I ara l’aigua de mar.

tropical_ocean_wave.jpg He topat amb una notícia molt divertida sobre les propietats saludables de l’aigua de mar. D’entrada he pensat que parlaria sobre els efectes dels banys de mar per patologies de la pell, de la utilitat d’estar a prop del mar per poder captar iode o de les aplicacions de l’aigua de mar per netejar picades de medusa, o rentar-se els ulls quan els tens inflats. Hi ha molts remeis casolans que feien servir aigua de mar per aprofitar que ja contenia una certa quantitat de sals.

Però, no. El que proposava la notícia es la utilitat de beure l’aigua del mar. Una cosa que d’entrada no vindria gens de gust. Si pots beure l’aigua fresca de les fonts, amb una quantitat ben moderada de sals minerals, per quin motiu hauries de triar l’aigua de mar? De vegades, nadant en fas una glopada i no es gaire agradable.

En tot cas, m’he mirat una mica més atentament la informació que donaven i he buscat una mica de d’informació. Que voleu? Em fan gràcia aquestes barreges de informacions amb dades científiques esbiaixades, interpretacions estranyes de fets senzills i exageracions sense límits. A més, és clar, d’acusacions a la comunitat científica per no fer cas d’aquest gran descobriment. Això tampoc no falta mai.

Una de les primeres frases ja fa riure: “El agua de mar és el mejor plasma sanguineo que se puede conseguir: porque nuestra sangre es agua de mar con leucocitos, eritrocitos, plaquetas, etc. El agua de mar directamente inyectada en la vena se convierte en sangre antes y con mayor fuerza que cualquier otro plasma”.

Genial, no? No se perquè tenim tants problemes amb els bancs de sang i les campanyes per aconseguir donacions. Si amb posar aigua de mar n’hi hauria prou! Tampoc no se d’on sortiran l’albúmina, les immunoglobulines o els lípids que hi ha al plasma i que també ens fan falta, però això deu ser un detall menor.

De totes maneres m’agradaria saber exactament de l’aigua de quin mar parlen. No es per res, però la composició de l’aigua de mar es diferent a l’Oceà Atlàntic, que a la Mediterrània. I no cal dir-ho al Mar Mort. Tots els mars tenen pràcticament les mateixes proporcions de sals, es a dir que de tots els ions que conté, un 55 % són clorur, un 31 % és sodi, un 8 % és sulfat, etc. Però encara que les proporcions es mantinguin entre ells, la quantitat total pot variar moltíssim entre un mar i un altre! Per això hi ha mars molt salats i altres de molt menys salats. Sospito que injectar-se aigua de segons quin mar et pot matar amb una certa eficàcia.

Una altra bestiesa monumental és quan llegeixo que “el agua de mar es el mayor disolvente natural que tiene nuestro planeta. Disuelve variedad de sólidos, líquidos y gases. Es antibiótico y bactericida hasta 72 horas después de haberla cogido. Prohíbe la proliferación bacteriana, eliminando las bacterias nocivas, y respetando las bacterias buenas.”

Un aigua intel·ligent que tria els bacteris bons i mata els dolents. Més que aigua sembla màgia! Però segurament la paraula “bactericida” no deu ser gaire apropiada si tenim en compte que l’aigua de mar, precisament estèril no podem dir que sigui. Cada gota d’aigua de mar conté milions de bacteris (un motiu afegit per no injectar-se’n). I pel que fa a que sigui dissolvent… bé. L’aigua ja ho té això de dissoldre les coses. Si per rentar fem servir aigua no és perquè si.

Però segurament el raonament més absurd que llegeixo és que  “el agua de mar es un nutriente, pues entre los elementos esenciales para la constitución de los carbohidratos, las grasas y las proteínas, imprescindibles para la vida de los organismos, se encuentran el hidrógeno, nitrógeno, oxígeno, magnesio, manganeso, sodio, potasio, calcio, hierro, fósforo, flúor, sílice y yodo.”

No se si ho entenc correctament. Com que els aliments es fan amb coses que contenen carboni, nitrogen, oxigen i algun àtom més, podem considerar que qualsevol barreja que tingui aquests elements ja serà un aliment?  Segons aquest raonament (si és que una ximpleria així es pot considerar un raonament) l’aigua de mar també és un Ferrari, ja que els Ferraris es fan amb coses que contenen ferro, alumini, coure, carboni i altres elements que es troben a l’aigua de mar.

Tot plegat és un exemple d’una teoria que al segle XIX podia tenir algun sentit, però que ara ja està més que superada. Certament el plasma de la nostra sang o el contingut de les nostres cèl·lules és semblant a l’aigua de mar. Però això no vol dir que es pugi ingerir ni injectar sense més. L’aigua de mar pot tenir molts beneficis per la salut si l’apliquem en forma de banys, per exemple.

