Arxiu del dijous, 16/02/2012

Quan mentir no és un problema

dijous, 16/02/2012

Benvolgut senyor polític. Li escric sense especificar el nom ni el partit al que representa, perquè en realitat tinc la ferma sensació que és irrellevant pel que fa a l’assumpte que li voldria comentar. Suposo que no cal que li recordi el descrèdit en que ha caigut la seva professió. És una mala cosa, però en un temps en que el verb “mentir” sembla sinònim de “fer campanya electoral”, entendrà que es fa molt difícil no generalitzar en sentit negatiu sobre la classe política.

El tema que li vull comentar té molt a veure amb la facilitat que detecto en els nostres dirigents per fer aquestes dues coses: mentir i, el que encara m’emprenya més, no donar importància al fet de mentir. No parlo de promeses electorals ni res de tot això sinó d’un tema que m’afecta directament. Es tracta de la seva formació. Dels seus estudis. En una paraula: dels seus currículums.

Des de fa un temps han anat sortint notícies de membres de la classe política que van falsejar els seus currículums. Doctors en medicina que no eren tal, enginyers que no havien acabat els estudis, llicenciats en dret que encara tenien assignatures pendents…

Sap? Jo si que vaig acabar la carrera. I després vaig fer un doctorat. I el vaig acabar. No té cap mèrit especial i és una cosa que molta gent ha fet. És qüestió de tenir interès en alguna branca del coneixement i estar disposat a dedicar-hi molts anys. Això vol dir que vaig passar tardes estudiant enlloc de fer altres coses. Que vaig passar uns exàmens i els vaig aprovar. Amb més o menys nota, però els vaig passar. I quan vaig completar la llicenciatura (totes les assignatures de la llicenciatura!), vaig aconseguir una beca i vaig passar quatre anys treballant en un laboratori per fer el doctorat.

No em queixo, insisteixo. La feina m’agradava i em considerava afortunat, i fins i tot privilegiat de poder-la fer.  El cas és que tot plegat, entre llicenciatura, màster i doctorat et pot portar vuit o nou anys de la teva vida. És un esforç i mereix, com a mínim, un respecte.

I aquest és el meu problema. La tendència que tenen els membres de la classe política a atribuir-se estudis, títols i doctorats que no tenen és una falta de respecte per tot aquells que si que ho hem fet. Això potser no seria massa greu (i per cert, és un retret menor comparat amb el que els molts altres que podem fer), però resulta que la seva actitud és un desprestigi per els estudis en general. Si qualsevol pot dir que és doctor sense prendre’s la molèstia d’acabar els doctorat, quin reconeixement puc esperar pel que fa al meu títol? No només el meu en concret. Ni tant sols uns estudis universitaris. Qualsevol persona que acabi la educació secundaria, però que al menys l’acabi, es mereix que el títol que ha aconseguit sigui valorat per l’esforç que hi ha posat. Vostès, inventant-se currículums estan fent un menyspreu a tothom que ha completat algun estudi, qualsevol estudi de qualsevol nivell, de manera honesta.

Ja se que no ho fa tothom, que només són uns pocs casos. Tot i així, quan algú té responsabilitats de govern, mentir sobre el seu currículum no és una anècdota ni molt menys. En qualsevol altre feina seria motiu d’acomiadament (per cert, seria tan amable d’explicar-me per que amb vostés no és així?).

També se que de tramposos sempre n’hi ha. Però el que m’irrita més, el que em sembla més greu, no és tant que ho facin sinó que a vostè i a tots els seus companys, ja els sembla bé. Quan l’engany el fa un membre d’un altre partit mostren una certa indignació, i quan es del seu partit mostren una obscena comprensió i no tenen cap problema a minimitzar-ho. Ras i curt: Els sembla correcte mentir en el seu currículum. Aparentment, això de tenir estudis, és una cosa anecdòtica que no té més importància. Si els enxampen en la mentida simplement rectifiquen i substitueixen “llicenciat en…” o “doctor en…“  per l’expressió “té formació en…” que ja em disculparà, però és una autèntica ximpleria. Al menys podrien posar “té formació en …. però no prou com per aprovar”? Si més no, seria més exacte.

En tot cas només volia fer-li arribar el meu malestar. Com a representant d’aquesta colla de rucs que realment ens vàrem prendre la molèstia de completar els estudis que vàrem fer, li agrairia que la propera vegada que passi un cas semblant prenguin una actitud una mica menys condescendent. Especialment si afecta algun membre del seu partit, sigui quin sigui.

Atentament.

P.D. Seria molt demanar que comencessin a pensar en que parlar anglès amb un mínim de fluïdesa fos considerat necessari per ser dirigent polític?