Arxiu del dilluns, 16/04/2012

La ginesta floreix…

dilluns, 16/04/2012

ginesta.jpg Hi ha coses que sempre hi són i, en conseqüència, gairebé no te n’adones de la seva presència. Només ocasionalment et criden l’atenció. Això em passa, entre moltes altres coses, amb la ginesta (Spartium junceum). És una planta tan habitual, tan corrent, tan de tota la vida, que gairebé no m’hi fixo. Només amb l’arribada de la primavera, quan veig les primeres flors grogues al costat dels camins, sobtadament m’adono que el bon temps s’acosta i no puc evitar un somriure.

Fa uns anys, per motius de feina estava de viatge i vaig veure les primeres flors de ginesta a Sicília. I el cas és que vàrem acabar uns quants companys d’aquí intentant explicar a una noia de Rússia perquè ens alegràvem tan de veure aquelles flors. Poques vegades he sigut tan conscient com aleshores del bocí de felicitat que em genera la ginesta.

Encara que sembli d’allò més normal, la ginesta és una planta amb secrets amagats. Per exemple, si la mirem atentament ens adonarem que gairebé no té fulles. Sempre diem que les plantes fan la fotosíntesi a les fulles, però n’hi ha, com la ginesta, que la fan a les tiges verdes. Això de no tenir fulles és una estratègia habitual en plantes que viuen en indrets amb molt de Sol. Bàsicament serveix per estalviar aigua ja que l’aigua es perd sobretot a través de les fulles.

La flor de la ginesta té una forma curiosa. La seva corol·la és del tipus papilionàcia i està formada per cinc pètals. Un de més gran anomenat estendard, dos de més petits als costats que es diuen ales i dos més a sota que formen el que s’anomena quilla. Encara que quan els nens dibuixen una flor, acostumen a fer-la del tipus de les margarides, aquest tipus de corol·la de la ginesta és de les més abundants en el món de la botànica.

Un altre detall que m’ha fet gràcia descobrir relacionat amb la ginesta és que Jofré V d’Anjou, compte d’Anjou i de Maine acostumava a posar-se un branquilló de ginesta al barret. D’aquí li va venir el nom amb que va ser conegut: Jofré “planta de ginesta” o en francès Geoffroy Plantagenêt (ginesta en francés es diu genêt). De manera que la modesta ginesta és a l’origen del nom de la dinastia de la casa reial anglesa dels Plantagenet.

Però encara n’hi ha més. La ginesta va ser un dels components del primer perfum que coneixem. El Kifi era un perfum fabricat pels antics egipcis durant mil·lenis. La referència més antigua que tenim de com fer Kifi la trobem al Papir Ebers, escrit l’any 1300 abans de Crist. En realitat hi ha moltes fórmules amb petites variacions i no totes inclouen la ginesta, però tan se val. Quan passeu per un camí vorejat per ginestes recordeu que fa més de tres mil anys alguns egipcis ja recollien aquelles mateixes flors grogues per fabricar perfums.

Certament totes les coses amaguen secrets, curiositats i detalls interessants, però és divertit anar-los descobrint en coses tan habituals com la modesta ginesta. Una manera de recordar que mai s’ha de perdre la curiositat per allò que ens envolta. Potser és una de les coses que el poeta tenia present quan la va triar per començar el seu assaig:

Ara digueu: “La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova falç comencem a segar

el blat madur i amb ell, les males herbes.”