Envia-ho a un amic
Carregant... ... Carregant... ...Centpeus
Un lloc on comentar coses que em sorprenen
-
L’autor
Daniel Closa
Més informació
Sóc doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. A més de la recerca científica pura i dura, fa temps que aprofito les oportunitats de la xarxa per fer una mica de divulgació de la ciència.
Cerca al blog
Traductor
Últims comentaris
- Daniel Closa en Comparacions i exageracions
- Sinera en Comparacions i exageracions
- Joan Codina en Comparacions i exageracions
- Daniel Closa en Comparacions i exageracions
- Carquinyol en Comparacions i exageracions
-
Últimes entrades
100 Invents
I ara en edició de butxaca!
Arxiu
Blogroll
Per contactar
Visites
Joan
13/03/2012 21:08
Es clar que hi ha gent que viuen en bona salut, sort que tenen, fins als cent però qui és responsable per l’allargament de la vida humana és la medicina i es millores en estil de vida i nutrició que ha introduït. Al EUA s’està introduint cada dia més la Gerontologia, la medicina dels ancians. Aquests metges atenen els vellets de més de 75 i opcionalment o en casos complicats els de 65. Es molt prometedor. Tothom entén que el nens petits no són adults petits. Els seniors també son diferents
Vicent Bosch i Paús (l’Alcora-l’Alcalatén)
13/03/2012 17:34
Doncs amb les retallades dels millors, el que seria lògic serà una utopia.
Daniel Closa
13/03/2012 14:13
Montserrat. Doncs si tens familia longeva tens números per comtptar amb gens apropiats. Ara falta que cuidis l’ambient, l’estil de vida… i que tinguis una mica de sort!
oca. Si que són pocs, però amb molta freqüència hi arriben en unes condicions envejables. Ens recordenque no sempre vellesa es igual a decadència. Ni molt menys!
Anna. I tant! Per molt sbons gens que tinguis, si no cuides l’estil de vida, no et serviran de gaire. És com algú que neixi molt dotat per l’esport, que si no s’entrena no farà res de bo. Cuidar l’estil de vida ens permet aprofitar al màxim les nostres capacitats (siguin les que siguin)
Anna
13/03/2012 13:23
Bones!
Jo crec que una de les coses que fa que estiguis bé és el fet de mantenir-te ocupat i fer una vida activa… Per molt jubilat que estiguis, no et pots passar el dia al sofà mirant la tele! Hort, entrevistes, xerrades, cotxe, fer ganxet… Podria ser, també?
oca
13/03/2012 11:58
De fet son pocs els de 90 – 100 anys, però com hi van. Tinc un avi de 97 anys que, fins la primavera passada agafava l’escala i s’enfilava a recollir préssecs a l’hort, amb carnet de conduir, anar fent la “ballaruca” de tant en tant… L’altre va viure fins passats els 90 també, i cada dissabte a les 6 del matí despertava el meu cosí per anar a l’hort. Això si, quan es va apagar ho va fer de cop. Però quina energia que tenia.
Com diu la Montserrat, a veure si ens toquen alguns d’aquests gens.
Montserrat
13/03/2012 11:18
que a partir dels 90 la taxa de mortalitat disminueixi no deixa de tenir certa lògica, els menys resistents han anat quedant pel camí! selecció natural, no? Jo tinc unes tietes de 90 anys que estan estupendes…um ..potser m’hauran tocat alguns dels seus gens!!!!!!!!!
Daniel Closa
13/03/2012 8:53
Uops. Em sembla que no m’he explicat bé. Si ets del grup afortunat, no estaràs fumut entre els 60 i els 90. Seràs del percentatge de la població que estarà be. Mentre la majoria dels teus companys de quinta tindran les malalties cròniques habituals, tu seguiràs tan content.
Carquinyol
13/03/2012 8:47
Va bé saber-ho, apa, només són 30 anys fomuts dels 60 als 90