Interaccions entre fàrmacs

6841173616_baff428fdf_o.jpg Tots els medicaments tenen efectes secundaris. En realitat, no només els medicaments sinó tot pot tenir efectes secundaris (excepte els productes homeopàtics, és clar). Ens agradaria disposar de productes que al administrar-los exercissin un únic efecte justament sobre una diana específica de manera que curéssim la malaltia sense afectar res més del cos. Per desgracia aquesta mena de coses no existeixen. Les vies metabòliques, els senyals entre cèl·lules, els fluxos neuronals, tot és ple de ramificacions a molts nivells. L’organisme té una complexitat massa gran i tot està tan interconnectat que modificar un fil fa que tota la xarxa se’n ressenti d’una manera o altre.

Notareu que el problema no està en els medicaments sinó en la mateixa estructura dels organismes. Això fa que els productes naturals també tinguin efectes secundaris amb la mateixa freqüència que els medicaments més sofisticats sortits d’un laboratori. Com que això és un problema, el que s’intenta fer és que els efectes principals siguin molt marcats i els secundaris (que sempre hi seran) tinguin la menor intensitat i siguin molt poc adversos. Però sobretot s’intenta que la dosi a la que s’obtenen els efectes interessants sigui molt baixa, mentre que calguin dosis molt altes perquè es donin els efectes secundaris. És el que s’anomena marge terapèutic.

Tot això està molt bé i es pot anar estudiant en grups de persones controlades. Primer en grups petits, i després en estudis més grans. A més, quan el medicament surt al mercat es continuen recollint dades per veure si no apareix algun efecte secundaria que hagués passat per alt.

Però en tot això hi ha un problema. Els estudis es fan en persones que es prenen aquell medicament en concret. Ara bé. A la vida real moltes vegades prenem dos medicament, o tres, o més simultàniament. I medicaments que per separat no donen gaires problemes, quan els combines, si que poden tenir interaccions importants. Algunes seran esperades i ja s’estudien, però en moltes ocasions els mecanismes que hi ha darrera la interacció resulten ben insospitats. A més, com que hi ha tantíssims medicaments i productes al mercat, no hi ha manera d’estudiar totes les possibles interaccions.

Però tenim les bases de dades que s’han anat recollint al llarg del temps. I uns investigadors han desenvolupat un algoritme per estudiar com van les coses a la vida real quan les persones prenen varis medicaments simultàniament. Han analitzat que passa amb 1332 medicaments agrupant les dades segons edats, sexes, races, malalties i combinacions amb altres medicaments i han sortit un grapat d’interaccions desconegudes.

La dada que fa que l’algoritme sembli fiable és que les interaccions conegudes també han sortit. Però en realitat n’han trobat moltes més que havien passat desapercebudes. Això pot ser un problema per excés de sensibilitat del anàlisis. Fins ara, per cada producte hi havia identificats, de promig, uns seixanta efectes secundaris, però segons aquest anàlisi realment en té uns tres cents. No cal patir perquè la majoria són poc importants i poc freqüents, però alguns si que cal tenir-los en compte. Per exemple, determinats antidepressius presos al mateix temps que alguns medicaments per la hipertensió poden augmentar la freqüència de arítmies cardíaques.

Tot plegat és important per dos motius. El primer, evident, és per millorar els tractaments. Com més informació tinguem sobre efectes adversos de les combinacions de fàrmacs, millor podrem ajustar els tractaments. I ressalto de nou, això també aplica a tractament naturals. Per exemple, hi ha medicaments que no es poden prendre junt amb segons quines infusions. I segur que les combinacions de teràpies naturals també han de tenir efectes creuats inesperats.

Però també ens serveix per donar-nos pistes de com funcionen els medicaments i de com es connecten les coses al nostre cos. Els efectes secundaris son pistes que ens il·luminen sobre mecanismes fins ara desconeguts del nostre metabolisme, de la nostra fisiologia. Conèixer aquests camins secundaris ens hauria de permetre seguir pensant estratègies per tractar malalties de maneres que ara mateix ni ens passen pel cap.

