeu recordar l’acudit del principi. L’he trobat per la xarxa i és real com la vida mateixa. Fins i tot el detall que hi ha pacients que prenen placebo i surten convençuts que funciona. I és fins i tot després que els fabricants de la Power Balance reconeguessin que era una estafa, hi ha qui segueix dient “doncs a mi em funcionava”.

13 comentaris

  • Núria

    23/06/2012 11:38

    Hola Daniel, busco informació sobre les flors de Bach i, com que generalment m’agrada veure les dues cares de la moneda abans de decidir res, el primer que he posat és “flors de bach, enganyifa” i m’ha sortit el teu blog. Em podries fer arribar algun estudi sobre les flors de bach per poder veure per mi mateixa aquesta necesitat de la lobotomia previa?
    Gràcies!!

  • Esther Garcés

    15/02/2012 20:32

    i com que ja us he deixat un enllaç, avui he vist un article interessant sobre el tema, us el deixo també

    El virus social del “contraconeixement”

    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/15-ciencia/504373-

    fins ara,

  • Esther Garcés

    15/02/2012 20:23

    Doncs en relació al comentari de Alnair, acabo de veure aquesta noticia preocupant:

    El 60% dels fons públics per a rehabilitació, destinats a teràpies sense base científica

    http://www.agenciasinc.es/Noticias/El-60-de-los-fondos-publicos-para-rehabilitacion-destinados-a-terapias-sin-base-cientifica

    Respecte al comentari de’n Clidice, jo també opto moltes vegades per no discutir, depen de l’humor que tingui, com diu el Daniel. La úlitma magufada que he sentit, és que veure aigua de mar va molt bé per la salud! a mi que el que m’agrada es banyar-m’hi!

  • Roger Verdaguer

    15/02/2012 15:40

    És molt interessant el que dieu, i m’agradaria aportar un parell de coses.
    Penso que fer un fals Reiki sortiria més econòmic, segur, però llavors es podria descobrir que és fals, i se n’aniria en orri perquè la gent sí que fa la reflexió fals/vertader, per molt que no faci la de realment és bo o no.
    És una mica per això que jo també decideixo segons l’humor i fins a vegades faig el que li fa ràbia a la Clidice.
    Però encara hi ha el problema de l’estafa i l’energia que hi puguis llençar a intentar contrarestar-la. Vegem llavors l’estafa dels polítics, dels banquers, de molts dels productes que comprem, etc. Es fa difícil triar per on començar a repartir ;-P

  • Carquinyol

    15/02/2012 13:38

    Noi, jo encara estic traumatitzat per allò dels ‘àngels d’atlantis’…

  • Daniel Closa

    15/02/2012 12:27

    El cas del Reiki é sun exempel interessant. Es va fer une studi on van veure que efectivament generava una millora en les persones a les que tractaven amb reiki. L’interessant era que la millora també tenia lloc en un dels grups control en el que els qui ho feien no en sabien res de Reiki. En els dos cassos era millor que simplement no fer res. Aleshores el dilema és: Val la pena gastar-se calers per entrenar personal a fer Reiki autentic? Després de tot, un fals Reiki funciona igual (i funciona!). Però aplicar un fals Reiki no es enganyar al personal?
    Normalment, a l avida real les coses són més complexes del que ens agradaria.

  • Alnair

    15/02/2012 12:16

    Aquest dilluns van operar un familiar a la Vall d’Hebron i li van oferir a l’hospital mateix un “tractament” amb Reiki, feta per voluntaris de una asociació pro-Reiki (no recordo el nom) i donaven un diptic explicatiu amb el anagrama del l’hospital de la Vall d’Hebron.

    Només espero que aixó no costí res a la sanitat pública després de totes les retellades que hi ha hagut!

  • Daniel Closa

    15/02/2012 11:54

    Montserrrat: El que vull dir es que no es pot generalitzar. Per exemple, hi ha dades que indiquen que l’acupuntura si que és efectiva per determinades doléncies. Però tampoc per totes. per exemple, pot treure dolor lumbar, però no serveix per deixar de fumar. Només perquè una teràpia no sigui de la medicina convencional no implica que no sigui efectiva. Només volia ressaltar que el “a mi em funciona” no es un argument vàlid per decidir si una teràpia és efecitva o no.

  • Montserrat

    15/02/2012 11:03

    “… però també n’hi ha que efectivament mostren efectes terapèutics” podries fer-me cinc cèntims d’aquestes. Doncs en el que t’he llegit ara no se pas a quines et pots referir!!!!!

  • Daniel Closa

    15/02/2012 10:55

    Carquinyol. Si que necessitem creure. però es que de vegades triem unes cosese pre dipositar la fe, que fan basarda. En ciència, en política, en relacions personals, en…. (qui va dir que erem animals racionals?)

    Clidice. Es un conflicte ue encara no se com resoldre. Entrar en la discusió no acostuma a portar enlloc, però deixar fer em posa dels nervis perque sembla que donis la raó a les supersticions. Al final trio segons l’humor que tingui :-D

  • Clidice

    15/02/2012 10:22

    El més fotut és quan, de bona fe, perquè aquella persona la tens per amiga, li dius que el que està fent és una bajanada, com els altres se’t posen al davant dient: “tu deixa-la, que si li funciona a ella, ja està bé!”. I tu dius:”coi, a ella no sé si li funciona, però al que li està fotent els quartos de ben segur que sí!”. Vaja,que ja me acostumat a no dir ni piu :(

  • Carquinyol

    15/02/2012 9:01

    És curiós també veure que,generalment, la gent reacciona diferent quan dius ‘doncs a mi m’han dit que funciona’ a quan dius ‘doncs a mi m’han dit que és una enganyifa’.

    Penso jo que la gent necessita creure en alguna cosa, ja sigui un déu, un sant, un producte miraculós o les receptes del FMI per a sortir de la crisi.