Un repte: Què és una flama?

alan alda.jpg Hi ha gent que , sense saber-ne el motiu, et cau be. Fins i tot en gent que no coneixes personalment, com els actors, els presentadors, o els polítics. Pot ser per l’aspecte, per les informacions que en tens, perquè la primera vegada que el vas veure estaves de bon humor o pel que sigui. Després, amb el temps, la primera impressió pot anar variant i es va modulant. Però alguns segueixen mantenint l’aura inicial.

A mi em passa això amb l’Alan Alda. Trobo que el paio desprèn simpatia i sempre estic ben predisposat amb les seves pel·lícules. Això ja ve de fa molts anys, quan feia la sèrie M.A.S.H. però després en altres actuacions he seguit sempre somrient només veure’l. A sobre, un bon dia vaig veure que presentava un programa de ciència, de manera que la meva opinió sobre ell va millorar una mica més. I per acabar de reblar el clau, ahir vaig veure que havia escrit un editorial a la revista Science i no vaig poder deixar de llegir-lo.

Explica que quan tenia onze anys es va obsessionar amb la flama d’una espelma. Si ho penses una mica, una flama pot ser ben misteriosa. No és sòlida, ni líquida i tampoc és exactament un gas. Per un nen d’onze anys amb curiositat pot ser la porta de descoberta de moltes coses. I, per descomptat de la ciència. Però es veu que quan va demanar a la seva professora “què és una flama?”, la resposta va ser “és una oxidació”.

Naturalment allò va ser molt decebedor. Pel que diu, simplement havien canviat el nom del misteri, però seguia sent un misteri. I així es va quedar la cosa. Una excel·lent oportunitat de despertar l’interès per la ciència en un nen que es va desaprofitar.

Anys després va adonar-se de com de difícil pot ser explicar la ciència de manera entenedora. Un fet del que els científics en son majoritàriament responsables i que contribueix a que el nivell de coneixements científics de la població general sigui prou lamentable. Això és particularment inquietant en un temps en que la nostra vida depèn cada vegada més del desenvolupament científic i tecnològic.

El cas és que, amb una actitud molt americana no es va limitar a lamentar-se sinó que va participar en la fundació del “Center for Communicating Science”. I ara ha proposat una mena de joc, de concurs o digueu-li com vulgueu, que trobo genial. Es tracta de provocar als científics a mirar d’explicar-se millor quan parlen de ciència amb els no-científics. Han plantejat un repte; el repte de la flama. I es poden enviar les respostes a la seva web.

Però no puc resistir-me, i em permeto copiar-los el joc. Suposo que no s’emprenyaran. A més, que ho poseu aquí no exclou que participeu allà. És un repte especialment enfocat als científics que passin per aquí, però en el que hi pot jugar tothom. De manera que no us talleu. Tots hi esteu convidats.

Simplement es tracta de dir com li explicaries a un nen d’onze anys “què és una flama”.

Naturalment frases perfectament correctes com la que he trobat a la Viquipèdia: “La flama és provocada per l’emissió d’energia dels àtoms d’algunes partícules que es troben en els gasos de la combustió, en ser excitats per la intensa calor generada en aquest tipus de reaccions” no li servirien a un nen d’onze anys. Però tampoc val una explicació simplona. Quan hi penses t’adones que no ho tenia fàcil la mestra de l’Alan Alda. Simplificar tot mantenint el rigor científic tampoc és senzill. Però és un exercici interessant intentar-ho.

Realment, aquest paio em cau be.

(I un segon joc privat que només entendran els companys del meu Institut: No us recorda ningú l’Alan Alda?)

15 comentaris

  • Joan Codina

    08/03/2012 0:20

    A mi també em recorda al Sagan, però sobretot em recorda al gran Feynman!! Segurament és la mirada d’una persona satisfeta del que ha fet.

    PS: Avui buscant coses del Feynman m’he topat amb l’Alda.. Tampoc me’l podré treure del cap jo http://en.wikipedia.org/wiki/QED_(play)

    PPS: Pensaré en la flama. Si aconseguim explicar el foc a un nen petit fins i tot podem arribar a entendre’l nosaltres mateixos

  • Joana

    07/03/2012 13:34

    Ei! Els guanyadors del concurs de l’Alan seran convidats a Nova York…potser per motivar-nos als d’aquí hauries de convidar al guanyador a visitar el teu laboratori!

    Se’m ha acudit que faré trampes i li preguntaré a la meva germana d’11 anys què és una flama…

  • EC CNS

    06/03/2012 21:48

    Una flama es la imatge màgica que es veu quan la natura trenca el que havia fet.
    A la natura per fer un tronc d’arbre li cal carboni del aire, aigua de la terra, llum del sol i unes quantes hores. Per desfer aquest encanteri cal l’oxigen del aire, el tronc i una espurna. La flama es doncs la visió del carboni, del aigua i de la llum que en pocs minuts desfan el que havien fet per tornar a la natura i ser lliures.

