Arxiu del dijous, 23/02/2012

Els neutrins superlumínics i un cable mal endollat

dijous, 23/02/2012

pepegoterayotilio.jpg Un cable mal connectat. Aquesta sembla ser l’explicació que s’amagava rere els famosos neutrins que viatjaven més de pressa que la llum. En realitat encara no està confirmada la notícia i només s’esmenten “fonts familiaritzades amb l’experiment”, però tot sembla indicar que el misteri ja està gairebé resolt. No hi ha neutrins superlumínics; la relativitat segueix sent vàlida; no podem viatjar en el temps (almenys, no cap al passat) i Einstein, una vegada més, surt triomfant.

El problema estava en la connexió entre un ordinador i un aparell de GPS. Repassant-ho tot van veure que estava mal endollat. El van prémer millor, van verificar el seu funcionament i van trobar que el temps que trigaven les dades en anar entre l’ordinador i el GPS variava en 60 nanosegons. La gràcia és que 60 nanosegons era el temps que els neutrins havien arribat abans d’hora. Realment és de riure que un problema que ha aturat un experiment a gran escala durant dos anys, que ha desconcertat als físics de tot el món i que ha fet dubtar de la teoria de la relativitat es pogués resoldre simplement… prement una mica un cable (és clar que abans calia trobar el cable).

Un error en l’ajustament dels aparells de GPS ja va ser uns dels primers sospitosos quan es va plantejar el problema. El motiu és fàcil d’entendre. Per mesurar la velocitat dels neutrins cal saber amb molta exactitud la distància que separa l’aparell emissor i l’aparell detector. Com que tots dos estan profundament enterrats sota terra, els sistemes per mesurar-ho resulten, com a mínim, complicats.

I com que tot va tant de pressa, el temps que triguen les dades entre que surten del GPS i arriben a l’ordinador l’han de tenir en compte i restar-lo del temps de viatge mesurat dels neutrins. Si el cable de fibra òptica està mal connectat, el temps que restaràs serà erroni i la velocitat calculada estarà equivocada.

Un error simple en un experiment molt complex.

Ara riurem i farem bromes, però tampoc és tan estrany el que ha passat. Si el cable no funcionés en absolut l’haurien detectat de seguida. En canvi, un petit error de rendiment en un dels milions de cables que deuen tenir ha de ser condemnadament difícil de detectar.

En realitat no és cap sorpresa ja que en el dia a dia de la ciència et passes molt de temps intentant trobar les causes dels errors. De resultats inesperats n’hi ha moltíssims i alguns de molt prometedors. Per desgràcia, la immensa majoria amaguen un error en algun indret.

Per això, quan es va fer la conferència, a molts llocs es va dir que “els físic del CERN havien anunciat el descobriment de neutrins més ràpids que la llum” i de seguida van començar les especulacions amb les implicacions per la física. Però la realitat era que “els físic del CERN havien anunciat el descobriment de neutrins més ràpids que la llum… i demanaven ajuda per buscar la possible font d’error en l’experiment”.

Els detalls tècnics exactes els sabrem quan facin el comunicat oficial, que serà quan verifiquin si realment aquesta era la causa de l’error. I és que fins i tot per establir si allò va ser la causa de l’error caldrà verificar-ho unes quantes vegades. No es tracta de cometre un error en la identificació de les causes d’un error.

Ja ho diuen que els científics som una mica perepunyetes, però és que si llencéssim les campanes al vol cada vegada que algú arriba amb una dada sorprenent, encara estaríem estancats uns quants segles enrere.