Poden pensar les màquines?

eva.jpg Poden pensar les màquines?

Aquesta és una pregunta inquietant que si de moment no ens inquieta és perquè estem convençuts que la resposta és un NO sense pal·liatius. Però no podrem ignorar gaire més temps la qüestió. En realitat en el camp de la informàtica i de la intel·ligència artificial ja fa molts anys que es discuteix sobre el tema. I la pregunta inicial: “poden pensar les màquines?” la va formular l’Alan Turing, el pare de la informàtica i un geni matemàtic, en un famós article l’any 1950.

Tot i que en aquell temps era evident que les màquines no pensaven, era interessant preguntar-se com podríem decidir en un moment donat si una màquina havia adquirit aquesta cosa anomenada “intel·ligència” o, si ho preferiu, “capacitat de pensar”.

El que Turing va proposar i que des d’aleshores es coneix com el “test de Turing” era en realitat molt senzill. Es tractava de posar una persona a conversar amb algú amagat darrera una paret, o a l’habitació del costat. I a l’altre banda de la paret pot haver-hi realment una persona o, alternativament, una màquina. Segons Turing, podríem considerar que la màquina pensa el dia que la persona no sigui capaç d’adonar-se si està parlant amb una altre persona o  amb una màquina.

Sembla ridícul, però de moment encara cap màquina no ha passat el test de Turing, tot i que cada vegada s’hi acosten més. Hi ha qui diu que Google no està gaire lluny d’aconseguir-ho.

D’entrada ens pot semblar que és absurd; que una màquina pot simular que pensa, però que en realitat no ho fa. Ara bé; si ho pensem un moment ens adonarem del problema. Perquè aquest argument: “simula que pensa però en realitat no ho fa”, el podríem aplicar a tothom. A la pràctica, l’única certesa que tenim és que nosaltres pensem, i assumim que la resta de persones també ho fan ja que responen de maneres similars a nosaltres. Quan ens adonem d’això és quan veiem la gràcia del test de Turing.

En realitat hi ha alguna cosa empipadora en el test de Turing. En el fons estem segurs que no pot ser vàlid, que hi ha d’haver alguna altra manera de saber si una màquina pensa. Però de moment no n’hem trobat cap de millor. Si la màquina ho fa tot d’una manera indistingible de com ho faria una persona, hem de concloure que pensa o, en cas contrari, hem d’acceptar que poden haver-hi persones que no pensen i només ho fingeixen i no tenim manera de distingir-les (aquí toquen uns quants acudits sobre polítics però ens els podem saltar).

De fet, d’arguments en contra se n’han proposat molts, però el mateix Turing els va desmuntar al mateix article. I realment, n’hi ha prou amb dedicar uns minuts a reflexionar sobre que vol dir pensar i com podem esbrinar si un sistema (una màquina, un organisme, un planeta) pensa per veure com de complex és el que fa el nostre cervell.

I un detall final. Existeix un test oposat al de Turing. Un test en el que es tracta és de  demostrar a una màquina que tu NO ets una màquina. S’anomena CAPTCHA per Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart, que vindria a ser “test de Turing públic i automàtic per a diferenciar a màquines d’humans”. En realitat l’heu vist moltes vegades, quan per entrar a una web, o per deixar un comentari en un blog, us demana re-escriure unes paraules deformades. Es considera que un humà pot fer-ho sense problemes i una màquina encara no.

Tot plegat sembla lluny de la realitat. Potser perquè ens fa por que les màquines arribin a igualar-se amb nosaltres en això de pensar. I quan una cosa fa por, tenim tendència a pensar que no pot succeir. Ningú vol veure un hipotètic Skynet generant el futur descrit a “Terminator” ni res que s’hi assembli mínimament. Però, de fet, no sembla haver-hi cap motiu que ho impedeixi.

En realitat, qui sap si alguna màquina ja ha superat el test de Turing. Després de tot… podeu estar completament segurs que jo soc humà?

10 comentaris

  • Ariadna

    30/04/2012 9:08

    Batlestar Galàctica, i el seu spin off Caprica, és una excel·lent sèrie de ciència ficció que reflexiona sobre la intel·ligència de les màquines i la naturalesa humana. Molt recomanable.

  • lluís valera

    27/04/2012 18:04

    un conjunt de miriades de minúscules màquines mol.leculars pensen (sigui el que sigui pensar), i els anomenem humans.A més, ben pensat, qui diu que el macromón(en el qual jo hi ficaria la consciència-sigui algoritmica o sigui cuántica,la seva naturalesa) no és altra cosa que una mera experiencia(compte, dic experiencia, no aparença, i aclaro això per fugir del sol.lipsisme) dels nostres sentits.?. En el micromón, el pixel.lat subatòmic fa pensar en aixó.

  • Daniel Closa

    25/04/2012 21:37

    Tramposillo! :-D
    Però tot i així… com esbrinar si han aconseguit fer-ho? Li ho podriem preguntar a en HAL
    Daisy, Daisy….

  • Brian

    25/04/2012 20:26

    Daniel, deixem fer una trampa tautològica: “pensar” és fer-ho a la manera com ho fem els humans :)
    Respecte de si caldrà esperar segles o anys (jo, ho confesso, no tinc cap pressa) recorda que la millor obra de ciència ficció –en la meva modesta i particular opinió– ho situava en el 2001.

