La SIDA i els porus dels condons

condom.jpg Durant els primers anys de l’epidèmia de la SIDA l’expansió va ser imparable, però quan es va aconseguir identificar l’agent causant (el virus anomenat VIH) així com les vies de transmissió, les coses van començar a millorar. Les transfusions van deixar de ser una via de contagi ja que la sang s’analitzava per detectar si hi havia rastres del VIH. I les relacions sexuals també van esdevenir segures simplement fent servir el preservatiu.

Però això de promoure l’ús dels condons hi ha qui no ho veu clar i aviat van començar a esgrimir un argument sorprenent contra l’ús del preservatiu per prevenir el contagi. Hi ha qui diu que no és segur entre altres coses perquè el làtex té uns porus a través dels quals el virus pot passar. Si la mida del porus és més gran que la de la partícula del virus, el condó deixaria de ser tant segur. Un argument que podeu trobar per Internet moltes vegades i que en algunes ocasions fan servir persones des d’altaveus notables.

La veritat és que això dels porus no ho acabava de veure clar. Primer perquè el virus no està lliure per tot arreu sinó que s’amaga dins dels limfòcits, i els limfòcits (molt més grans que els virus) no passen a través dels condons. Però fins i tot en el cas del virus. Un condó és una muralla formidable si tens les dimensions d’un virus que, recordem-ho, no té cames, ni cua, ni sistemes per desplaçar-se. I pel que fa als porus… en realitat no tinc gens clar d’on s’ho han tret això de la mida dels porus.

Anava a buscar informació, però de seguida ho he deixat estar. Els fabricants de condons probablement juraran que de cap manera. I els integristes anti-condons ho donaran per fet sense necessitat de discutir-ho.

Però hi havia una tercera via. Després de tot, treballo en un laboratori i de vegades tens el dia imaginatiu. Així que he comprat una capsa de condons nous i he fet un petit simulacre de experiment. Les condicions no eren òptimes ni molt menys, de manera que ja aviso que no es pot considerar en cap cas una demostració científica (només hem fet un replicat, no hem controlat les concentracions, no hem fet dilucions, ni cinètiques ni estadístiques…) però al menys hem rigut una mica al laboratori, que amb la crisi que hi ha, de vegades és saludable.

El que hem fet és determinar si substàncies de diferents mides podien sortir d’un condó. Per això no hem fet servir el virus sinó que  hem agafat quatre productes que, a més de ser de mides diferents, tenen colors diferents.

El més petit era el roig fenol. Un colorant que es fa servir per mesurar el pH. És una molècula d’un pes molecular de 354 (vol dir que pesa 354 vegades més que un àtom d’hidrogen). L’altre era el Blau tripà. Aquesta la fem servir per tenyir diferents cèl·lules i pesa 873. L’altre era el blau dextrà. Una gran macromolècula que pesa 2 milions. La fem servir per exemple per veure si un vas sanguini es torna permeable o es manté impermeable a les grans molècules. I finalment hem fet servir tinta xinesa, que és feta de partícules microscòpiques de carbó i que tenen una mida ja semblant a la dels bacteris. I per descomptat, també hem fet un “blanc”, posant simplement aigua dins l’últim condó.

L’interessant és que tots eren de mides més petits que la del virus VIH, excepte la tinta xinesa. En realitat eren molt més petites. Si un virus pogués passar per un porus, aquests colorants ho tindrien molt més fàcil.

Aleshores hem posat 4 mil·lilitres de cada producte convenientment diluït en aigua dins d’un condó. L’hem lligat i l’hem deixat ficat dins un got amb aigua destil·lada. Bàsicament fèiem una diàlisi. La idea és que si la substància pot travessar la membrana del condó, l’aigua del vas agafarà una mica de color.

poruscondons2.jpg

Com que no tenim pressa, els hem deixat durant tota la nit dins el vas, i a sobre amb agitació per facilitar el moviment de les molècules. Anar fent durant 18 hores seguides no és molt ajustat a la realitat, però era millor pecar per excés i donar la possibilitat a les molècules de creuar cap enfora.

poruscondons3.jpg

L’endemà hem agafat mostres del líquid de dins el condó i el de fora i ho hem passat per un espectrofotòmetre, que és un aparell que permet mesurar la intensitat del color (una intensitat que és proporcional al nombre de molècules que hi ha).

poruscondons4.jpg

I el resultat ha sigut….. Res. El nivell de detecció de colorants fora del condó ha donat valor de zero en tots els cassos. Si voleu les dades exactes del valor de absorció de l’interior i de l’exterior del condó, han sigut (de més gran a més petit i indicant la longitud d’ona que hem fet servir per la detecció):

Tinta xinesa   (340 nm)    Dins 4.542;  fora -0.004

Blau dextrà  (620 nm)     Dins 4.220;  fora -0.007

Blau tripà      (340 nm)     Dins 4.795;  fora -0.004

Roig fenol     (450 nm)      Dins 1.309;  fora 0,000

El valor negatiu surt perquè li restàvem el valor que hem obtingut amb l’aigua (ja que el lubricant pot donar una mica de senyal). A la pràctica és un zero.