En fi. Deu ser que soc d’aquests científics que, com diuen els del fulletó, no tinc prou humilitat per acceptar el seu “descobriment” i no puc suportar la veritat d’aquest fet tant fàcil de comprovar.

 

16 comentaris

  • Daniel Closa

    29/02/2012 16:54

    Esther. Pel que entenc, les dues explicacions són corectes. Només he dubtat per esbrinar el mecanisme del pas del sodi de la llum de l’intestí fins la sang. Havia de verificar que fos per transport actiu ja que bevent aigua demar seria contra el gradient osmótic. I, es clar, la bomba de sodi és la encarregada de arrossegar els ions sodi cap a l’altra banda de l’epiteli intestinal. (m’he hagut de mirar el Guyton!)

  • Esther

    28/02/2012 22:33

    Hola, jo fa dies que rumio sobre això, perquè hi tinc un familiar que ho fa i em va demanar opinió. Com en d’ altres coses, segons l’estat d’humor, un s’explica més o menys… però tinc un dubte.

    Beure aigua de mar deshidrata!

    Això es així, el que no se és si hom es deshidrata a nivell cel•lular o a nivell d’organs (el ronyó) o ocorren els dos mecanismes a la vegada, a veure si en Daniel ens explica quin és el mecanisme principal.
    L’argument sobre la deshidratació a nivell cel•lular es aquest: la concentració de sals dins de les nostres cèl.lules ha d’estar absolutament controlada, ja que totes les reaccions enzimàtiques que es duen a terme necessiten una concentració de sal determinada
    Alguns processos vitals com els impulsos nerviosos es produeixen pel flux d’ions a través de la membrana de les neurones. Aquest mitjà salí intern s’aconsegueix principalment regulant la concentració de sodi i de potassi.
    Per aconseguir aquesta regulació tan fina, les membranes cel•lulars són semipermeables: alguns compostos difonen gairebé lliurement, com l’aigua, mentre que altres, com el sodi i el potassi ho fan de forma controlada a través de proteïnes que fan de de transportadors.
    Una errada en la regulació dels ions pot provocar molèsties (rampes per falta de potassi), problemes seriosos (hipo o hipertensió arterial) .
    La concentració de sal en el cos humà és d’una quarta part de la que té l’aigua de mar. Al beure-la, passa com quan poses dues solucions salines de diferent concentració separades per una membrana semipermeable la concentració tendirà a igualar-se. Ja que la sal no entrarà dintre de la cèl•lula de manera activa, l’aigua salada arrossegarà l’aigua de l’interior de les cèl • lules, provocant una deshidratació, per tant, més set. Si la situació s’allarga, un augment de la concentració salina a l’interior de la cèl • lula pot resultar fatal.
    L’argument de la deshidratació a nivell d’òrgan diu que al beure-la, l’aigua salada arriba a l’estómac i després s’incorpora al flux sanguini, augmentant la concentració de sal a la sang.
    Els ronyons, que són l’òrgan encarregat de filtrar la sang i de rebutjar les toxines a través de l’orina, necessiten eliminar certa quantitat d’aigua per funcionar. Entre més gran sigui la quantitat de sal, major és la quantitat d’aigua que necessiten i per això ens deshidratem.

    Les dues explicacions em semblen factibles….

  • Daniel Closa

    28/02/2012 8:37

    Carquinyol. Potser de tanta aigua de mar que van ingerir es devien convertir en àngels els d’Atlantis.

    david. És curiós, però sempre hi ha algú disposat a creure qualsevol cosa.

    Joan. Aquesta és la clau. La disponibilitat personal a creure tot el que et diguin sense el menor esperit crític. Un puntet d’escepticisme és molt important per anar per la vida.

    Núria. Uix. Científic creacionista és un oxímoron en tota regla!

  • Núria Tomàs

    27/02/2012 21:15

    Igual, igual que el plasma sanguini. A mi l’altre dia em van fer un anàlisi de sang i va sortir una sardina!
    Fa unes sermanes, amb el alumnes comentàvem uns escrits sobre evolució d’un pastor creacionista. Me’l recorda tot això. Ell s’autoanomenava científic creacionista. Donava tot de “raons científiques” per tirar per terra les teories de l’evolució i, a més, insultava i s’enreia dels que les defensaven. Doncs el mateix, si no creus en les propietats totals de l’aigua de mar ets un cientìfic acabat!

