Gominoles

373386_gumdrops_2.jpg Si una cosa bona tenen les temptacions és el plaer que experimentes quan hi caus. També hi ha, per cert, l’empipador sentiment de culpa, però l’atractiu de fer una cosa mal feta és difícil de superar. I hi ha una situació (bé, n’hi ha més, però ara no venen al cas) en la que em resulta extremadament difícil resistir-me a una temptació. Quan agafo el cotxe per fer un viatge llarg, no puc evitar el comprar-me una capsa de gominoles per anar menjant mentre condueixo.

Ja se que nutritivament són un desastre. Que empassaré més colorants, edulcorants, acidificants, antioxidants, espessants i aromatitzants derivats del petroli que en moltes setmanes de fer una dieta mediocre. Però que voleu? La textura particularment gomosa, el sabor lleugerament àcid, aquella capa de sucre per sobre, tot afegit als records del plaer que em donaven quan era petit, no tenen preu.

En realitat és ben curiós com es fan les gominoles. La seva textura característica la causa la gelatina amb que es fa la pasta base. I aquí ja comencem amb les coses que semblen desagradables. La gelatina no deixa de ser una proteïna, per tant, cap problema. Estrictament es deriva del col·lagen, que és la proteïna animal més abundant, la que forma part dels músculs i que actua com a ciment per unir les cèl·lules entre elles. El col·lagen està fet per unes fibres constituïdes per tres cadenes d’aminoàcids entortolligats.

El que es fa és hidrolitzar-lo parcialment i deixar que es torni a formar enllaços. Aleshores perd l’estructura ordenada i queda més flonjo, més tou, més estiradís. Això, junt amb una certa quantitat d’aigua és el que forma el gel característic de la gelatina. El detall desagradable és que per fer-ho no es fa servir proteïna de bona qualitat sinó amb restes de cuiro, pell, ossos i altres restes de bestiar que no s’aprofitaria per res més. No passa res. Després de tot, només és una proteïna. I en pes no arriba al 10 % del producte final.

A la pasta base s’hi afegeixen sucres, que son la part més important. Tres quartes parts de la gominola estan fetes de glucosa, fructosa o sacarosa. I el toc final es fa amb els additius. Podem trobar-ne de tota mena i si ens limitem a alguns dels colorants hi trobem la tartrazina (E-102), el groc de quinoleïna (E-104), el groc taronja (E-110), el roig de l’azorubina (E-122), el roig cotxinilla (E-124) o el blau patent (E-131). Però també hi ha acidificants, antioxidants, conservants i tot el que vulgueu.

De totes maneres, probablement el pitjor és la gran quantitat de sucre que contenen. Primer per les dents. És tot un festí pels bacteris de les dents, que podran fer-se un tip d’anar transformant sucre en àcid làctic (per desgràcia per l’esmalt dental). Però també pot ser un problema per l’equilibri metabòlic de l’organisme, que rebrà un bombardeig sobtat de sucres.

No passaria res si només en mengéssim una, però com es pot resistir la temptació si en tens tot un paquet obert allà a l’abast de la ma? Inevitablement n’acabes endrapant un grapat. I no cal dir-ho si ets un nen al que (tal com ha de ser) les característiques nutricionals són la cosa que menys li amoïna del món.

En tot cas, al menys tinc clar que cal no abusar-ne gens. En canvi, reconec que he al·lucinat veient que hi ha qui les fa servir per donar vitamines i omega tres als nens! Potser hi ha situacions en les que tingui una explicació, però reconec que no entenc el raonament que fa que sigui preferible una gominola suplementada amb vitamines abans d’una alimentació sana. Potser algun pare creu que amb una cosa així vetlla per la salut dels nens. Si realment algú pensa així, realment és que té un concepte de salut molt i molt deficient.

Les gominoles, amb molta moderació, són com els petits pecats venials. No estan bé, però són tan bones…

9 comentaris

  • Daniel Closa

    08/03/2012 0:07

    Roger. Ostres. Però és enganyar-se molt això!

    tramuntaire. Si. Però això és un desastre en tots els aspectes (educació, nutrició,…)

    Brian. De vegades estem massa ben acostumats. A molts llocs mengen aliments que aquí ens farien molta mania. No se li ha de donar moltes voltes, que sinó no menges res.

    Esther. Aixo ho he de provar. He d’aconseguir motllos imaginatius. :-D

    Joan. Realment, la part cultural de l’alimentació és tremenda. Un motiu més per viatjar i aprendre altres cultures (en aquest cas gastronòmiques)

  • Joan

    07/03/2012 18:06

    Si una cosa és fastigosa o no és d’origen cultural i ambiental sense explicació objectiva. A qui entre nosaltres li agradaria menjar costelles de serp o bistecs de gos? I els mexicans es tornen bojos per la iguana. Un xinès de naixement que treballava amb mi em va assegurar que a la seva regió quan una dona té un bebé, tota la familia seu a menjar-se la placenta que els nens diuen que és d’allò tan bo.

  • Esther

    07/03/2012 16:37

    jeje, si voleu fer l’experiment de les gominoles a casa no és difícil:
    1 sobre de gelatina del gust que volgueu
    2 sobres de gelatina
    sucre: 3 vegades volum que de gelatina de gust

    Es posa l’aigua, la gelatina neutra i el sucre, a 100ºC, 5 minuts. S’afegeix la gelatina de sabor a 100ºC, 5 minuts. Deixar reposar uns minuts i retirar la capa blanquinosa que queda a la superfície. Vessar la barreja en motlles de silicona al gust i de deixar reposar 12 hores. Treure del motllo i passar per sucre.

    pels que esteu avesats al laboratori (i pels que no), això esta xupat!

  • Brian

    07/03/2012 15:58

    Tenia un amic que muntava processos automatitzats per a la industria alimentaria. Cada cop que emprenia un projecte pensava que inevitablement deixaria de consumir el producte corresponent. (Em sembla recordar que va poder fer una excepció amb els iogurts Nestlé)

  • tramuntaire

    07/03/2012 15:10

    Ideal per a pares que no tenen ganes de barallar-se amb els seus fills perquè mengin sa.

  • Roger Verdaguer

    07/03/2012 13:28

    Home, cauen en l’engany -publicitari i autonegany, si vols- de veure’n només les parts positives, potser.

  • Daniel Closa

    07/03/2012 13:23

    Júlia. Ja saps que si començes a mirar molt l’origen de les coses, sempre surt alguna cosa fastigosa. (crema facial amb extracte de placenta… puaj). Es millor no pensar-hi gaire.

    Ariadna. Realment, els fabricants estan afegint vitamines i suplements niutricionals a tot. Aviat tindrem cotxes amb vitamines al seient que s’absorviran per ósmosis.

  • Ariadna

    07/03/2012 11:18

    L’altre dia a la farmàcia vaig veure (i comprar, jeje) un bastó de gominola que prometia contenir Gelea Reial i no sé quantes viatmines. De beneficis nutricionals no sé si en tenia gaires però d’econòmics per al fabricant segur que sí. Venut com a “aliment” funcional em van poder cobrar gairebé 2€, venut com a llaminadura a qualsevol tenda, un bastó similar, no passaria de 0,25€.

  • Júlia

    07/03/2012 10:37

    Alaaa! Jo no ho saia que aquest col.lagen es treia de restes animals…! Coses així hom prefereix no saber-les… Ara encara em pesarà més la consciència quan en mengi…!