Arxiu del dimarts , 6/03/2012

Un repte: Què és una flama?

dimarts , 6/03/2012

alan alda.jpg Hi ha gent que , sense saber-ne el motiu, et cau be. Fins i tot en gent que no coneixes personalment, com els actors, els presentadors, o els polítics. Pot ser per l’aspecte, per les informacions que en tens, perquè la primera vegada que el vas veure estaves de bon humor o pel que sigui. Després, amb el temps, la primera impressió pot anar variant i es va modulant. Però alguns segueixen mantenint l’aura inicial.

A mi em passa això amb l’Alan Alda. Trobo que el paio desprèn simpatia i sempre estic ben predisposat amb les seves pel·lícules. Això ja ve de fa molts anys, quan feia la sèrie M.A.S.H. però després en altres actuacions he seguit sempre somrient només veure’l. A sobre, un bon dia vaig veure que presentava un programa de ciència, de manera que la meva opinió sobre ell va millorar una mica més. I per acabar de reblar el clau, ahir vaig veure que havia escrit un editorial a la revista Science i no vaig poder deixar de llegir-lo.

Explica que quan tenia onze anys es va obsessionar amb la flama d’una espelma. Si ho penses una mica, una flama pot ser ben misteriosa. No és sòlida, ni líquida i tampoc és exactament un gas. Per un nen d’onze anys amb curiositat pot ser la porta de descoberta de moltes coses. I, per descomptat de la ciència. Però es veu que quan va demanar a la seva professora “què és una flama?”, la resposta va ser “és una oxidació”.

Naturalment allò va ser molt decebedor. Pel que diu, simplement havien canviat el nom del misteri, però seguia sent un misteri. I així es va quedar la cosa. Una excel·lent oportunitat de despertar l’interès per la ciència en un nen que es va desaprofitar.

Anys després va adonar-se de com de difícil pot ser explicar la ciència de manera entenedora. Un fet del que els científics en son majoritàriament responsables i que contribueix a que el nivell de coneixements científics de la població general sigui prou lamentable. Això és particularment inquietant en un temps en que la nostra vida depèn cada vegada més del desenvolupament científic i tecnològic.

El cas és que, amb una actitud molt americana no es va limitar a lamentar-se sinó que va participar en la fundació del “Center for Communicating Science”. I ara ha proposat una mena de joc, de concurs o digueu-li com vulgueu, que trobo genial. Es tracta de provocar als científics a mirar d’explicar-se millor quan parlen de ciència amb els no-científics. Han plantejat un repte; el repte de la flama. I es poden enviar les respostes a la seva web.

Però no puc resistir-me, i em permeto copiar-los el joc. Suposo que no s’emprenyaran. A més, que ho poseu aquí no exclou que participeu allà. És un repte especialment enfocat als científics que passin per aquí, però en el que hi pot jugar tothom. De manera que no us talleu. Tots hi esteu convidats.

Simplement es tracta de dir com li explicaries a un nen d’onze anys “què és una flama”.

Naturalment frases perfectament correctes com la que he trobat a la Viquipèdia: “La flama és provocada per l’emissió d’energia dels àtoms d’algunes partícules que es troben en els gasos de la combustió, en ser excitats per la intensa calor generada en aquest tipus de reaccions” no li servirien a un nen d’onze anys. Però tampoc val una explicació simplona. Quan hi penses t’adones que no ho tenia fàcil la mestra de l’Alan Alda. Simplificar tot mantenint el rigor científic tampoc és senzill. Però és un exercici interessant intentar-ho.

Realment, aquest paio em cau be.

(I un segon joc privat que només entendran els companys del meu Institut: No us recorda ningú l’Alan Alda?)