Dia de la llengua materna

abstract_shape.jpg Avui és el “Dia internacional de la llengua materna”, declarat per la UNESCO l’any 1999. Això dels dies internacionals sempre em crea un sentiment complex. És una bona cosa que es reconeguin determinades coses o determinats valors. Ignorar-ho seria una mostra d’insensibilitat i, sovint, d’irresponsabilitat per part de la societat. Però la mateixa necessitat de declarar un dia internacional de… ja indica que allà hi ha un problema.

Si seguiu una mica aquest blog sabreu que li tinc un cert carinyo al tema dels idiomes. No puc evitar la comparació, que es fa moltes vegades, entre els idiomes i les espècies vives. En els dos casos es poden distingir entitats separades formades per moltes varietats que es relacionen entre elles de maneres molt complexes, amb grups dominants i àmpliament distribuïts acompanyats de molts altres menys abundants, característics i específics d’una regió concreta. Les espècies i els idiomes, evolucionen, creixen, es modifiquen i s’extingeixen.

En els dos casos la desaparició és un fet inevitable. L’important, tant si es tracta d’una espècie o d’un idioma, és el motiu de la desaparició. No hi ha cap problema si es tracta de l’evolució natural que es genera a mida que es van acumulant petites variacions per adaptar-se a nous temps o nous indrets. I és una tragèdia quan simplement desapareix sense donar lloc a res més.

La riquesa dels ecosistemes es fonamenta en el nombre d’espècies que hi habiten. Com més espècies hi ha en un indret i com més relacions tenen entre elles, més estable és el sistema i major rendiment ofereix. Ecosistemes pobres basats en poques espècies resulten molt poc interessants. I tot i així hi ha qui els prefereix. Doncs el mateix passa amb els idiomes.

Hi ha qui diu que el millor és deixar-se de romanços i optar per un únic idioma amb el que tots ens podríem entendre. Habitualment aquesta afirmació es fa tenint en ment el propi idioma com a “llengua franca” que cal globalitzar. La confusió i el cost de mantenir molts idiomes comporta un preu i unes complicacions que es podrien evitar homogeneïtzant el tema. Els catalans estem avorrits d’escoltar aquest raonament per defensar la imposició del castellà.

Cal dir que fa una certa gràcia les reaccions indignades d’aquests mateixos defensors de la unitat lingüística quan es suggereix que a la unió europea es limiti a fer servir l’anglès, el francès i l’alemany per les coses oficials. Aleshores entra una sobtada amnèsia sobre allò de simplificar i estalviar costos. De cop parlen de discriminació inacceptable, del valor de la (seva) llengua i del respecte a la multiculturalitat. Som curiosos els humans.

Naturalment, totes les espècies vives mereixen un respecte, però sempre n’hi ha que et tenen el cor robat i altres a les que hi tens fòbia. Hi ha qui adora els gats, els dofins, les serps o les falgueres. En canvi, les serps, els insectes o els cucs generen força antipatia. Contra gustos no hi ha res a dir. Però, per molt poca gràcia que et faci qualsevol forma de vida, n’hi ha prou de conèixer-la una mica, de descobrir el que amaga, de prendre consciència de la seva particularitat per començar a apreciar-la.

Quan te n’adones d’aquest fet, la teva actitud amb qualsevol forma de vida es modifica. Fins i tot els organismes més desagradables els mires amb un cert interès. Allò que era només una aranya peluda i fastigosa passa a ser una mestra en enginyeria de les teranyines i et fa plantejar-te com deu ser el món si el mires amb vuit ulls.

Un fenomen que també passa amb els idiomes. Com més en coneixes, més els valores tots, més et fascinen les seves relacions i les maneres que tenen per expressar sentiments, fenòmens o el que sigui. Per descomptat, la teva pròpia llengua és especial. Amb ella vas aprendre a parlar, somies, estimes, renegues, calcules o cantes. La llengua materna ocupa un lloc especial al nostre cor, però si ets una miqueta intel·ligent no l’ocuparà en exclusivitat.

Només els que es neguen a descobrir altres maneres de comunicar-se, d’expressar sentiments, de descriure el món que ens envolta, es mostren hostils a altres llengües que no siguin la seva. Una mostra d’ignorància i de pobresa espiritual i intel·lectual que malauradament encara és molt freqüent.

