Arxiu del divendres, 23/03/2012

Quan falla la saviesa popular; els bolets tòxics de la Xina

divendres, 23/03/2012

trogia venenata.jpg Al sud-est de la Xina, a la província de Yunnan, passa una cosa força inquietant. Quan arriba la temporada de pluges d’estiu, comencen a donar-se cassos d’aturades cardíaques amb una freqüència inusualment alta. Les víctimes experimentaven marejos, nàusees, vòmits i una aturada cardíaca letal. Tot molt i molt ràpid. En els darrers trenta anys més de 400 persones van trobar la mort per causa de l’anomenada “Síndrome de la mort sobtada de Yunnan”.

Fa un parell d’anys es va posar en el punt de mira el que semblava ser el causant de les morts. Un bolet aparentment inofensiu i tan poc interessant que ni tan sols tenia un nom per als habitants de la zona. Simplement li deien “el petit bolet blanc”. El bolet era poc conegut. Massa petit per comercialitzar-lo, no es trobava als mercats, però si als pobles on havien tingut lloc les morts. Unes campanyes de prevenció van reduir el consum i el nombre de morts va minvar ràpidament. Per això, a l’hora de posar nom al bolet, que fins aleshores ni tan sols havia estat descrit, van triar el de Trogia venenata.

El culpable sembla ser el bolet, però com ho feia? Als extractes dels bolets hi han trobat tres toxines. Dos aminoàcids particulars i l’àcid gamma-guanidinobutíric. Tots tres productes tòxics, però tampoc tant com per explicar les morts. Els ratolins tractats amb extracte del bolet patien una aturada cardíaca, però a les anàlisis no es trobaven, com s’esperava, nivells elevats de creatina kinasa, un enzim que indica danys musculars i que augmenta molt quan el múscul cardíac pateix una lesió. Aparentment el cor es limitava a aturar-se sense més.

La pista final va ser la observació que els ratolins morts presentaven uns nivells extraordinàriament baixos de sucre a la sang. Una hipoglucèmia que es pensa que podia ser la causa de la mort ja que es coneix un altre cas de toxicitat per un vegetal, amb un mecanisme similar. En aquest cas és un fruit del Carib anomenat “ackee” o també “seso vegetal” (Blighia sapida). Quan està madur no passa res, però si no ha madurat prou conté una toxina anomenada hipoglicina que justament el que fa és causar una hipoglucèmia potencialment mortal.

Aquesta hipoglicina, que químicament també és un aminoàcid d’aquets rarets, bloqueja dues vies metabòliques molt importants: la gluconeogènesi i la beta oxidació. Això vol dir que el cos no pot fabricar glucosa i tampoc pot fer servir els greixos per aconseguir energia. Habitualment gastem glucosa a un bon ritme, especialment el cervell, però també l’anem refent gracies al metabolisme, de manera que els nivells es mantenen i les cèl·lules poden seguir funcionant. Però el cor consumeix molta energia i l’extreu en bona part de la beta oxidació dels àcids grassos. Si aquest mecanisme s’atura, la glucosa que hi ha en sang es consumeix de seguida i sense capacitat per fer-ne de nova ni gastar els greixos, el cor es queda sense combustible i s’atura.

Sembla que la cosa podria anar per aquí, però encara cal demostrar-ho del tot. Com en un cas de detectius, les toxines del bolet s’assemblen molt a les de la fruita caribenya, i els efectes de les dues intoxicacions també s’assemblen molt. Però les toxines individualment no semblen prou potents. Potser sigui la combinació de les tres el que causa la barreja letal. Com acostumen a dir els científics: caldran més estudis per acabar d’aclarir-ho.

De totes maneres, el que sorprèn més és que, en aquest cas, la cultura popular de la zona no hagués identificat els bolets com a tòxics. A cada regió els habitants tenen coneixement de les coses que es poden menjar i les que no. La tradició és una font generalment molt fiable per identificar aquells vegetals que es poden menjar i els que no, els que tenen usos terapèutics i els que no serveixen per res. Curiosament en aquest cas, la saviesa popular ha fallat estrepitosament.