L’autèntica Barrufeta

barrufeta bravensis.jpg Ahir va ser molt divertit el diàleg que es va generar sobre els barrufets i la seva presumpta biologia. Tot i que només era un entreteniment, va tenir conseqüències inesperades. Gràcies a l’apunt d’ahir vaig poder descobrir que la barrufeta realment existeix, i el que és millor: la van descobrir a la costa catalana. Concretament a Palamós, a la platja de la Fosca!

I no. No m’he begut l’enteniment ni estic sota l’efecte de cap substància al·lucinògena. Ahir vaig rebre un missatge d’uns col·legues de l’Institut  de Ciències del Mar on em feien notar un article que havien publicat feia poc. En el treball anunciaven i descrivien un nou tipus de dinoflagel·lat, uns organismes microscòpic que formen part del plàncton marí.

La veritat és que sempre he trobat molt bonics aquests organismes. Els dibuixos dels llibres els mostraven amb unes estructures gairebé geomètriques, però encara és més espectacular observar-los amb un microscopi electrònic. Semblen talment éssers d’un altre món.

Doncs el cas és que aquesta nova espècie; de fet, aquest nou gènere, de dinoflagel·lat que podeu admirar en la imatge va ser batejat amb el nom de Barrufeta bravensis. Això de bravensis és per la seva localització original, la Costa Brava. I la tria de la paraula barrufeta per indicar el gènere no va ser casual. Tal com indiquen els autors al treball, el nom l’han triat per la forma de l’extrem apical, que recorda al barret dels barrufets. En anglès es diuen Smurf, i en l’original francès Schtroumpf, però com que la descoberta l’han fet un grup d’investigadors catalans, l’han batejat tal com els coneixem aquí; “barrufet” i en la seva forma femenina “barrufeta”.

I si algú no li agrada, que l’hagués descobert abans, home!

He de dir que m’ha encantat trobar la descripció de l’organisme. Ara acaben de modificar la normativa, però fins fa molt poc, les descripcions de noves espècies de plantes, s’havia de fer en llatí. Una tradició encantadora dels vells temps. Tot i que probablement la trobo encantadora perquè no em toca fer-ho a mi, que em vaig barallar molt amb el llatí a l’institut i encara el recordo amb calfreds.

Però no direu que no té un aire de saviesa clàssica la descripció de la Barrufeta bravensis: “Dinoflagellati nudi cum peridinina ut principali pigmento lucis captore. Sulcus apicalis incipit in anteriore parte intersectiones surci et cinguli…”

6 comentaris

  • Txell Genescà

    19/03/2012 10:30

    m’ha encantat…i quina il.lusió poder batejar un microorg. amb el nom que vulguis!

  • Daniel Closa

    16/03/2012 8:49

    Montserrat. :-)

    Esther. Gràcies a vosaltres per presentar-me la barrufeta. Moltes vegades descobreixes que hi ha gent fent coses interessantíssimes al costat de casa.

  • Esther

    15/03/2012 18:06

    Hola a tots, avui no vull comentar molt, que sóc part implicada :)
    Un parell de coses.
    Particularment, a mi, em fascina la capacitat que tenen alguns de parlar de l’espectre electromagnètic, de les esponges còsmiques, neutrins superlumínics, i de les dinoflagel.lades entre d’altres… així, com si res…
    I de part de tota la colla de l’Institut de Ciències del Mar, doncs que hem gaudit moltíssim del post d’avui! Gracies Daniel!

  • Montserrat

    15/03/2012 13:01

    jaja que bo!!

  • Daniel Closa

    15/03/2012 10:41

    Potser és que els oceanògrafs fan uns rituals secrets previs a les campanyes de recollida de mostres, per invocar els esperits de la mar.
    :-D

  • Carquinyol

    15/03/2012 9:19

    Al darrer paràgraf sembla que estiguis fent un exorcisme…