Tapes amb cervesa per fer salut?

1193291_tapas_plate.jpg Una cosa que es fa amb molta, moltíssima freqüència quan es parla de menjars, és fer referencia a les propietats saludables que té aquell aliment en concret. Actualment, si llegeixes libres de cuina sembla que tinguis entre mans un tractat de bioquímica. S’esmenta que les maduixes tenen pocs sucres però molts bioflavonoides, a més de magnesi, potassi i calci. Les sardines ha de ser fabuloses per la salut ja que tenen poques calories i molt magnesi, fòsfor i calci. Els espàrrecs tenen àcid fòlic, beta carotens, vitamines B2, B3, B6, C i E, a més de  potassi, ferro, fòsfor, calci i magnesi.

Això per no parlar dels “saníssims” aliments estranys. Baies de Goji, mangostan, Yuca,… que tots, però absolutament tots, tenen moltes vitamines, molt poques calories i quilos i quilos dels de sempre: potassi, ferro, calci, magnesi…

I naturalment que no faltin els omega tres, la vitamina C i els excel·lents antioxidants de tota mena. Curiosament la paraula “excel·lent” acostuma a no fallar mai. Tot és una font “excel·lent” d’algun nutrient.

En realitat és una mena d’informació que em sembla d’allò més absurda. No ens diuen quines quantitats tenen exactament; només que en tenen molts, i encara que ho indiquessin, això no ens diria gran cosa. No se quant calci, potassi o magnesi em cal ara mateix. Desconec com estan els meus nivells d’antioxidants i com que aparentment no tinc cap malaltia carencial, dono per fet que tinc prou vitamines de tota mena.

A més, el que mengem és d’origen animal o vegetal (tret d’alguna excepció com la sal). Això vol dir que sempre tindrà magnesi i potassi i clor i calci i sodi i tota la resta d’oligoelements que hi ha a les cèl·lules.  Simplement uns aliments seran més rics en algun element i altres en altre. Si em plantegés fer una dieta única i exclusivament basada en els enciams, si que hauria d’estar pendent de la seva composició. Però penso menjar una mica de tot, per tant, els dèficits d’uns aliments es compensaran amb els excessos dels altres.

Hi ha situacions en les que si que cal controlar la composició dels aliments. Malalties que requereixen que mengis molt d’alguna cosa o que no et passis amb alguna altra. Però en un llibre de cuina el que interessa és que sigui bo, variat, apetitós,… Mengeu conill en samfaina per els seus nivells d’antioxidants? Els nivells de potassi tenen alguna importància quan trieu menjar maduixes amb nata? O només es tracta de buscar una excusa per menjar allò o allò altre? Perquè si busqueu a Internet qualsevol aliment junt amb la paraula “saludable”, trobareu grapats de pàgines (és divertit provar-ho). Normal, perquè tot aliment, consumit amb seny, és saludable.

I de vegades, les informacions aquestes ja fan riure molt. Per exemple, un article d’un diari que lloa les virtuts de… les tapes amb cervesa per una dieta saludable. Els motius? Doncs de nou, que la cervesa es una beguda natural “baixa en calories (comparada amb que?), rica en fibra (aleshores la fruita que és? multimilionària en fibra?), amb quantitats moderades de minerals i vitamines (moderades vol dir que quasi no en té) i amb un 92% d’aigua, de manera que ens hidrata (no seria millor l’aigua per hidratar?). Tot això combinat amb les tapes sembla que es un complement nutritiu… excel·lent (com no!). El millor és que amb el tipus de tapa no hi ha problemes sigui quina sigui. Uns pescaditos fritos deuen ser equivalents a uns pebrots del Padron, una mica de morro de porc o un pa amb tomàquet amb pernil. Segur que tots tenen potassi, magnesi, calci , vitamines i tot el que calgui.

I suposo que com que les tapes són petites, doncs tindran poques calories.

Realment no és tant difícil dir que menges unes coses (com unes tapes amb cervesa) perquè si, perquè està bo, perquè t’agrada, perquè forma part d’una cultura, perquè a l’estiu ve molt de gust, o pel que sigui. I deixar-se de romanços sobre uns nivells (excel·lents, per descomptat) de potassi o de polifenols.

Si es tracta de menjar saludable, no cal estar pendent dels nivells de vitamines, minerals i omegues tres dels aliments sinó, simplement, de consumir-los amb seny.

7 comentaris

  • Ariadna

    21/03/2012 10:27

    Poca broma, una amiga meva es va folrar venent Mangostán!

  • Joan

    16/03/2012 20:36

    Tens tota la raó i està molt ben dit. Hi ha qui veu tot això com proaganda comercial inofensiva, però hi ha qui s’ho creu. A més hi ha productes naturals amb activitat farmacològica notable, que són perillosos (compte amb els xinesos, sobretot) Jo aconsellaria a tothom que en parlin amb el metge abans de començar a empassar-se píndoles cares sense necessitar-les

  • tramuntaire

    16/03/2012 16:09

    Com amb tot, cal trobar-hi la mida justa i combinar-ho amb menjar també fruita i verdura, fer esport, beure aigua, no fumar (massa), no estressar-se… Vaja, que viure bé i sa no és tan difícil, només cal gaudir fent tot això que acabo de dir i no trobar-ho una obligació. Suposo que també depèn dels gens de cadascú i de l’ambient on s’ha viscut: penso en els nens que els donen llaminadures vitaminades (en parlàvem fa poc) que potser els costarà trobar plaer a menjar una peça de fruita.

  • Brian

    16/03/2012 13:56

    Menjar lleuger, excel·lent i saludable. Com el post d’avui, que ens il·lustra i ens entreté sense fer-nos esprémer les meninges :) De quan en quan és bo.

  • Montserrat

    16/03/2012 11:38

    home això és per deixar tranquils aquells que es pensem que quan fan una cervesa i tapa s’estan passant de la ratllà…
    també podem qüestionar-nos qui hi ha al darrere (qui paga)?

  • oca

    16/03/2012 11:31

    Responent a la pregunta del post: SI. Però no un si, tal com dius, per les qualitats meravelloses de la cervesa i de les escopinyes; Salut pel fet d’estar tranquils, sense angoixes, relaxats, amb bona companyia i sobretot sense mirar el rellotge. Tot això si què és bo, la resta són collonades.

  • Carquinyol

    16/03/2012 9:33

    No està relacionat directament amb el que dius però m’has fet recordar aquella tira d’en Garfield on en Jon li diu després d’un bon àpat “quina pena que no existeixi una unitat de mesura per indicar què bé que he menjat” i en Garfield li contesta: “Si que existeix. S’anomena caloria”