Tardígrads; supervivents extrems.

Waterbear.jpg Semblen uns animalets inofensius. Mesuren menys d’un mil·límetre i la majoria fan la seva vida alimentant-se de líquens. Donen una enganyosa sensació de fragilitat. Amb unes potetes amb urpes minúscules que mouen lentament i amb el cos dividit en cinc segments (per això, de vegades es van classificar com artròpodes). Però les aparences enganyen i els tardígrads (un nom que indica que “caminen lentament”) es consideren uns dels organismes més resistents del planeta. Potser no tots ho fan tot, però entre les més de set-centes espècies de tardígrads hi ha autèntics campions en l’art de sobreviure.

Per exemple les pots posar a bullir a més de cent graus, o els pots congelar a temperatures inferiors als 200 graus sota zero i resistiran sense massa problemes. Això si, si arribes als 272 graus sota zero, només resisteixen uns pocs minuts.

També podries intentar esclafar-los. Un animal que mesura un mil·límetre no resistirà una trepitjada, oi? Doncs aquests si que la resistirien. De fet, alguns aguanten pressions de fins a sis mil atmosferes! Per fer-nos una idea, allà a les profunditats abissals de la fossa de les Marianes “només” hi ha unes mil atmosferes de pressió.

Potser per l’altre extrem? I si reduïm la pressió? Doncs tampoc els passa gran cosa. Els han sotmès a condicions de buit gairebé complert i tan tranquils.

Els podríem irradiar. Les radiacions maten. Entre 10 i 20 grays de raigs gamma poden matar un ser humà. Però el cas és que per matar un tardígrad calen al voltant dels 5000 grays. L’únic efecte és que a partir dels mil grays aconseguim esterilitzar-los.

I si els volem matar de set, doncs també ho tenim difícil. El seu cos conté un 80 % d’aigua, però en cas de sequera es deshidraten fins quedar-se només amb un 3 %… i en aquest estat poden resistir dècades. Després, quan els posen en aigua, recuperen els nivells normals i en pocs minuts segueixen fent la seva vida com si res. Això de deshidratar-se és un procés que s’anomena criptobiosi i és una estratègia que fan alguns organismes per sobreviure durant llargs períodes. Sense aigua el metabolisme s’atura. Les reaccions químiques del cos no tenen lloc de manera que no pots reparar, no pots dividir les cèl·lules, no pots fer res. Per no fer, gairebé no pots ni morir ja que tot està ben quietet. El complicat, és clar, és entrar i sortir d’aquest estat sense problemes. Molts pocs organismes poden fer-ho.

En realitat podem veure que passa si fem una combinació de tot plegat. Això ho van fer els russos quan els van posar en una nau espacial i els van exposar a l’espai buit durant deu dies. Amb temperatures baixes, pressions quasi nul·les, radiacions brutals i res d’humitat. Cap problema. La majoria van sobreviure i van tornar a la Terra a seguir fent la seva.

Volien fer un experiment de més durada en la missió Fobos-Grunt, però el llançament cap a Mart va fallar i fa poc va tornar a caure a la Terra, desintegrant-se. En tot cas, la nau es va desintegrar al cremar en la reentrada a l’atmosfera, però no se si els tardígrads van sobreviure. D’aquestes bestioles ja t’ho pots esperar tot.

10 comentaris

  • xenus

    20/02/2012 0:07

    una meravella d’article…felicitats!

  • Xavier

    19/02/2012 11:00

    Carquinyol …. Bestial, un 10 per l’article i el comentari.

  • Joan Codina

    18/02/2012 16:28

    Uns autèntics tancs físics!!! Em pregunto si són tan immunes a les radiacions alfa, electricitat i productes químics…

    Fascinants!

  • Iliona

    18/02/2012 13:42

    El que més m’estranya de tot és que no morin trepitjant-los… Estaran fets de grafè? Vols dir Daniel que amb un bon martell no els pots aixafar per sempre? Potser els aplastes i xof! els surt tota l’aigua!
    M’agradaria tenir-ne un per fer proves… però ni tan sols sé on viuen! No en venen per Internet? Com estic avui!

  • Daniel Closa

    17/02/2012 17:23

    tramuntaire. No no. Al nostre planeta també hi ha critatures que semblen de ciència ficció! Però el que proposer de fer-los és tan inhumà que potser ni ells ho resistirien! :-D

    Júlia. Això de la criptiobiosi ho pdoen fer diferents tipus d’artópodes, de peixos, de batracis i alguens plantes. Cada un amb estratègies lleugerament diferents.

    Ariadna. Segur. pe`ro imagino que part de la gràcia és tenir la mida petita. Amb cossos més vluminosos totes les seves estratègies es compliquen extraordinàriament.

  • Ariadna

    17/02/2012 14:06

    Segur que algun il·luminat ja està pensant de fer un mutant amb aspecte Humà però amb característiques de Tardígrad. Quina por!

  • Júlia

    17/02/2012 13:42

    Fan un mil·límetre de llarg, dius? Que es puguin convertir en quasi espores d’ells mateixos amb aquest tamany és una característica única d’aquesta espècie o n’hi ha alguna altra que també ho pot fer? És flipant!

  • tramuntaire

    17/02/2012 10:55

    Quina classe de bèstia és aquesta? Vols dir que no són d’un altre planeta? Potser que provin d’insultar-los, o posar-los a veure telecinco durant 10 hores.

  • Daniel Closa

    17/02/2012 9:59

    A las pel·lícula creixerien fins adquirir mida humana i guanyarien velocitat. Aleshores ja te’n pots riure del pobre Alien.
    I ara que hi penso. Volíem enviar tardígrads a Mart? Si s’adapten i creixen una mica, després no hi haurà qui els faci fora! :-D

  • Carquinyol

    17/02/2012 9:05

    El final de l’apunt és digne de les pel.lícules de terror on després de mil intents aconsegueixen desfer-se del dolent… o això semblava !

    Tardígrads 2: el (lent) retorn