L’espèctacle des de Mimas

Mimas_(NASA)_PIA06176.jpg Hi ha imatges que disparen la imaginació. Pot ser la fotografia d’un paisatge idíl·lic, d’una situació inesperada o d’una noia espaterrant. No és tant allò que fotografien o la qualitat de la imatge sinó una barreja de tot, amb un gust personal i que la vegis en el moment oportú. Però quan la veus, t’és igual el motiu. Simplement et quedes fascinant.

Doncs aquesta imatge del costat m’ha deixat ben bocabadat. El detall és la petita lluna de la part inferior. És Mimas, un satèl·lit de Saturn. I el que es veu al fons, omplint la imatge és el planeta Saturn.

Com que el més espectacular de Saturn són els famosos anells, de vegades arribem a oblidar que a més dels anells, també hi ha un planeta, amb les seves característiques, la seva atmosfera i totes les seves peculiaritats. I també oblidem que és molt i molt gran. Després de Júpiter és el segon més gran del nostre sistema solar.

Doncs resulta que Mimas és un dels satèl·lits més propers al planeta. El va descobrir el gran astrònom William Herschel l’any 1789 fent servir el que aleshores era el telescopi més gran del món. El nom de Mimas és de la mitologia grega. Mimas era un un tità, fill d’Urà (el cel) i de Gea (la terra).

La gràcia és que si estàs situat en un indret com Mimas, tan proper a Saturn, hi ha d’haver moltes estones en les que la immensa superfície del planeta ha d’ocupar tot el firmament visible. Enlloc d’un cel blau o amb estrelles, veuríem una mena de mur de color blau omplint tot el que abasta la mirada. I per altra banda, els anells cobrint una altra part del cel com si fos un tall en el firmament. Ha de ser una imatge vertiginosa! Irreal.

I això que al pobre Mimas li va anar de ben poc. Ara ja disposem de imatges molt properes i hem vist que està ple a vessar de cràters. La enorme gravetat de Saturn deu atrapar molts meteorits i cometes que en caure devien topar amb Mimas. N’hi ha tants que alguns cràters ja es formen dins de cràters més antics. Però n’hi ha un d’immens que sobresurt entre tots. Un gran cràter que ocupa una bona part de l’hemisferi del satèl·lit.

Assenyadament el van batejar amb el nom de cràter Herschel, i s’ha calculat que l’impacte que el va generar va estar a punt de trencar Mimas a trossets. Per fer-nos una idea, molts cràters tenen una muntanyeta al mig causada durant el mateix impacte. Doncs la muntanya del crater Herschel fa sis quilòmetres d’altura, que per un satèl·lit d’aquestes dimensions és una barbaritat.

Però la gràcia és que des de Mimas es disposaria d’una vista fantàstica de l’atmosfera de Saturn. Les bandes blavoses que el formen ens recorden que és un planeta gasós i que la superfície està constantment canviant a mida que els núvols i els gasos de les diferents capes es van movent amb la rotació del planeta. Mimas no té atmosfera, de manera que allà no et preguntes quin temps deu fer, però si que pots preguntar quin aspecte tindrà Saturn avui.

4 comentaris

  • Daniel Closa

    27/04/2012 7:32

    Carquinyol. I vigilar per si “el cel ens cau damunt del cap…”

    Roger. Contemplar si que ho deus fer allà. En realitat, es un indret ideal per anar tot el dia fent el badcoc.

    oca. XD

  • oca

    26/04/2012 12:36

    Segur que és una lluna, jo diria que és la pilota que va xutar ahir el Sergio Ramos. És que es veu que encara l’estan buscant Jejeje.
    Conyes a part i desprès de la broma fàcil, realment una imatge realment fantàstica

  • Roger Verdaguer

    26/04/2012 10:21

    Doncs per fer unes vacances contemplatives, tot observant la bellesa de l’univers… hihihi.

  • Carquinyol

    26/04/2012 8:47

    Coi, en Mimas si que es pot dir allò de ‘el cielo está enladrillado, quien lo desenladrillara….’