Els neutrins superlumínics i un cable mal endollat

pepegoterayotilio.jpg Un cable mal connectat. Aquesta sembla ser l’explicació que s’amagava rere els famosos neutrins que viatjaven més de pressa que la llum. En realitat encara no està confirmada la notícia i només s’esmenten “fonts familiaritzades amb l’experiment”, però tot sembla indicar que el misteri ja està gairebé resolt. No hi ha neutrins superlumínics; la relativitat segueix sent vàlida; no podem viatjar en el temps (almenys, no cap al passat) i Einstein, una vegada més, surt triomfant.

El problema estava en la connexió entre un ordinador i un aparell de GPS. Repassant-ho tot van veure que estava mal endollat. El van prémer millor, van verificar el seu funcionament i van trobar que el temps que trigaven les dades en anar entre l’ordinador i el GPS variava en 60 nanosegons. La gràcia és que 60 nanosegons era el temps que els neutrins havien arribat abans d’hora. Realment és de riure que un problema que ha aturat un experiment a gran escala durant dos anys, que ha desconcertat als físics de tot el món i que ha fet dubtar de la teoria de la relativitat es pogués resoldre simplement… prement una mica un cable (és clar que abans calia trobar el cable).

Un error en l’ajustament dels aparells de GPS ja va ser uns dels primers sospitosos quan es va plantejar el problema. El motiu és fàcil d’entendre. Per mesurar la velocitat dels neutrins cal saber amb molta exactitud la distància que separa l’aparell emissor i l’aparell detector. Com que tots dos estan profundament enterrats sota terra, els sistemes per mesurar-ho resulten, com a mínim, complicats.

I com que tot va tant de pressa, el temps que triguen les dades entre que surten del GPS i arriben a l’ordinador l’han de tenir en compte i restar-lo del temps de viatge mesurat dels neutrins. Si el cable de fibra òptica està mal connectat, el temps que restaràs serà erroni i la velocitat calculada estarà equivocada.

Un error simple en un experiment molt complex.

Ara riurem i farem bromes, però tampoc és tan estrany el que ha passat. Si el cable no funcionés en absolut l’haurien detectat de seguida. En canvi, un petit error de rendiment en un dels milions de cables que deuen tenir ha de ser condemnadament difícil de detectar.

En realitat no és cap sorpresa ja que en el dia a dia de la ciència et passes molt de temps intentant trobar les causes dels errors. De resultats inesperats n’hi ha moltíssims i alguns de molt prometedors. Per desgràcia, la immensa majoria amaguen un error en algun indret.

Per això, quan es va fer la conferència, a molts llocs es va dir que “els físic del CERN havien anunciat el descobriment de neutrins més ràpids que la llum” i de seguida van començar les especulacions amb les implicacions per la física. Però la realitat era que “els físic del CERN havien anunciat el descobriment de neutrins més ràpids que la llum… i demanaven ajuda per buscar la possible font d’error en l’experiment”.

Els detalls tècnics exactes els sabrem quan facin el comunicat oficial, que serà quan verifiquin si realment aquesta era la causa de l’error. I és que fins i tot per establir si allò va ser la causa de l’error caldrà verificar-ho unes quantes vegades. No es tracta de cometre un error en la identificació de les causes d’un error.

Ja ho diuen que els científics som una mica perepunyetes, però és que si llencéssim les campanes al vol cada vegada que algú arriba amb una dada sorprenent, encara estaríem estancats uns quants segles enrere.

13 comentaris

  • esther

    25/02/2012 19:56

    hola, encara penso que no s’expliquen bé les coses, en aquest mateix diari:
    http://www.ara.cat/ara_premium/passi-ho_be/Pepe-Gotera-Otilio-Einstein_0_652734727.html

  • Joan

    23/02/2012 20:41

    Un parent remot meu és catedràtic de física a Alemanya. Ens vam trobar per Nadal i li vaig preguntar la seva opinió, que es va guardar molt de donar-me i jo crec que no en tenia. Deia no obstant que n’havia parlat amb un company que treballava amb neutrins, el qual ho havia rebutjat tot indignat. Sembla que és la segona vegada que es fa aquesta afirmació sobre neutrins. La primera vegada la font d l’error era un problema físic no identificat previament que afectava un dels instruments utilitzats. No era per tant, com no ho és ara, un error. Simplement és difícil pensar en tot

  • Daniel Closa

    23/02/2012 19:47

    Roger. He he. Segur que quan el que ho va descobrir va anar a explicar-ho als caps va passar una estona difícil d’oblidar.