És a dir, i fent-ho curt: Del condó no hi surt res. Ni porus, ni romanços!

De manera que si hi ha qui creu que no cal fer servir condons per lluitar contra la SIDA, em sap greu però s’haurà d’inventar una altra excusa. Poden fallar si es fan servir malament, però en això dels porus em creuré als fabricants, que segur que ho han mesurat molt millor que nosaltres. Perquè insisteixo: tal com ho hem fet no té valor científic.

I una mica més seriosament: Em sembla indignant que algú faci servir aquest argument per posar traves a una de les millors maneres que tenim per combatre una epidèmia tan terrible.

15 comentaris

  • Daniel Closa

    02/03/2012 11:11

    Joan. Ostres, el tema dels falsos positius i falsos negatius sempre és inquietant. però si tens entre mans un ébola, ho és molt més!

    Clídice. Ha de ser cómode viure en un món on no cal veure la realitat ni perdre el temps amb experiments per saber la veritat de les coses. Cómode, però molt menys interessant.

    Jordi. Correcte. però aleshores tocaria fer també com amb els neutrins. Assegurar que no es un error experimental. O una broma d’algun company. Que jo se que alguns van tenir tentacions de posar una mica de colorant al medi només per veure la cara que feiem l’endemà! :-D

    Joan. Un condó que eviti el pas als neutrins quin gruix hauria de tenir? Un parell d’anys llum? De veritat no deixen passar les partícules subatòmiques? Aquesta informació l’haurem d’enviar a algun bisbe!

    Laia. La propera ja s’està cuinant :-D

  • Laia Bonjoch

    02/03/2012 0:49

    Hahaha… Quins cracks que esteu fets tots plegats.

    Potser no té rigor científic, però sí que té rigor “d’esperit” científic!!! :) Ser inquiet i qüestionar-se les coses és el primer pas per no deixar-se trepitjar o entabanar.

    Heu de pensar en la propera!!

  • Joan Codina

    02/03/2012 0:30

    Segur que qui te’ls va vendre no pensava que en faríeu aquest ús!! Hi ha molta gent que malpensa en aquest món..

    Fa un parell d’anys ens van explicar que també s’utilitzen en laboratoris de física precisament com a membranes que deixen passar calor però no partícules (partícules d’escala atòmica, perquè tothom sap que fins i tot els condons fallen contra els neutrins!!).

    PS: Dan, es comença amb aquestes tonteries i tothom sap on acaba. (L’Andre Geim ho sap bé).

  • Jordi

    01/03/2012 19:53

    Potser no té rigor científic però si hagués sortit que aquests colorants si passen…: ja se sap, amb una, només una prova, pots invalidar una teoria.

  • Clidice

    01/03/2012 19:40

    Doncs amb aquest experiment ens demostres que el que cal és informar a la població i m’estranya que no es facin demostracions d’aquest tipus. Perquè els de “l’altre bàndol” en tenen prou amb la fe i l’Esperit Sant.

  • Joan

    01/03/2012 18:16

    Trobo que l’experiment és interessant i està ben fet. Confio que el pogueu publicar a algun lloc. Però jo volia parlar d’una altra cosa: dissortadament el risc d’infectar-se per transfussió és petit però existeix. El problema sembla ser el temps qu passa entre la infecció i els anticossos. L’altre és una cosa de la que el pùblic no vol parlar: que tots els tests mèdics tenen resultats que són falsament positius i falsament negatius. Oi que puc explicar una cosa que em va passar a mí quan era responsable pels animals de la meva escola? Teníem un grup que feia investigació del cervell amb monos filipins. Abans de lliurar-los a l’experimentador havíem de posar-los en quarantena i fer molts anàlisis, un d’ells contra el virus Ebola. El del virus Ebola un cop ens va sortir positiu. Una mica esverats vam enviar sang a un gran laboratori comercial que feia un test diferent, més específic. Va tornar a ser positiu. A la tercera, vam contactar el CDC a Atlanta que feua un tercer test, amb una especifitat molt gran. Fou el tercer positiu. Això ens va posar en una situació difícil. Si ho fèiem saber, ens exposàvem a sortir als diaris, atraure l’atenció de fanàtics (i del govern) i fins i tot protestes populars al barri. L’assumpte el va acabar un home ja gran del CDC amb qui vam parlar per telèfon. Digué: “jo treballo amb l’Ebola des de fa molts anys, és un virus estrany en monos i aquest mono no té res perquè ho dic jo. O sigui que doneu-lo als investigadors i oblideu-vos-en. Prou” Així vam fer.

