Arxiu del dimarts , 21/02/2012

Dia de la llengua materna

dimarts , 21/02/2012

abstract_shape.jpg Avui és el “Dia internacional de la llengua materna”, declarat per la UNESCO l’any 1999. Això dels dies internacionals sempre em crea un sentiment complex. És una bona cosa que es reconeguin determinades coses o determinats valors. Ignorar-ho seria una mostra d’insensibilitat i, sovint, d’irresponsabilitat per part de la societat. Però la mateixa necessitat de declarar un dia internacional de… ja indica que allà hi ha un problema.

Si seguiu una mica aquest blog sabreu que li tinc un cert carinyo al tema dels idiomes. No puc evitar la comparació, que es fa moltes vegades, entre els idiomes i les espècies vives. En els dos casos es poden distingir entitats separades formades per moltes varietats que es relacionen entre elles de maneres molt complexes, amb grups dominants i àmpliament distribuïts acompanyats de molts altres menys abundants, característics i específics d’una regió concreta. Les espècies i els idiomes, evolucionen, creixen, es modifiquen i s’extingeixen.

En els dos casos la desaparició és un fet inevitable. L’important, tant si es tracta d’una espècie o d’un idioma, és el motiu de la desaparició. No hi ha cap problema si es tracta de l’evolució natural que es genera a mida que es van acumulant petites variacions per adaptar-se a nous temps o nous indrets. I és una tragèdia quan simplement desapareix sense donar lloc a res més.

La riquesa dels ecosistemes es fonamenta en el nombre d’espècies que hi habiten. Com més espècies hi ha en un indret i com més relacions tenen entre elles, més estable és el sistema i major rendiment ofereix. Ecosistemes pobres basats en poques espècies resulten molt poc interessants. I tot i així hi ha qui els prefereix. Doncs el mateix passa amb els idiomes.

Hi ha qui diu que el millor és deixar-se de romanços i optar per un únic idioma amb el que tots ens podríem entendre. Habitualment aquesta afirmació es fa tenint en ment el propi idioma com a “llengua franca” que cal globalitzar. La confusió i el cost de mantenir molts idiomes comporta un preu i unes complicacions que es podrien evitar homogeneïtzant el tema. Els catalans estem avorrits d’escoltar aquest raonament per defensar la imposició del castellà.

Cal dir que fa una certa gràcia les reaccions indignades d’aquests mateixos defensors de la unitat lingüística quan es suggereix que a la unió europea es limiti a fer servir l’anglès, el francès i l’alemany per les coses oficials. Aleshores entra una sobtada amnèsia sobre allò de simplificar i estalviar costos. De cop parlen de discriminació inacceptable, del valor de la (seva) llengua i del respecte a la multiculturalitat. Som curiosos els humans.

Naturalment, totes les espècies vives mereixen un respecte, però sempre n’hi ha que et tenen el cor robat i altres a les que hi tens fòbia. Hi ha qui adora els gats, els dofins, les serps o les falgueres. En canvi, les serps, els insectes o els cucs generen força antipatia. Contra gustos no hi ha res a dir. Però, per molt poca gràcia que et faci qualsevol forma de vida, n’hi ha prou de conèixer-la una mica, de descobrir el que amaga, de prendre consciència de la seva particularitat per començar a apreciar-la.

Quan te n’adones d’aquest fet, la teva actitud amb qualsevol forma de vida es modifica. Fins i tot els organismes més desagradables els mires amb un cert interès. Allò que era només una aranya peluda i fastigosa passa a ser una mestra en enginyeria de les teranyines i et fa plantejar-te com deu ser el món si el mires amb vuit ulls.

Un fenomen que també passa amb els idiomes. Com més en coneixes, més els valores tots, més et fascinen les seves relacions i les maneres que tenen per expressar sentiments, fenòmens o el que sigui. Per descomptat, la teva pròpia llengua és especial. Amb ella vas aprendre a parlar, somies, estimes, renegues, calcules o cantes. La llengua materna ocupa un lloc especial al nostre cor, però si ets una miqueta intel·ligent no l’ocuparà en exclusivitat.

Només els que es neguen a descobrir altres maneres de comunicar-se, d’expressar sentiments, de descriure el món que ens envolta, es mostren hostils a altres llengües que no siguin la seva. Una mostra d’ignorància i de pobresa espiritual i intel·lectual que malauradament encara és molt freqüent.

És una altra cosa que tenen en comú la diversitat de llengües i la biodiversitat: No valorar aquestes dues fonts de riquesa són una mostra habitual de l’estupidesa humana.