  • Joan

    27/02/2012 18:09

    Aquests probablement estan venent ampolles d’aigua de mar. Això de l’acció bactericida selectiva només contra els bacteris dolents té certa gràcia. Però aquest cas il.lustra els perills d’aquesta era informàtica on vivim: tothom pot escriure el que vulgui i els ciutadans no saben distingir entre bestieses, propaganda comercial i verdadera divulgació. Potser es podria estendre més el model de la Viquipèdia

  • david güell

    27/02/2012 17:59

    Quanta raó !!! I encara hi ha qui s’ho creu tot plegat.

  • Carquinyol

    27/02/2012 16:20

    Per cert, el Angels d’Atlantis han d’estar d’acord amb aquesta teoria, ja que van enfonsar la seva ciutat en aigua marina !

  • Daniel Closa

    27/02/2012 15:18

    Mirabilis. Sospito que es la moda que arriba. Sempre hi ha una cosa d’aquestes que està de moda. Però realment això de pensar que l’aigua de mar no conté bacteris és com un pensament molt infantil. Per no parlar del fitoplacton i altres coses que deuen haver-hi.

    OCA. I tant. Segons aquests, als paisos pobres, però amb accés al mar, la gent passava fam perque volien. Si tenien tot l’aliment del món a la seva disposició!

    Salvador. Aquesta és una altra. Si ets hipertens, l’aigua de mar et farà petar les artèries! :-D

    Cristian. Veus? Per rentar la cavitat nasal si que va be, justament per les sals que conté. Però no cal que sigui aigua de mar. Aigua amb un 0.9% de sal ja serveix.
    Si. Tot això parteix de les idees de Rene Quinton. De quan la microbiologia estava a les beceroles.
    Roger. Si es que no sabem apreciar el poder de les coses senzilles i de la natura. Que pel que sembla que es pensen ém d’alló més simple i no té cap complexitat.

  • Cristian Estop Aragonés

    27/02/2012 15:01

    Fa temps vaig sentir per la ràdio, crec que era un metge, que emfatitzava que rentarse les foses nasals a diari amb aigua de mar era tan i tan bo. A falta d’un mar proper o de no voler anar cada dia a mullarse (quina mandra) hi ha la opció d’una determinada marca que venia l’aigua de mar (havia de ser aquella va dir). Vaig mirar encuriosit i vaig descobrir que també feien ampolletes d’aigua de mar tractada (microfiltrada…) per beure i que suposadament hi ha una base científica i publicacions al respecte. Poso la web per si t’interessa:
    http://www.originalquinton.com/
    No faig cap propaganda eh, al loro! :))
    De fet em pregunto si la notícia que esmentes té res a vore amb les troballes del quinton…
    Salut i un brindis!

  • Salvador

    27/02/2012 14:59

    I potser també recomanen dietes sense sal.

  • OCA

    27/02/2012 12:33

    A partir d’ara ni llet materna ni res per l’estil, al biberò aigua de mar i d’aquí 2 dies a fer 2 metres.
    Quins ‘fenòmenos’

  • Roger Verdaguer

    27/02/2012 12:29

    És que els peixos grans tampoc deuen ser gaire humils. Jo que sí que ho sóc, ara mateix em poso a alimentar-me directament dels compostos necessaris per a la vida. Segur que si vaig al bosc i menjo un bon grapat de terra barrejada amb humus i caca de conill…

  • Mirabilis

    27/02/2012 11:17

    I fa dies i dies que li donen voltes a aquestes propietats de l’aigua. I conec gent que diu que en pren tres gots diaris, barrejats amb aigua dolça. I que també va bé per regar les plantes. Mare meva! si l’aigua de mar és una de les substàncies més contaminades d’aquest planeta!
    Si l’aigua de mar fos bactericida: per què l’hauriem d’analitzar cada 15 dies en les zones de bany? Es miren estreptococcus i salmonella…i n’hi ha!, a grapats!!

  • Daniel Closa

    27/02/2012 10:39

    Carquinyol. I com estan de grassonets amb tanta aigua de mar super-nutritiva que prenen? No entenc perquè els peixos grans es prenen la molestia de menjar-se als peixos petits. Si amb glopejar aigua ja en tenenprou! :-D

    Marc. Ja se sap: Per quatre dies que hem de viure, no plorem, que més val riure!

  • Marc

    27/02/2012 10:25

    Val a dir que m’has fet començar la setmana amb una bona riallada… és clar que potser més aviat fa plorar, tant si és per simple ignorància com per ganes d’enredar la gent.

  • Carquinyol

    27/02/2012 9:52

    Jo crec que files massa prim noi, segur que l’aigua de mar és d’allò més saludable la prenguis com la prenguis.

    Mira sinó els peixos la salut que tenen… què has vist mai quelcom d’ells refredat ?

    ;)