  • Daniel Closa

    25/04/2012 12:24

    Segles? Uix. Jo també estic “una mica” influenciat pel mestre Asimov, però diria que no hem de parlar de segles sinò només d’anys. I no masses (digues-me optimista)

  • Santi Cosmos

    25/04/2012 12:11

    No se si influenciat per l’Asimov, penso que en uns segles si existiran robots capaços de comprendre els humans.

    No puc deixar de recomanar la pelicula de Steven Spielberg “IA (Inteligència Artificial)” per si algú no la vist val molt la pena! (encara no e vist Eva)

    En literatura la sèrie dels robots de l’ Isaac Asimov.. simplement fascinant! (i tota la “saga fundació”) a la vikipedia hi a el ordre de lectura (llàstima que no han traduït els títols ¿?).

    Una conferència del creador del captcha explicant el funcionament del seu invent:
    http://goo.gl/EhtlK

  • Daniel Closa

    25/04/2012 12:00

    Carquinyol. Definir elprocés “pensar” és on hi ha el problema. O un dels principals problemes. Segons la definiicó que agafem tindrem unes conclusions o altres. Però fins i tot definir-ho resulta complicat. És d’aquelles coses que experimentem, però que costa definir.

    Roger. No tinc tant clar que siguin dos temes diferents el de pensar i lel de la onsciencia. però pot ser interessant comparar–ho enlloc de amb màquines amb animals. Pensa un gos? I un escarbat? I tenen consciència? En tot cas, el problema es el mateix que amb les màquines: De quina manera ho podriem esbrinar si pensen i si tenen consciencia? No és gens fàcil.

    Brian. Si que és un exercici intel·lectual interessant, però amaga molta més tela de la que sembla. per exemple, tu dius que “…fem coses que les màquines no poden fer: pensar, ser autoconsciènts…” però en realitat, en base a qué arribes a aquesta conclusió? Si una màquina pensés… de quina manera podries saber-ho? El suport ot ser neuronal o de silici, però això es com tenir rodes metàl·liques o cames orgàniques. Amb els dos sistemes pots aconseguir el moviment, ja que el moviment és el resutlat de l’activitat de les rodes o les cames. Igual els pensmaents son el resultat de l’activit de les neurones o dels xips. Per tant, la base en la que es fonamenti no ens serveix per acceptar o descartar el fet que pensin o no.
    I apriofitant les teves paraules,pot resultar important, ja que si les màquines arriben a pensar, potser et faran cas i començaran a pensar “…com en poden treure profit per augmentar el seu benestar i temps lliure”

  • Brian

    25/04/2012 11:43

    És un repte tecnològic i intelectual –un divertmento, si m’apureu– però ¿té sentit? Les màquines (a base de chips de silici) fan coses que nosaltres no podem fer; nosaltres (a base de ADN) fem coses que les màquines no poden fer: pensar, ser autoconsciènts i reproduirnos fàcilment. Té més lògica veure com en podem treure profit per augmentar el nostre benestar i temps lliure –cosa que no acabem de aconseguir– que especular sobre si podem crear vida artficial. Amb lo fàcil que és crearla de forma natural!

  • Roger Verdaguer

    25/04/2012 11:20

    Jo crec que ja pensen les màquines. En certa manera. Tot i que és un camp que sóc conscient que hi tinc molts buits, el meu raonament és fonamenta en l’observació de primats. Sovint diem que pensen. Alguns els hem entrenat per comunicar-se i hem vist que tenen consciència d’ells mateixos. Altres ja havien après a emprar eines simples per alimentar-se (pedres, bastonets…). De manera que diem que pensen. Però en realitat no han adquirit tots els trets que tenim els humans! Hi ha màquines i programes que tenen alguns trets que els permeten pensaments “simples”. Perquè ho hauríem de descartat? Perquè no s’assemblen a nosaltres? Perquè no són ens biològics? Potser encara no tinguin consciència de sí mateixos, o potser sí, però no es comporten sota les lleis de selecció natural i no els entenem prou com per adonar-nos que pensen. Tot això és absolutament hipotètic, però una perspectiva que m’atrau.

    I el tema de la consciència… deixa’l anar!

    Per cert, heu jugat al Singularity? És un joc senzill que encarnes una singularitat informàtica que pren consciència de sí mateixa i ha de sobreviure abans que els humans malvats l’eliminin per por. Per passar una estoneta d’avorriment, entretingut.

  • Carquinyol

    25/04/2012 7:47

    Company, que tu ets ‘un màquina’ del planeta Raticulín és cosa ben sabuda, passis o no el test de Turing….

    … i parlant del test (i aquí bé l’acudit dolent) jo sempre he pensat que per a poder presentar-seva un càrrec polític hauria de ser obligatori passar-ho, ens estalviaríem molts ensurts.

    La qüestió de tot és definir estrictament el procés ‘pensar’ de forma lògica, i quan ho comences a fer vas veient, per exemple, que el procés que segueix un expert enfront un determinat problema i el que fa una màquina cada vegada s’assemblen més.

    I parlant dels captchas, només comentar que, si t’hi fixes, cada x temps es canvia el mètode perquè apareixen programes que són capaços de superar-los…