Arxiu del dimarts , 13/03/2012

Centenaris i en forma

dimarts , 13/03/2012

broggi.jpg Moisès Broggi i Vallès va néixer l’any 1908, aviat farà 104 anys. La seva imatge a la portada del primer número del ARA el va convertir en un personatge més popular que mai, i els comentaris de sorpresa sobre la seva edat i la seva activitat es repeteixen sovint. És lògic ja que no és freqüent que algú amb més de cent anys es presenti com a senador, mantingui una agenda d’entrevistes i actes públics com la seva i assisteixi a actes multitudinaris com encara segueix fent.

Però potser no ens hauria de sorprendre tant que algú es mantingui tan actiu a una edat tan avançada. De fet, és molt més freqüent del que ens pensem. El problema és que apliquem un raonament equivocat a com es presenta el final de la vida. Donem per fet que a mida que passen els anys, el cos es va afeblint i els problemes de salut esdevenen més i més freqüents. Les malalties cròniques són la norma i la probabilitat de patir coses com l’Alzheimer augmenta cada any que passa .

Això és un problema personal, social i fins i tot econòmic. Podem allargar molts anys la vida gràcies als avenços de la medicina, però encara no som tan bons garantint una bona qualitat de vida. La despesa sanitària que farem a partir dels seixanta anys es dispara i representa la major part del que gastarem en tractaments mèdics al llarg de la vida. En una conferència vaig sentir com el ponent començava dient: La bona notícia és que cada vegada vivim més; la dolenta és que surt tan car que no ens ho podem permetre.

El tema del que fer amb la despesa sanitària en la vellesa dóna molt de si, però avui volia ressaltar una dada que sovint passa ignorada. La realitat és que, contra el que acostumem a pensar, a partir dels 90 anys, la taxa de mortalitat disminueix enlloc d’augmentar. Curiosament, les dades indiquen que les persones de noranta o de cent anys tenen un estat de salut millor que els de vuitanta.

Per exemple, la probabilitat de patir Alzheimer en algun grau als 80 anys és propera al 70 %. Tres de cada quatre! En canvi, quan es mira que passa amb els centenaris, resulta que només un de cada quatre presenta aquesta afecció. No acostumen a tenir malalties cròniques, es mantenen actius, fan esport i fins i tot molts mantenen una vida sexual que consideren activa i  satisfactòria. Al final tots morirem, és clar, però en nonagenaris o centenaris la causa acostuma a ser una malaltia aguda. Una pneumònia o alguna cosa semblant, i no una patologia crònica. Enlloc d’anar-se apagant lentament, experimenten uns breus problemes i s’apaguen d’un dia per l’altre.

Tot plegat contrasta amb la idea que tenim de “com més vell, més fumut”, però sembla que aquest raonament només s’aplica al principi de la tercera edat. Tot sembla indicar que malgrat que efectivament, a mida que envellim, la maquinaria cada vegada va amb més problemes, hi ha un grup de persones que se’n lliuren dels problemes que associem amb la vellesa. Sigui per la combinació genètica que tenen, per l’ambient on han viscut, per l’estil de vida que han portat o per una bona ració de bona sort, el cas és que es mantenen en forma fins al voltant dels cent anys. Curiosament, sembla que a partir dels noranta son els homes els que tenen menys problemes de salut que les dones.

I la resta, simplement van caient pel camí molt abans afectats per malalties cròniques i per els mil problemes que afecten a partir dels seixanta als que no han tingut tanta sort. Per això, més enllà dels noranta, els que hi arriben acostumen a ser del grup dels més resistents i per això no és tan infreqüent trobar persones centenàries amb un grau d’activitat i una empenta vital envejable. En altres paraules. És difícil arribar als cent anys, però els qui ho aconsegueixen hi arriben en unes condicions molt millors del que acostumem a donar per fet.

Qui ho sap. Potser nosaltres estarem en aquest grup privilegiat. Segons les estadístiques tenim una probabilitat contra deu mil d’arribar als cent anys. Certament és baixa, però per Nadal també juguem a la loteria i la probabilitat és molt més baixa. A més, sospito que tenir una actitud optimista és d’aquelles coses que fan que les teves probabilitats augmentin.