  • Daniel Closa

    01/03/2012 15:31

    xenus. No tant home! :-D

    Txell. Eiii noia! A veure. Tens raó (com no has de tenir raó tu en aquest tema?) però si ho entenc corectament, mentre la malaltia no es manifesta, la infecció resta sobretot dins els limfos. En escriure-ho, tenia en ment algú que està infectat però que no ha desenvolupat la malaltia. Tot i així, deuen haver-hi partícules lliures, però moltes menys. En tot cas fas bé d’aclarir-ho, no fos cas que algú es pensi que només els limfócits infecten.
    I si. L’important és la mida i no el pes molecular. Però amb els canvis d’escala que feiem (300 daltons, 2 milions de daltos i fragments de carbó de la mida d’orgànuls cel·lulars) hi ha una relació prou bona entre mida i pes.

  • Txell Genescà

    01/03/2012 15:09

    Hola Dani! una cosa, el virus tan es troba infectant cels com lliure al medi, i els dos es poden transmetre. I un altre cosa, potser ara no ho veig, però més que el pes molecular no és més important la mida (diàmetre?)…petons!

  • xenus

    01/03/2012 13:00

    brutal

  • Daniel Closa

    01/03/2012 12:42

    Carquinyol. Cert, però al menys els que es prenen la molèstia de pensar (i dubtar) tindran una mica més d’informació per decidir.

    Marc. Home! Si que n’han fet d’experiments semblants. A mpart dels fabricants, jo n’he vist algun mesiurant conductivitat a partir dels ions fents servir uns aolució salina a l’interior dels condons. (I els ions sodi tampoc passaven)

    OCA. Realment, el que intentn no es avisar del perill dels porus dels preservatius per lluitar contra la SIDA, sinó fer com sempre fan: Ficar-se en la vida privada del personal i controlar fins i tot com han de follar.

    tramuntaire. Tens tota la raó. Per això he insistit molt en que no es pot considerar un estudi científic com cal. Hi ha grapats de variables que no hem controlat.
    Els fabricans si que expliquen els seus controls. Aquí una mostra:
    http://www.durex.com/es-ES/AskDurex/FAQ%27s/Pages/WhatqualitytestsdoDurexcondomsgothrough.aspx

    Cristian. Cetrt. Per aixó insisteixo. Només és un “divertimento” i no un experiment amb valor provatiu. (Tot i que si els colorants haguessin passat, aleshores si que demostraria que no son segurs).

  • Cristian Estop Aragonés

    01/03/2012 11:57

    I si amb les altes temperatures (ja m’entens) els porus es dilaten i es tornen més grans? hahaha :)

  • tramuntaire

    01/03/2012 10:55

    Molt interessant l’experiment; jo crec que deixa prou clar que un condó es pot fer servir com a contenidor d’aquestes i potser altres substàncies sense patir escapaments, però… les condicions d’ús d’un preservatiu són diferents i s’hi generen tensions i fregaments que poden modificar-ne les propietats. Vull deixar clar que crec en la capacitat profilàctica dels condons, però després ens queixarem quan algú faci un experiment de pa sucat amb oli per demostrar que la homeopatia funciona o que l’evolució no existeix.

    Jo voldria saber quina estructura té el làtex dels condons i com es comporta quan s’expandeix. Crec que si n’inflem un com un globus, reté l’aire força estona, oi? Has trobat alguna informació tècnica de part d’algun fabricant?

  • OCA

    01/03/2012 10:39

    Hahaha, molt bon experiment.
    És que amb l’excusa que no tothom entén els principis bàsics de la ciència, juguen a confondre la gent, tot i que cal dir-ho, la gent que s’ho empassa no deuen ser gaire llumeneres que diguem. En fi, a més tots aquests que juguen a enganyar a la gent son ultracreients, ultradretans, ultramasclistes i, ep, el 20N tots a plorar la pèrdua del seu líder.

  • Marc

    01/03/2012 10:38

    Molt bon article, Daniel! El que em sorprèn és que amb tant de rebombori que hi ha des de fa temps amb els ditxosos “porus”, ningú no hagi fet un experiment com el vostre (millorat, amb totes les condicions necessàries) per acabar amb la cançoneta aquesta.

    Per cert, algun dia ens hauries de parlar de les teves línies de recerca, no? ;-)

  • Carquinyol

    01/03/2012 9:18

    Molt bon post, i tot i que ja deixes ben clar que no té rigor científic, en té infinitament més que aquells que defenen el contrari. Tot i què com ja saps, aquells no canviaran d’idea, és el que té el fanatisme.