La manta que vingué de l’espai

5927_NASA_Eagle.jpg Quan hi ha un accident, una de les primeres coses que s’acostuma a fer és embolicar els ferits amb mantes tèrmiques. Amb aquests embolcalls d’aparença metàl·lica s’aconsegueix mantenir la temperatura corporal i prevenir possibles hipotèrmies. Aquestes mantes tèrmiques també formen part de l’equip de supervivència en situacions complicades. Conec espeleòlegs que les porten ficades dins el casc per si de cas. Ben plegades no ocupen gairebé res i, en cas d’accident, et pots embolicar amb ella mentre esperes que arribi el rescat.

Ara ja no són cap novetat, però no està de més recordar que és una de les moltes aplicacions a la vida quotidiana que hem aconseguit gràcies a la exploració espacial. Aquesta mena de material va ser desenvolupat per l’aïllament tèrmic de les naus en les missions Apol·lo. En realitat és el que li dóna el color daurat característic de les fotografies dels mòduls lunars.

Mantenir la temperatura en un rang habitable quan estàs a l’espai, o a la superfície de la Lluna, és un problema realment difícil. Si et toca la llum del Sol, la temperatura pot arribar a més de 100°C mentre que si estàs situat a l’ombra, la temperatura pot arribar als 170°C sota zero. Els mòduls lunars sempre van allunar a la cara diürna de la lluna, de manera que calia aïllar molt bé la nau per evitar que els astronautes es fregissin dins. I el mateix passava amb els equips que duien. Els canvis de temperatura extrems els deformarien i els podien trencar, de manera que l’aïllament tèrmic era vital en tots els sentits.

El sistema va ser el revestiment amb aquest material d’aparença metàl·lica, molt lleuger, flexible i extremadament aïllant. La base és un polímer anomenat Kapton, que es caracteritza per ser un fantàstic aïllant. Però en realitat es tractava d’una coberta feta de 26 capes de diferents materials; sobretot Kapton, alumini i una pel·lícula de PET (el material de les ampolles de plàstic), que li dóna resistència. El que van fer va ser preparar-ho a la Terra en una cambra a 21°C de manera que quedés aire atrapat entre les diferents capes del material. Les capes més externes podien modificar una mica la temperatura, però les més interiors ja mantenien l’aire als 21°C que era el que feia d’aïllant.

Al material se li donen aquests colors metàl·lics (daurat o platejat) per tal que reflecteixi la major part de la radiació que hi arriba. Això també és una manera molt útil d’evitar l’escalfament. Si fa no fa, com l’emblanquinat de les cases mediterrànies, però portat a l’extrem.

A part de ser un bon aïllant, la gràcia és que és molt i molt prim i lleuger. És com un escut tèrmic flexible de menys d’un mil·límetre de gruix i que afegeix molt poc pes a la nau.

Aquests materials són els que encara es fan servir per aïllar les naus, els satèl·lits, parts dels avions, les nostres cases i, és clar, les mantes tèrmiques. Són uns dels molts efectes col·laterals beneficiosos de l’exploració espacial.

4 comentaris

  • Daniel Closa

    28/03/2012 7:36

    Carquinyol. Es que n’hi ha molts que veuen sospitosa qualsevol cosa més complicada que unes tisores.

    Josep Ma.Realment la combinació de protecció oferida i volum o pes de la manta és extraordinària. I la eritat és que ja inicialment també vaig pensar en el pa d’or o alguna cosa similar a les naus espacials. Aquell daurat és tant llampant. Curiosament la part superior del mòdul també porta el material aquest però amb color platejat.

    Vicent. Es que realment no costa res portar-la i pot fer un grandíssim servei si cal.

  • Vicent Bosch i Paús (l’Alcora-l’Alcalatén)

    27/03/2012 15:34

    Quan vaig a caminar per les muntanyes de l’Alcalatén a la bandolera sempre en porte una; no sols per mi, àdhuc per tothom que la poguera necessitar; com també al cotxe.

  • Josep Ma

    27/03/2012 12:31

    La manta tèrmica es un invent impressionant, tant prima i petita i quan la desplegues no pares de fer-ho fins tindre un llençol…
    Jo he fet espeleología durant molts anys i si, sempre una manta al casc i una altre, més grossa, al pot estanc. Es ben cer que “escalfen” molt, més que res retenen el calor que produeixes” i del revés t’aïllen de la temperatura exterior.
    Gràcies per la teva explicació Daniel, doncs no sabia que les mantes provenien de la tecnología aeroespacial. Sempre pensava que les naus les folraven amb pa d’or com en algunes obres d’art.

  • Carquinyol

    27/03/2012 8:15

    Un dels molts beneficis que ens va deixar l’exploració espacial i una cosa a recordar a tots aquells que diuen que en aquesta mena d’inversions l’únic que es fa és llançar diners.