Quan mentir no és un problema

Benvolgut senyor polític. Li escric sense especificar el nom ni el partit al que representa, perquè en realitat tinc la ferma sensació que és irrellevant pel que fa a l’assumpte que li voldria comentar. Suposo que no cal que li recordi el descrèdit en que ha caigut la seva professió. És una mala cosa, però en un temps en que el verb “mentir” sembla sinònim de “fer campanya electoral”, entendrà que es fa molt difícil no generalitzar en sentit negatiu sobre la classe política.

El tema que li vull comentar té molt a veure amb la facilitat que detecto en els nostres dirigents per fer aquestes dues coses: mentir i, el que encara m’emprenya més, no donar importància al fet de mentir. No parlo de promeses electorals ni res de tot això sinó d’un tema que m’afecta directament. Es tracta de la seva formació. Dels seus estudis. En una paraula: dels seus currículums.

Des de fa un temps han anat sortint notícies de membres de la classe política que van falsejar els seus currículums. Doctors en medicina que no eren tal, enginyers que no havien acabat els estudis, llicenciats en dret que encara tenien assignatures pendents…

Sap? Jo si que vaig acabar la carrera. I després vaig fer un doctorat. I el vaig acabar. No té cap mèrit especial i és una cosa que molta gent ha fet. És qüestió de tenir interès en alguna branca del coneixement i estar disposat a dedicar-hi molts anys. Això vol dir que vaig passar tardes estudiant enlloc de fer altres coses. Que vaig passar uns exàmens i els vaig aprovar. Amb més o menys nota, però els vaig passar. I quan vaig completar la llicenciatura (totes les assignatures de la llicenciatura!), vaig aconseguir una beca i vaig passar quatre anys treballant en un laboratori per fer el doctorat.

No em queixo, insisteixo. La feina m’agradava i em considerava afortunat, i fins i tot privilegiat de poder-la fer.  El cas és que tot plegat, entre llicenciatura, màster i doctorat et pot portar vuit o nou anys de la teva vida. És un esforç i mereix, com a mínim, un respecte.

I aquest és el meu problema. La tendència que tenen els membres de la classe política a atribuir-se estudis, títols i doctorats que no tenen és una falta de respecte per tot aquells que si que ho hem fet. Això potser no seria massa greu (i per cert, és un retret menor comparat amb el que els molts altres que podem fer), però resulta que la seva actitud és un desprestigi per els estudis en general. Si qualsevol pot dir que és doctor sense prendre’s la molèstia d’acabar els doctorat, quin reconeixement puc esperar pel que fa al meu títol? No només el meu en concret. Ni tant sols uns estudis universitaris. Qualsevol persona que acabi la educació secundaria, però que al menys l’acabi, es mereix que el títol que ha aconseguit sigui valorat per l’esforç que hi ha posat. Vostès, inventant-se currículums estan fent un menyspreu a tothom que ha completat algun estudi, qualsevol estudi de qualsevol nivell, de manera honesta.

Ja se que no ho fa tothom, que només són uns pocs casos. Tot i així, quan algú té responsabilitats de govern, mentir sobre el seu currículum no és una anècdota ni molt menys. En qualsevol altre feina seria motiu d’acomiadament (per cert, seria tan amable d’explicar-me per que amb vostés no és així?).

També se que de tramposos sempre n’hi ha. Però el que m’irrita més, el que em sembla més greu, no és tant que ho facin sinó que a vostè i a tots els seus companys, ja els sembla bé. Quan l’engany el fa un membre d’un altre partit mostren una certa indignació, i quan es del seu partit mostren una obscena comprensió i no tenen cap problema a minimitzar-ho. Ras i curt: Els sembla correcte mentir en el seu currículum. Aparentment, això de tenir estudis, és una cosa anecdòtica que no té més importància. Si els enxampen en la mentida simplement rectifiquen i substitueixen “llicenciat en…” o “doctor en…“  per l’expressió “té formació en…” que ja em disculparà, però és una autèntica ximpleria. Al menys podrien posar “té formació en …. però no prou com per aprovar”? Si més no, seria més exacte.

En tot cas només volia fer-li arribar el meu malestar. Com a representant d’aquesta colla de rucs que realment ens vàrem prendre la molèstia de completar els estudis que vàrem fer, li agrairia que la propera vegada que passi un cas semblant prenguin una actitud una mica menys condescendent. Especialment si afecta algun membre del seu partit, sigui quin sigui.

Atentament.

P.D. Seria molt demanar que comencessin a pensar en que parlar anglès amb un mínim de fluïdesa fos considerat necessari per ser dirigent polític?

9 comentaris

  • Roger Verdaguer

    22/02/2012 16:08

    Ei, molt bo! Però, l’has posat aquí o també l’has enviat a algun dels “interessats” -terme ambigu utilitzat deliberadament-? I si és així, mhhhh… deixa’m veure el futur. Veig una carta de resposta plena d’evasives matusseres, lògiques paradoxals, retòrica… potser mentides i tot.
    Ja em diràs si sóc bon vident :-P

  • joana

    19/02/2012 12:08

    Molt bé!!!

