Arxiu del dijous, 1/03/2012

La SIDA i els porus dels condons

dijous, 1/03/2012

condom.jpg Durant els primers anys de l’epidèmia de la SIDA l’expansió va ser imparable, però quan es va aconseguir identificar l’agent causant (el virus anomenat VIH) així com les vies de transmissió, les coses van començar a millorar. Les transfusions van deixar de ser una via de contagi ja que la sang s’analitzava per detectar si hi havia rastres del VIH. I les relacions sexuals també van esdevenir segures simplement fent servir el preservatiu.

Però això de promoure l’ús dels condons hi ha qui no ho veu clar i aviat van començar a esgrimir un argument sorprenent contra l’ús del preservatiu per prevenir el contagi. Hi ha qui diu que no és segur entre altres coses perquè el làtex té uns porus a través dels quals el virus pot passar. Si la mida del porus és més gran que la de la partícula del virus, el condó deixaria de ser tant segur. Un argument que podeu trobar per Internet moltes vegades i que en algunes ocasions fan servir persones des d’altaveus notables.

La veritat és que això dels porus no ho acabava de veure clar. Primer perquè el virus no està lliure per tot arreu sinó que s’amaga dins dels limfòcits, i els limfòcits (molt més grans que els virus) no passen a través dels condons. Però fins i tot en el cas del virus. Un condó és una muralla formidable si tens les dimensions d’un virus que, recordem-ho, no té cames, ni cua, ni sistemes per desplaçar-se. I pel que fa als porus… en realitat no tinc gens clar d’on s’ho han tret això de la mida dels porus.

Anava a buscar informació, però de seguida ho he deixat estar. Els fabricants de condons probablement juraran que de cap manera. I els integristes anti-condons ho donaran per fet sense necessitat de discutir-ho.

Però hi havia una tercera via. Després de tot, treballo en un laboratori i de vegades tens el dia imaginatiu. Així que he comprat una capsa de condons nous i he fet un petit simulacre de experiment. Les condicions no eren òptimes ni molt menys, de manera que ja aviso que no es pot considerar en cap cas una demostració científica (només hem fet un replicat, no hem controlat les concentracions, no hem fet dilucions, ni cinètiques ni estadístiques…) però al menys hem rigut una mica al laboratori, que amb la crisi que hi ha, de vegades és saludable.

El que hem fet és determinar si substàncies de diferents mides podien sortir d’un condó. Per això no hem fet servir el virus sinó que  hem agafat quatre productes que, a més de ser de mides diferents, tenen colors diferents.

El més petit era el roig fenol. Un colorant que es fa servir per mesurar el pH. És una molècula d’un pes molecular de 354 (vol dir que pesa 354 vegades més que un àtom d’hidrogen). L’altre era el Blau tripà. Aquesta la fem servir per tenyir diferents cèl·lules i pesa 873. L’altre era el blau dextrà. Una gran macromolècula que pesa 2 milions. La fem servir per exemple per veure si un vas sanguini es torna permeable o es manté impermeable a les grans molècules. I finalment hem fet servir tinta xinesa, que és feta de partícules microscòpiques de carbó i que tenen una mida ja semblant a la dels bacteris. I per descomptat, també hem fet un “blanc”, posant simplement aigua dins l’últim condó.

L’interessant és que tots eren de mides més petits que la del virus VIH, excepte la tinta xinesa. En realitat eren molt més petites. Si un virus pogués passar per un porus, aquests colorants ho tindrien molt més fàcil.

Aleshores hem posat 4 mil·lilitres de cada producte convenientment diluït en aigua dins d’un condó. L’hem lligat i l’hem deixat ficat dins un got amb aigua destil·lada. Bàsicament fèiem una diàlisi. La idea és que si la substància pot travessar la membrana del condó, l’aigua del vas agafarà una mica de color.

poruscondons2.jpg

Com que no tenim pressa, els hem deixat durant tota la nit dins el vas, i a sobre amb agitació per facilitar el moviment de les molècules. Anar fent durant 18 hores seguides no és molt ajustat a la realitat, però era millor pecar per excés i donar la possibilitat a les molècules de creuar cap enfora.

poruscondons3.jpg

L’endemà hem agafat mostres del líquid de dins el condó i el de fora i ho hem passat per un espectrofotòmetre, que és un aparell que permet mesurar la intensitat del color (una intensitat que és proporcional al nombre de molècules que hi ha).

poruscondons4.jpg

I el resultat ha sigut….. Res. El nivell de detecció de colorants fora del condó ha donat valor de zero en tots els cassos. Si voleu les dades exactes del valor de absorció de l’interior i de l’exterior del condó, han sigut (de més gran a més petit i indicant la longitud d’ona que hem fet servir per la detecció):

Tinta xinesa   (340 nm)    Dins 4.542;  fora -0.004

Blau dextrà  (620 nm)     Dins 4.220;  fora -0.007

Blau tripà      (340 nm)     Dins 4.795;  fora -0.004

Roig fenol     (450 nm)      Dins 1.309;  fora 0,000

El valor negatiu surt perquè li restàvem el valor que hem obtingut amb l’aigua (ja que el lubricant pot donar una mica de senyal). A la pràctica és un zero.

És a dir, i fent-ho curt: Del condó no hi surt res. Ni porus, ni romanços!

De manera que si hi ha qui creu que no cal fer servir condons per lluitar contra la SIDA, em sap greu però s’haurà d’inventar una altra excusa. Poden fallar si es fan servir malament, però en això dels porus em creuré als fabricants, que segur que ho han mesurat molt millor que nosaltres. Perquè insisteixo: tal com ho hem fet no té valor científic.

I una mica més seriosament: Em sembla indignant que algú faci servir aquest argument per posar traves a una de les millors maneres que tenim per combatre una epidèmia tan terrible.