Arxiu del dilluns, 26/03/2012

Una mica de brutícia per la salut.

dilluns, 26/03/2012

hahn_farm.jpg Una qüestió que intrigava als metges des de fa temps és la inquietant tendència que s’observa a que el nombre d’al·lèrgies en la població és cada vegada més important. Hauríem d’esperar que a mida que milloren les condicions sanitàries i higièniques en general, l’estat de salut de tots plegats hauria de millorar. I contra tot pronòstic, resulta que no és així. Un exemple claríssim el van tenir amb la reunificació d’Alemanya. Els habitants del bloc soviètic havien de tenir un estat general de salut pitjor que els de la banda occidental, però amb la reunificació i les millores sanitàries a les que van tenir accés, el nombre de casos d’asma, afeccions respiratòries i al·lèrgies havia de disminuir considerablement.

Però el que es va observar va ser exactament el contrari.

Per explicar això es va proposar als anys 90 la “hipòtesi de la higiene”.  La idea va sorgir en observar que els nens de ciutat tenen més problemes respiratoris que no pas els d’ambients rurals. Un cas molt evident són les comunitats amish dels Estats Units, que mostren molt baixa incidència d’al·lèrgies de tota mena. El que es va pensar és que potser, viure en un ambient massa net no és bona cosa per al desenvolupament normal del sistema immunitari. Els nens que de petits viuen envoltats de bacteris, pols, pol·len i altres coses que potencialment podrien causar problemes disposen a la llarga d’un sistema immunitari ben entrenat i de grans no tenen problemes.

En canvi, els nens de ciutat, que viuen en ambients massa nets, no disposaran d’aquest entrenament i quan de grans topin amb aquests productes, els seus limfòcits reaccionaran exageradament i desencadenaran les al·lèrgies. La idea semblava coincidir amb les dades de les poblacions. Hi havia una relació prou bona entre millor higiene i més al·lèrgies. Però calia demostrar-ho.

I sembla que acaben de donar un pas en aquesta direcció. Uns investigadors han agafat dos grups de ratolins i els han fet créixer uns en ambient estèril i els altres els han deixat tenir la flora bacteriana normal. Doncs en créixer, els ratolins que no havien estat en contacte amb bacteris han desenvolupat l’equivalent a malalties inflamatòries dels budells i dels pulmons mentre que als de l’ambient “amb bacteris” no els ha passat res.

Encara més. Si als ratolins de l’ambient estèril els exposaven a bacteris just després de néixer, quedaven protegits de les malalties. Això no s’aconseguia si l’exposició es feia quan ja eren més grans. I els responsables era un creixement anormal d’un determinat tipus de limfòcits. Aparentment, per muntar un bon sistema immunitari, els nostres limfòcits han d’estar en contacte amb els bacteris quan som petits. Si no és així, de grans poden respondre de qualsevol manera i acabarem amb un grapat de malalties causades per un excés d’higiene.

Òbviament això no vol dir que la higiene no sigui important. Especialment en cas de ferides. Però entre un extrem i l’altre hi ha molts matisos. Sabons, detergents i cremes bactericides per la vida diària poden ser una idea més dolenta del que podríem pensar. Hem de viure en un ambient net, però no pas estèril. Sense bacteris al voltant, sense pols per respirar, sense una mica de porqueria per interactuar, estem privant als nens de construir un sistema immunitari com cal. En realitat tampoc és tan estrany. Hem evoluciona per viure en un món ple de brutícia i de microbis i interactuar amb tot això forma part del nostre desenvolupament.

Per això, potser no passa res si el nen és posa coses a la boca, si el terra no està immaculadament net i si deixa que el llepi el gos dels veïns. Anar al camp a respirar la pols de l’era, rebolcar-se entre fulles seques i arribar al vespre a casa fet un fàstic és divertidíssim i a més pot ser saníssim.