  • Lukas4

    16/02/2012 14:00

    Totalment d’acord, Daniel, Soc dels qui van obtenir el títol universitari després de sis anys sense oci, compaginant treball i estudis. Però el pitjor es viure en una societat on el que està ben vist és el triomf sigui com sigui, on s’admira el guanyador tot i sabent que ha fet “trampa”. Penòs, si senyor!

  • Manel Bargalló

    16/02/2012 12:17

    Totalment d’acord.
    A Alemanya a on estic jo, són molt respectuosos amb els estudis. Si ets doctor, automaticament a tot arreu hi consta.
    Si tens varis doctorats, també s’hi afegeix.
    Per exemple l’altre dia en una revista , va sortir un que era Dr. Dr. Dr Forster.
    A la feina, si ets doctor, tothom et diu Dr. i no pel teu nom.
    Per això va ser tot un escàldol que el ministre d’exteriors haguès copiat part del seu doctorat i el van fer dimitir.
    M’agradaria veure com és la tesi que ha presentat el Camps. M’agradaria saber quan diners ha pagat al “negre” que l’¡ha escrit.
    Jo estic acabant un doctorat i ho faig treien hores de son i de familia, ja que treballo 40 hores setmanals. I em fot molta ràbia que hi hagi persones que falsifiquin els titols.
    Haurien tots de dimitir sense cap demora i excusa.
    En aquest sentit, encara no entenc perquè l’Ortega està al govern “dels millors” i sigui la vicipresidenta de la Generalitat.

  • tramuntaire

    16/02/2012 12:16

    També es pot mirar del punt de vista que si menteixen dient que han acabat uns estudis vol dir que donen molt valor a tenir aquest títol. Per desgràcia el que més es valora en els polítics actuals (en el sentit d’arribar a bones posicions dins del partit i ser votat per les masses) no són precisament els estudis sinó les capacitats oratòries i d’estratègia, ser ambigu i semblar que es promet per després justificar-se.

    Ja hi som amb l’anglès! Ens queixem que ens imposen el castellà però no veiem que amb l’anglès és igual. És fantàstic i m’encanta aprendre llengües, però la supremacia d’una llengua (i la seva cultura indissociable) no és bo de cap manera.

  • OCA

    16/02/2012 12:08

    El que pensàvem tots i que algú amb altaveu diu clar i català. Molt d’acord amb tu Daniel.

    I per no parlar de quan els polítics de torn van a fer entregues de títols universitaris que a sobres els de les universitats els hi entreguen títols honoris causa per no se sap ven bé quina divinitat.

    Si si, mentre el Montilla era el qui feia lo de “té formació en…” ara la Ortega s’inventa les titulacions. Si senyor Mas, si això és el govern dels millors. Si més no falsificant titulacions. Que al cap i a la fi és una de les tantes i tantes mentides que diuen i que no són castigades per cap sistema. Mentre la societat civil deixem anar fent-los fer el que vulguin, ho continuaran fent. I pensar que molta gent poden anar a votar 1 cop cada 4 anys ja es creu que això és el màxim exponent d’un estat democràtic.

  • Vicent Bosch i Paús (l’Alcora-l’Alcalatén)

    16/02/2012 10:46

    Per ser un bon polític cal tenir dots d’actor especialitzat en tragicomèdies.
    Parlar anglès?
    Per a mi els nostres polítics, tinguen la carrera o el doctorat, acabada o fet, els dóna més fluïdesa a l’hora d’embadalir al “populatxo”.
    Tenir més estudis no fa que l’home polític siga més honest, menys corrupte.
    Personalment prefereix a una persona honrada i que no sàpiga fer l’o amb un canut que a un Camps o un Zaplana; i que faça el que necessita el ciutadà d’a peu, bon ensenyament, millor sanitat i excel·lent transport públic, a banda de fer un urbanisme per a viure bé, no per als especuladors.
    No menysprea als que tenen títols, però tenir-los no dóna fe d’honradesa, i no tenir-los, ídem.

  • David Vidal

    16/02/2012 10:12

    Bravo!!! Bravo!!! Ara només faltaria que algú de la classe esbroncada s’ho llegís. I totalment d’acord amb la PD.
    Puc dir que no predico amb l’exemple, però no per falta de ganes. Amb les responsabilitats que tenen ja podrien tenir un bon nivell i estalviar-se una molt bona pasta en traduccions. Segur que a la llarga surt molt més econòmic.

  • Carquinyol

    16/02/2012 9:06

    Totalment d’acord amb tu company, ara bé, molt em temo que ens podem esperar asseguts a que hagi alguna mena de càstig a aquest comportament. Total, ni malbaratant a mans plenes els hi foten res.

    Per cert, m’has fet venir aquesta notícia al cap http://m.ara.cat/societat/assegura-persones-tendeixen-intelligents-desquerres_0_644935634.html