ultraVISTA, l’espectacle de l’Univers

vistastaresd.jpg L’altre dia parlava sobre la utilitat de les imatges obtingudes en l’espectre infraroig per analitzar l’espai. Les radiacions infraroges poden travessar sense massa problemes zones de pols que taparien la llum visible, de manera que ens permet mirar més lluny del que estem acostumats. I per una afortunada casualitat, acaben de mostrar la imatge més llunyana aconseguida fins ara fent servir l’infraroig.

D’entrada no sembla gaire interessant. Com la majoria d’imatges del cel. Un fons fosc i milers de puntets brillants escampats per tot arreu. Les estrelles que donen la màgia a les nits sense lluna. La dada important a tenir en compte en aquest cas concret és que pràcticament cap dels puntets de llum que surten a la foto és una estrella. El que veiem són milers i milers de galàxies que omplen una zona aparentment buida de l’espai.

Quan mirem al cel veiem estrelles que formen part de la nostra galàxia (la Via Làctia). Això vol dir que tot el que veiem a ull nu està com a màxim a cent mil anys llum de distància. Però la llum (llum infraroja) provinent de les galàxies de la imatge del costat ha necessitat, no milers, sinó molts milions d’anys per arribar fins la Terra. Cada puntet és en si mateix un Univers-illa separat per distàncies inimaginables de la resta. I cada puntet conté uns quants centenars de milers de milions d’estrelles. Moltes d’elles amb els seus planetes, llunes i mons diversos.

La part del firmament fotografiada només és visible a l’hemisferi sud, a la constel·lació del sextant. La fotografia s’ha pres des de de Xile, a l’Observatori Europeu Austral (ESO per les sigles European Southern Observatory) fent servir el telescopi VISTA, que evidentment no té res a veure amb el Windows Vista. La sigles són per “Visible and Infrared Survey Telescope for Astronomy”. El que han fet és anar fotografiant aquella regió del cel amb diferents filtres de l’infraroig durant un total de 55 hores. Amb això han aconseguit més de sis mil fotografies que després s’han muntat per generar la imatge final, anomenada ultraVISTA.

La imatge és similar a la del “Camp profund del Hubble”, amb la diferència que la del Hubble es va obtenir majoritàriament en l’espectre visible i només conté unes 3000 galàxies, mentre que la del VISTA és a l’infraroig i en té 200.000.

Insisteixo, la imatge d’entrada no sembla gran cosa. Però val la pena mirar-la en la versió que té zoom i que permet anar apropant i allunyant. Entretenir-se buscant galàxies de totes menes, formes i colors. És una visió de l’estructura real de l’Univers. Les peces de que està fet no són les estrelles, ni molt menys els planetes, és clar. L’Univers és una construcció feta a base de galàxies escampades d’una manera que et fa sentir aclaparadorament petit.

Petit, però alhora amb un puntet d’orgull de pertànyer a una espècie que, després de tres mil milions d’anys d’evolució, ha aconseguit obtenir aquestes imatges i gaudir d’un espectacle inimaginable per tots els éssers vius que han poblat el planeta fins ara.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    23/03/2012 0:44

    Carquiinyuol. Però petits, petits. I tanmateix, de vegades podem fer grans coses.

    oca. Coincideixo.

    Joan. Molt bon l’enllaç.

    Cristian. És que realment és ben complicat. Els matemàtics i els físics posen metàfores, però no s’acaba de captar-ho del tot.

    Santi. Brutal! però cal tenir paciència per baixar-la. Tot i que ben mirat, posar 200.000 galàxies en una imatge, ja és normal que gastis més de 200 MB

  • Santi Cosmos

    22/03/2012 21:13

    La url de la pàgina original.. compte! 235.5 MB!! 17121x10824px

    http://www.eso.org/public/archives/images/large/eso1213a.jpg

    ;)

  • Cristian Estop Aragonés

    22/03/2012 19:15

    Jo mai mai he entés que el espai tingui un límit peró que sigui infinit tampoc. És realment curiós, tant que fa empipar :)

    Joan, l’enllaç està molt bé! Desde el quantum foam i les strings fins al límits del univers hi ha una feinada de por.

  • Joan

    22/03/2012 11:37

    Un enllaç ideal per visitar després de llegir l’article: http://htwins.net/scale2/

  • oca

    22/03/2012 11:34

    Simplement meravellós.

  • Carquinyol

    22/03/2012 9:28

    Una espectacle grandiós i una prova més de com som de petitons a escala ‘universal’