  • Roger Verdaguer

    06/03/2012 21:32

    Ei, moltes gràcies a tots! Ara m’estic posant molt filosòfic a dintre del meu cap, mentre m’intento imaginar l’assunto a nivell cada cop més petit. Suposo que no pararia de preguntar :-P

  • Salvador

    06/03/2012 21:01

    Quan una cosa es crema desprèn energia que es veu en forma de flama. És com l’energia que el Songoku a Bola de Drac llença en forma de Kame Hame. Ho entendria això un nen de 11 anys? ;-)

  • Daniel Closa

    06/03/2012 19:43

    La veritat és que és força difícil. Una vegada, fa anys, en vaig parlar a l’antic blog.
    http://centpeus.blogspot.com/2008/11/la-mgia-del-foc.html
    Però, és clar, no crec que allò servís per un nen d’onze anys. Tot i que de vegades (de fet, quasi sempre) les criatures et sorprenen i pots pujar el nivell molt més del que ens pensem.

  • Clidice

    06/03/2012 18:47

    De moment la nena que sóc jo encara no ho tinc gaire clar. Com enyoro aquells documentals de l’Universitat Oberta al 33! Aprenies física amb una habitació plena de rateres parades i una pilota de golf! I a mi també m’ha passat sempre el mateix amb l’Alda, i és des de M.A.S.H., per suposat :)

  • Montse Argemi

    06/03/2012 17:27

    També simplificant de la viquipèdia i sense que tampoc em “pertoqui”:

    Una flama és màgia, és el què els nostres ulls poden veure quan es produeix la combustió d’un material combustible (la fusta, la cera o el gas de la cuina…), això vol dir que el que es crema es combina amb l’oxigen, i es formen uns gasos i escalfor. La flama són aquests gasos que en escalfar-se molt els àtoms de les partícules dels gasos canvien la seva manera de moure’s i emeten energia, només per això ho podem veure, no podem veure la reacció però una conseqüència de la reacció química és la llum i això sí que ho podem veure.

  • Roger Verdaguer

    06/03/2012 17:22

    Jo estic acollonit, tramuntanaire, ho reconeixo!, hehe.

    L’any passat, el 10 de setembre hi havia una marxa de torxes a Girona. No vaig poder evitar fixar-me en el miratge que produïen les flames en l’ombra i també em vaig qüestionar la naturalesa de la flama una mica més enllà de “és una oxidació”, i ho vaig preguntar, i la resposta tampoc em va satisfer, de manera que estic ben amatent a que m’ho expliqueu com a un nen. ;-P

    Com que no és el meu camp concret -crec que pertoca més a la química o la física-, doncs no em vaig sentir tan estúpid, i tot això em va de perles per intentar escatir-ho.

    Gràcies!

  • Erwin Rommel

    06/03/2012 16:06

    Hola Comunitat i Daniel.
    tot i que et segueixo sempre, he deixat d’escriure desde que vas deixar el teu blog per manca de temps, pero no oblido el centpeus i el segueixo gairabe a diari.
    Bé, l’Alan en aquesta foto em recorda molt a en Carl Sagan.
    Per cert, Ahir sortint de treballar i sentint la ràdio al cotxe de camí a casa, hem va fer il·lusió sentir-te a la Tribu de Catalunya Ràdio. Això que et passa a tú amb l’Alan hem va passar a mi amb tú desde que vaig descobrir el teu blog de Centpeus.
    Tens allò que tot i no coneixet, em caus bé, ets una persona interesant, per la teva professió i per la teva manera amena d’explicar les cosses.M’agrada la ciència i l’astronomia tot i que no hem dedico doncs soc informàtic, però desde molt petit, anant al col·legi ja hem comprava als quioscos la “Muy interesante”.
    Que es la flama per a un no científic? Doncs jo diria que es el residuu en forma de calor i radiació que veiem durant la combustió d’un element. No sé si es gaire aclaridor, però mes o menys jo ho diria així.
    Salut per tothom!!!!!!

  • Brian

    06/03/2012 14:26

    No tinc ni idea de com explicar-ho a un nen (ni em prou feines a mi mateix) però l’equilibri inestable entre l’ordre dinàmic i el caos, com el d’una flama o un remolí, es de les coses que mes em fascinen.

  • Xavi Gil

    06/03/2012 13:49

    Quan una cosa s’escalfa molt i molt i molt, just abans de convertir-se en llum, és una flama. Igual que l’aigua, quan l’escalfes molt, just abans de ser una bombolla, es mou molt.
    (Ho provaré aquest vespre amb el meu fill de 12 i la meva filla de 5).

  • Mirabilis

    06/03/2012 13:29

    Difícil, difícil. Jo diria que una flama és la prova de la transformació de la matèria en enegia. Energia de calor i llum. Li hauria d’explicar que la matèria és la cera de l’espelma, que s’ha convertit en gas, o el gas mateix, si parlem dels focs de la cuina, o la fusta, si estem mirant una llar de foc.

  • Daniel Closa

    06/03/2012 13:08

    Sembla que el repte és més difícil del que podia semblar.

  • tramuntaire

    06/03/2012 12:17

    Caram, sembla que els postaires habituals s’han acollonit. Sense reflexionar-hi gaire (i potser tan sols simplificant la viquipèdia), diria que és l’emissió de llum de colors dels gasos que es produeixen quan es crema alguna cosa. És interessant saber que el color pot variar segons el material que entra en combustió.