Arxiu del dimecres, 25/04/2012

Poden pensar les màquines?

dimecres, 25/04/2012

eva.jpg Poden pensar les màquines?

Aquesta és una pregunta inquietant que si de moment no ens inquieta és perquè estem convençuts que la resposta és un NO sense pal·liatius. Però no podrem ignorar gaire més temps la qüestió. En realitat en el camp de la informàtica i de la intel·ligència artificial ja fa molts anys que es discuteix sobre el tema. I la pregunta inicial: “poden pensar les màquines?” la va formular l’Alan Turing, el pare de la informàtica i un geni matemàtic, en un famós article l’any 1950.

Tot i que en aquell temps era evident que les màquines no pensaven, era interessant preguntar-se com podríem decidir en un moment donat si una màquina havia adquirit aquesta cosa anomenada “intel·ligència” o, si ho preferiu, “capacitat de pensar”.

El que Turing va proposar i que des d’aleshores es coneix com el “test de Turing” era en realitat molt senzill. Es tractava de posar una persona a conversar amb algú amagat darrera una paret, o a l’habitació del costat. I a l’altre banda de la paret pot haver-hi realment una persona o, alternativament, una màquina. Segons Turing, podríem considerar que la màquina pensa el dia que la persona no sigui capaç d’adonar-se si està parlant amb una altre persona o  amb una màquina.

Sembla ridícul, però de moment encara cap màquina no ha passat el test de Turing, tot i que cada vegada s’hi acosten més. Hi ha qui diu que Google no està gaire lluny d’aconseguir-ho.

D’entrada ens pot semblar que és absurd; que una màquina pot simular que pensa, però que en realitat no ho fa. Ara bé; si ho pensem un moment ens adonarem del problema. Perquè aquest argument: “simula que pensa però en realitat no ho fa”, el podríem aplicar a tothom. A la pràctica, l’única certesa que tenim és que nosaltres pensem, i assumim que la resta de persones també ho fan ja que responen de maneres similars a nosaltres. Quan ens adonem d’això és quan veiem la gràcia del test de Turing.

En realitat hi ha alguna cosa empipadora en el test de Turing. En el fons estem segurs que no pot ser vàlid, que hi ha d’haver alguna altra manera de saber si una màquina pensa. Però de moment no n’hem trobat cap de millor. Si la màquina ho fa tot d’una manera indistingible de com ho faria una persona, hem de concloure que pensa o, en cas contrari, hem d’acceptar que poden haver-hi persones que no pensen i només ho fingeixen i no tenim manera de distingir-les (aquí toquen uns quants acudits sobre polítics però ens els podem saltar).

De fet, d’arguments en contra se n’han proposat molts, però el mateix Turing els va desmuntar al mateix article. I realment, n’hi ha prou amb dedicar uns minuts a reflexionar sobre que vol dir pensar i com podem esbrinar si un sistema (una màquina, un organisme, un planeta) pensa per veure com de complex és el que fa el nostre cervell.

I un detall final. Existeix un test oposat al de Turing. Un test en el que es tracta és de  demostrar a una màquina que tu NO ets una màquina. S’anomena CAPTCHA per Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart, que vindria a ser “test de Turing públic i automàtic per a diferenciar a màquines d’humans”. En realitat l’heu vist moltes vegades, quan per entrar a una web, o per deixar un comentari en un blog, us demana re-escriure unes paraules deformades. Es considera que un humà pot fer-ho sense problemes i una màquina encara no.

Tot plegat sembla lluny de la realitat. Potser perquè ens fa por que les màquines arribin a igualar-se amb nosaltres en això de pensar. I quan una cosa fa por, tenim tendència a pensar que no pot succeir. Ningú vol veure un hipotètic Skynet generant el futur descrit a “Terminator” ni res que s’hi assembli mínimament. Però, de fet, no sembla haver-hi cap motiu que ho impedeixi.

En realitat, qui sap si alguna màquina ja ha superat el test de Turing. Després de tot… podeu estar completament segurs que jo soc humà?