    Esther. Jo crec que la comunicació no va ser dolents. En realitat sempre van dir que allò era molt estrany i que segurament hi havia un error. Quan ho vaig comentar en un post al seu dia ja feia notar que a l’article que van presentar especificaven que no treien conclusions del resultat fins que no es descartés l’error i fins que algun altre grup, amb equips diferents repetís l’experiment. Bàsicament era una demanda d’ajuda a la comunitat científica per resoldre un problema. El que passa és que els titulars que es podien fer eren massa llaminers i la premsa s’hi va tirar de cap. Com que vivim en un món que gira al voltant dels 140 caràcters, no hi ha manera d’aclarir els matisos. Sospito que cada vegada passarà amb més freqüència.

    Clídice. Noooo. L’adolescència altra vegada no. Quin pal!

    Tramuntaire. Ui. De demagogs d’aquests n’hi ha fins a sota les pedra. Si fos per ells seguiríem a l’edat de pedra.

  • tramuntaire

    23/02/2012 19:20

    esther, qui hagi seguit de prop el culebrot sabrà que els científics del CERN van presentar els resultats deixant molt clar que eren escèptics i que demanaven ajuda per repetir els experiments o cercar fonts d’errors. Si els mitjans de comunicació convencionals ho van vendre d’una altra manera és perquè tots sabem com funciona el periodisme i la de vegades que fiquen la pota en les notícies d’àmbit científic (i potser en molts d’altres camps).

    No sé si la credibilitat dels científics quedarà afectada, però jo penso que en tot cas la gent que ho pensi serà perquè no coneix com funciona aquest món. Així que crec que el que cal és fer pedagogia i generar debat sobre com es fa ciència i per què, i fugir dels demagogs que diuen “no sé per què es gasten tants diners en aquests experiments mentre hi ha nens que es moren de gana”.

  • Clidice

    23/02/2012 18:48

    Doncs mira, és tot un descans que no puguem viatjar enrere en el temps, tu. Quina angúnia tornar a l’adolescència! ;)

  • esther

    23/02/2012 18:42

    Estic d’acord amb que tots aprenem dels errors, però aquí hi ha una segona part. La política de comunicació,divulgació o el que se’n vulgui dir, que s’ha portat. No us sembla que hi ha hagut certa tendència a fer públics uns resultats i no ha fer públic la “demanda d’ ajuda per buscar la possible font d’error en l’experiment”?. La noticia ha tingut una ressonància mundial inigualable. Penso jo, la presentació de resultats del CERN va ser adequada? Va ser precipitada? S’havia de fer públic d’aquesta manera? Amb els dubtes que hi havia? Perquè es va fer d’aquesta manera? O, entre els científics tenim altres maneres de debat?
    Tot el que dic és banal, perquè el que es perd CREDIBILITAT dels científics i en un temps en que els diners per investigació estan molt reduïts, la societat moltes vegades no entén el que es fa,i què costa arribar a bons resultats… tot plegat no ens afavoreix gaire. La societat quina conclusió traurà de tot això : doncs en Daniel ho ha il•lustrat molt bé. El que hem de fer es treure la lliçó de com i quan s’ han d’explicar les coses.

  • Roger Verdaguer

    23/02/2012 12:56

    Sí, com més complex és l’experiment, més probable que et passi una cosa així. Jo em solidaritzo profundament amb els sotracs emocionals diversos que deuen haver passat aquesta pobra gent. ;-P

  • Daniel Closa

    23/02/2012 12:52

    Manel. Que fort! Un aplanta parada per falta de paper a la impresora. Realment mai saps per onpot sortir un error. L’únic que tenim clar és que amb quasi total certesa, algun n’hi haurà i cal comptar-hi.
    Conspiranoics? Segur que surten. No deixaran passar una oprtunitat com aquesta :-D

    Jordi. I tant. Els errors són part de la vida i cal no deixar-se enganyar per ells i aprendre’n tant com en puguem.