I és que de tot se n’ha d’aprendre.

6 comentaris

  • Marc

    20/03/2012 19:31

    Una farmacèutica és un negoci, i en un negoci has de fer benefici. Un fruiter no es preocupa de si el maracuyà és més sà que el kiwi, el que li interessa és quin dels dos és més rentable i punt. I això és una farmacèutica, una empresa privada ha de buscar beneficis o simplement desaparèixer i per tant no es posarà a investigar en medicaments poc rentables que no financiin la seva investigació. Per tant, és absurd criticar a les farmacèutiques en aquest sentit, si la gent vol medicaments per malalties rares, que es queixi de l’estat que és el que ha d’invertir en aquests temes, les empreses no són ànimes caritatives, la seva finalitat és generar beneficis. Així que tot el que no produeixi beneficis però que sigui necessari és, segons la meva opinió, responsabilitat absoluta de l’estat, cap empresa s’ha de veure obligada a sotmetre’s a interessos agens renunciant als propis. El que passa és que l’estat és inepte, i no només retalla els fons en investigació sinó que fa pagar a les farmacèutiques gran part de la crisi econòmica en comptes de revisar el sistema sanitari actual absolutament ineficient. Ens hem de queixar menys de les farmacèutiques iqueixar-nos més a l’estat, que les empreses són per fer diners fent el que et doni la gana dins de la legalitat, i la salut pública és responsabilitat de cada país, independentment de si ho cobreix o no el sector privat. O això o canviem el capitalisme per alguna altra cosa.

  • Daniel Closa

    19/03/2012 20:03

    carquinyol. I tant si es imprescindible. Sobretot a mida que la població envelleix i el consum de medicaments augmenta cal anar cada vegada amb mes cura amb els efectes creuats.
    La intoxicació per aigua és possible (i per la sacarosa de les boletes) però per el principi actiu té unes possibilitats astronòmiques en contra.

    oca. La llàstima es que no se si ho faran pels remeis naturals, tradicionals i demés. Segur que tindríem sorpreses (be, de fet no seria una sorpresa)

    Felip. És ben cert, i és ben indignant. Aquí hi ha un tema que cal solucionar amb urgència. Deixar-ho tot en mans del interes capitalista porta a aquestes coses.

    Joan. Realment, com més allarguem la vida, més problemes inesperats anem tenint que resoldre. Probablement algoritmes com aquest seran molt útils per evitar aquests problemes. (al menys en part)

  • Joan

    19/03/2012 19:04

    Has descrit el problema cabdal de la medicina geriàtrica (cura dels ancians). Amb l’edat creixent, els seniors acumulen diagnosis de malalties cròniques, sovint tractades amb medicaments molt actius. Molts vellets prenen 10 o 12 medicines diferents. Això ja ha causat moltíssims problemes dolents… i morts. Hi ha alguns programes on es poden entrar llistats de medicines i ensenya interaccions probables. Es un mal assumpte i en sentirem parlar molt més

  • Felip

    19/03/2012 12:43

    Després de llegir aquestes 2 entrevistes tan valuoses, a 2 premis Nobel, sobre las farmacèutiques, em pregunto cap a on anem? de veritat que tot pinta molt malament.

    http://goo.gl/HzcYC
    http://goo.gl/yWoPq

  • oca

    19/03/2012 12:12

    Pot arribar a ser molt i molt útil. Tal com diu el Carquinyol, una feinada però una molt bona feinada, tant per professionals com per pacients. Inclús com qui no sap què fer el gat pentina, doncs es mira les intereccions.

  • Carquinyol

    19/03/2012 10:03

    Una feinada fer tot això, però crec jo que imprescindible !!

    Per cert, els homeòpates en extrem potser poden arribar a tenir una intoxicació per aigua (si amb memòria o sense ja no m’hi fico…)