És una altra cosa que tenen en comú la diversitat de llengües i la biodiversitat: No valorar aquestes dues fonts de riquesa són una mostra habitual de l’estupidesa humana.

7 comentaris

  • Daniel Closa

    22/02/2012 8:41

    Catrquinyol. Si que cal una mica d’esforç per distingir entre una llengua i el personal que la fa servir, de vegades de manera irritant. Som racionals, però també emocionals i això no es pot canviar.

    OCA. Exacte. Hi ha coses que desperten associacions immediates. I algunes couen força. Però sempre és saludable recordar la diferencia entre el codi i el missatge.

    Clidice. I tant si resulta cansat. Un argument en favor de d’independència és simplement, poder deixar d’anar donant explicacions tota la vida sobre coses que no caldria ni comentar.

    gatzara. Com se’l troba a faltar.

    Jordi. Però no és més que la competició entre diferents espècies. Per mala llet o per supervivència, el resultat és el mateix. Podem racionalitzar tant com ens sembli (i crec que cal fer-ho, per cultura), però això no exclou que al final simplement toca lluitar per sobreviure i punt.

    esther. Mira. Just el que tenia preparat per avui. M’has llegit el pensament. (O hem seguit els mateixos camins mentals)

  • esther

    21/02/2012 23:06

    sobre especies que no existeixen, que ja s’han extingit… doncs hi ha maneres:
    http://www.nature.com/news/wild-flower-blooms-again-after-30-000-years-on-ice-1.10069
    per tant, tot és possible! tot està per fer!

  • Jordi

    21/02/2012 16:26

    La diferència amb l’evolució de les espècies és que l’evolució d’una llengua depèn dels homes i per tant, pot estar afectada per la “mala llet” d’alguns. I la llengua pot quedar lligada d’aquesta manera a certes maneres de ser. Darrerament estic molt rebotat amb el castellà pel menyspreu dels que el volen imposar. Costa molt intentar superar aquesta ràbia racionalment. De moment ho aconsegueixo però cansa.

  • gatzara

    21/02/2012 11:07

    Com deia l’Ovidi Montllor: “Hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s’escriga o es pense “

  • Clidice

    21/02/2012 10:43

    S’ha fet servir tant i tant la llengua com a imatge del domini els últims segles que ja ningú no es recorda de com don Jaume I feia servir un torsimany per tal de parlar amb amics i enemics que no parlessin català. La veritat, és que resulta esgotador ser de la part del rebre.

  • OCA

    21/02/2012 10:42

    A mi també em passa com el Carquinyol, la meva parella parla 5 idiomes i el quin menys utilitza és el castellà. Segur que és degut a tot el que associem amb aquest idioma: guerra, avis, parents, perseguits, exiliats, morts… avui en dia els mateixos que parlen aquest idioma ens persegueixen la llengua i de la cultura, els mateixos ens roben cada segon 500€, els mateixos 10 jutges que van tombar un Estatut referendat pel poble català també parlen aquest idioma i tantes i tantes altres coses…. per molt que sàpigues que és un bé immens poder saber una altre llengua, doncs no és lo mateix poder triar quina vols aprendre que no pas te la trobis imposada, quan la materna i la del territori és una altre. Ja no la veus igual. Potser els nostres fills canviaran, però ara mateix a casa òbviem el castellà per centrar-nos amb l’anglès.

  • Carquinyol

    21/02/2012 9:14

    El problema amb els idiomes és que a més del tema purament lingüístic porten moltes altres coses associades. Una tia meva neerlandesa parla sis idiomes, un d’ells l’alemany. I tot i això, no li agrada gens l’alemany i llegits sempre que pot. El motiu? Els records del que van fer els alemanys durant l’ocupació a la segona guerra mundial.

    I aquí em passa quelcom amb l’espanyol. No li tinc cap mania especial a l’idioma aquest i de fet a casa parlem els dos diàriament, però només d’escoltar any rere any les mateixes expressions que utilitzen els espanyolistes per menysprear el meu idioma matern i a tots els que ho parlen fa que, sovint, li agafis un cert rencor.

    Per sort, no falta mai gent que et recorda que allò que et fa fàstic no és l’idioma, sinó el comportament de determinades persones.