  • Jordi

    23/02/2012 12:34

    Quantes vegades una “errada” no ha estat un avanç per a la ciència? Fins i tot un estudiant jugant amb un aparell va provocar el desenvolupament d’una tècnica. Si es tracta d’una errada i es pot explicar el que ha passat o si hagués estat cert, els resultats serveixen per donar més força o per obligar a modificar o canviar una llei. Reconec que a qui està implicat li pot emprenyar però si deixem de banda les ansies de publicacions i altres jocs actuals de la ciència, tot té la seva utilitat.

  • Manel Bargalló

    23/02/2012 12:25

    Amb la meva experiència en l’automatizació industrial, he patit molt de cops problemes similiars de mala conexió o simplement d’errors en la configuració. Peró un que em va portar de cul i va estar a punt de tancar la refineria de Repsol a Cartagena fa 20 anys, va simplement perquè el paper de l’impresora (de linies) s’havia acabat i això provocava al cap d’unes hores que un dels ordinadors de la Sala de control comencés a anar més lent (s’acumulaven els missatges d’error al spool del disc dur fins que es va quedar sense espai) fins provocar perdudes de comunicació (a mesura que havia menys espai al disc dur, el sistema operatiu aneva més lent provocant problemes de comunicació amb els controladors de la planta) que alhora acabaven afectant a la resta d’ordinadors (llegien part de la informació d’aquest ordinador, que al anar tarnt lent, provocava que aquests quedessin també afectats provocant més perdudes de comunicació en cadena), fent ingovernable els sistemes auxiliars de la planta i provocant a la llarga la parada de la refineria. Això a part dels diners que representa, cal sumar-hi que una vegada es comença a aturar-la, necessites dies per tornar-la a possar en marxa.
    Vaig estar des de les 8 del vespre al telefon des de casa fins a les 6 de la matinada fins que em vaig adonar de l’error. Al client no li vam dir que havia estat la manca de paper a la impresora el causant de tot…..

    Per cert Daniel, no t’estranyi que surtin les tipiques teories de conspiració i alguns diran que això del cable mal connectat és una excusa que donen perquè ho volen mantenir en secret el descobriment.
    Jo que sé, potser perquè la particula de Dèu s’ha revelat com a tal o que han trobat la manera de viatjar pel temps…etc

  • Daniel Closa

    23/02/2012 9:51

    Carquinyol. De fet, aquestes coses són un dels pitjors mals de cap. No prou evidents com per detectar-les, però prou importants com per fer trontollar tots els càlculs. I amb experiments de la complexitat que fan els físics de partícules, problemes d’aquesta mena han de ser freqüents. Per això tenen grapats de sistemes de control. Però a la vida real sempre s’escapa alguna cosa.

    Marc. En realitat , més que riure, fa somriure. Només riuran i ho ridiculitzaran aquells que no en tenen ni idea de la complexitat del sistema i que es pensin que la ciència és fer un experiment sencillet i que surti tot tal com es preveu. En realitat, m’imagino la cara que devien posar en descobrir lo del cable. Escepticisme, primer, sensació de ridícul després i alleugeriment al final. En tot cas, l’important és trobar els errors (perquè haver-ne, sempre n’hi haurà)

  • Marc

    23/02/2012 9:30

    Sí que, com dius, Daniel, això farà riure a molts si es confirma que tot era cosa d’un cable mal endollat. Però com diu en Carquinyol, aquestes coses són un veritable maldecap al laboratori.

    Primer estàs ben tranquil fent càlculs i derivacions sobre el paper, fent siimulacions a l’ordinador, tot ben bonic i polidet… després et poses al laboratori i no hi ha manera que surti res, revises mil i una vegades tot, t’hi poses del dret i del revés i, finalment, quan ho aconsegueixes, la majoria de vegades els problemes eren tonteries d’aquesta mena.

  • Carquinyol

    23/02/2012 9:00

    Les errades aquestes que introdueixen petites variacions són tot un maldecap, t’hi pots passar hores i hores repassant coses sense trobar-les. Aquí s’ha vist prou clar que alguna cosa podia passar perquè anava contra un dels pilars de la física actual, però arriba ser una altra cosa i segurament ningú s’hagués adonat de l’errada.