Arxiu del dilluns, 27/02/2012

I ara l’aigua de mar.

dilluns, 27/02/2012

tropical_ocean_wave.jpg He topat amb una notícia molt divertida sobre les propietats saludables de l’aigua de mar. D’entrada he pensat que parlaria sobre els efectes dels banys de mar per patologies de la pell, de la utilitat d’estar a prop del mar per poder captar iode o de les aplicacions de l’aigua de mar per netejar picades de medusa, o rentar-se els ulls quan els tens inflats. Hi ha molts remeis casolans que feien servir aigua de mar per aprofitar que ja contenia una certa quantitat de sals.

Però, no. El que proposava la notícia es la utilitat de beure l’aigua del mar. Una cosa que d’entrada no vindria gens de gust. Si pots beure l’aigua fresca de les fonts, amb una quantitat ben moderada de sals minerals, per quin motiu hauries de triar l’aigua de mar? De vegades, nadant en fas una glopada i no es gaire agradable.

En tot cas, m’he mirat una mica més atentament la informació que donaven i he buscat una mica de d’informació. Que voleu? Em fan gràcia aquestes barreges de informacions amb dades científiques esbiaixades, interpretacions estranyes de fets senzills i exageracions sense límits. A més, és clar, d’acusacions a la comunitat científica per no fer cas d’aquest gran descobriment. Això tampoc no falta mai.

Una de les primeres frases ja fa riure: “El agua de mar és el mejor plasma sanguineo que se puede conseguir: porque nuestra sangre es agua de mar con leucocitos, eritrocitos, plaquetas, etc. El agua de mar directamente inyectada en la vena se convierte en sangre antes y con mayor fuerza que cualquier otro plasma”.

Genial, no? No se perquè tenim tants problemes amb els bancs de sang i les campanyes per aconseguir donacions. Si amb posar aigua de mar n’hi hauria prou! Tampoc no se d’on sortiran l’albúmina, les immunoglobulines o els lípids que hi ha al plasma i que també ens fan falta, però això deu ser un detall menor.

De totes maneres m’agradaria saber exactament de l’aigua de quin mar parlen. No es per res, però la composició de l’aigua de mar es diferent a l’Oceà Atlàntic, que a la Mediterrània. I no cal dir-ho al Mar Mort. Tots els mars tenen pràcticament les mateixes proporcions de sals, es a dir que de tots els ions que conté, un 55 % són clorur, un 31 % és sodi, un 8 % és sulfat, etc. Però encara que les proporcions es mantinguin entre ells, la quantitat total pot variar moltíssim entre un mar i un altre! Per això hi ha mars molt salats i altres de molt menys salats. Sospito que injectar-se aigua de segons quin mar et pot matar amb una certa eficàcia.

Una altra bestiesa monumental és quan llegeixo que “el agua de mar es el mayor disolvente natural que tiene nuestro planeta. Disuelve variedad de sólidos, líquidos y gases. Es antibiótico y bactericida hasta 72 horas después de haberla cogido. Prohíbe la proliferación bacteriana, eliminando las bacterias nocivas, y respetando las bacterias buenas.”

Un aigua intel·ligent que tria els bacteris bons i mata els dolents. Més que aigua sembla màgia! Però segurament la paraula “bactericida” no deu ser gaire apropiada si tenim en compte que l’aigua de mar, precisament estèril no podem dir que sigui. Cada gota d’aigua de mar conté milions de bacteris (un motiu afegit per no injectar-se’n). I pel que fa a que sigui dissolvent… bé. L’aigua ja ho té això de dissoldre les coses. Si per rentar fem servir aigua no és perquè si.

Però segurament el raonament més absurd que llegeixo és que  “el agua de mar es un nutriente, pues entre los elementos esenciales para la constitución de los carbohidratos, las grasas y las proteínas, imprescindibles para la vida de los organismos, se encuentran el hidrógeno, nitrógeno, oxígeno, magnesio, manganeso, sodio, potasio, calcio, hierro, fósforo, flúor, sílice y yodo.”

No se si ho entenc correctament. Com que els aliments es fan amb coses que contenen carboni, nitrogen, oxigen i algun àtom més, podem considerar que qualsevol barreja que tingui aquests elements ja serà un aliment?  Segons aquest raonament (si és que una ximpleria així es pot considerar un raonament) l’aigua de mar també és un Ferrari, ja que els Ferraris es fan amb coses que contenen ferro, alumini, coure, carboni i altres elements que es troben a l’aigua de mar.

Tot plegat és un exemple d’una teoria que al segle XIX podia tenir algun sentit, però que ara ja està més que superada. Certament el plasma de la nostra sang o el contingut de les nostres cèl·lules és semblant a l’aigua de mar. Però això no vol dir que es pugi ingerir ni injectar sense més. L’aigua de mar pot tenir molts beneficis per la salut si l’apliquem en forma de banys, per exemple.

En fi. Deu ser que soc d’aquests científics que, com diuen els del fulletó, no tinc prou humilitat per acceptar el seu “descobriment” i no puc suportar la veritat d’aquest fet tant fàcil de comprovar.