Religió, filosofia i ciència

creacion3.jpg El coneixement científic ha deixat obsoletes la filosofia i la religió? Aquesta és la pregunta que m’he fet en trobar en pocs dies dos articles que, com a mínim tenien titulars provocatius. L’un era un article publicat a Science que es titulava “El pensament analític promou la incredulitat religiosa” i l’altre era una entrevista a Lawrence Krauss, un físic teòric de la Universitat estatal d’Arizona i que es titulava “La física ha deixat obsoletes la religió i la filosofia?”

La més divertida era la entrevista on, suposo que buscant un cert punt de provocació, podia llegir frases com: “…en el camp de la filosofia hi ha persones que se senten amenaçades, i tenen raó de sentir-se així, perquè la ciència progressa i la filosofia no ho fa.” Suposo que cap filòsof estarà d’acord amb la frase, però la veritat és que el coneixement científic ha deixat obsoletes massa idees i escoles filosòfiques com per descartar la frase sense més.

Però també és interessant l’article de Science. El que han observat no és que les persones més analítiques siguin menys creients. No es tracta de veure si els creients no tenen capacitat de raonar. Això seria una ximpleria. La qüestió era més subtil. Quan els feien preguntes sobre temes relacionats amb la religió, la creença en un ésser superior, en miracles i en tot el que relacionem sota l’ampli paraigües de “religió”, trobaven que si ho feien després d’una activitat que requeria analitzar racionalment un problema, la tendència a expressar creences religioses era menor.

Aquests estudis permeten moltes interpretacions i discussions. I les conclusions sempre són parcials i menys extrapolables del que de seguida es comença a afirmar. Però és interessant que quan estem immersos en un anàlisi racional d’un problema concret, mostrem menys facilitat per acceptar plantejaments típicament sobrenaturals. Com si en estat relaxat ens fos fàcil seguir els instints però quan posem el cervell en mode “anàlisi”, ja no ens deixéssim portar  tant per les creences.

Una de les frases més absurdes que he llegit sobre Déu era “no necessito demostrar que Déu existeix. Sé que Déu existeix!” Segurament la podrien haver deixat anar sacerdots víkings parlant de Odin, Egipcis parlant de Ra o asteques parlant de Quetzalcoatl. És la mena de sentiment intens que ens diu molt poc sobre Déu, però molt sobre com som els humans. Encara que, potser, si qui ho va dir hagués estat fent  abans una tasca analítica no l’hauria expressat de manera tant contundent. Cosa que no vol dir que renunciés a les seves creences!

En tot cas, el problema amb la frase del principi és més aviat semàntic. Simplement es tracta de delimitar el camp d’acció de la ciència, la religió i la filosofia. El sentiment religiós acompanya als humans des de l’alba de la humanitat i va omplir tot el coneixement durant molts mil·lennis. La filosofia va venir després i va ser un intent seriós d’interpretar i entendre el món que ens envoltava. Va demostrar ser excel·lent fent preguntes, però molt pobre trobant respostes. El primer que feia cada generació de filòsofs era rebatre tot el que havia fet la generació anterior.

La ciència va ser la que va trigar més en arribar. És l’eina més efectiva per entendre tot el que ens envolta. El problema és que s’ha trobat la filosofia i la religió fent d’okupes en el seu territori. I tothom s’oposa a que et facin fora d’on sigui.

Al final, la filosofia ens ensenya com fer les preguntes, la ciència ens permet trobar respostes i la religió (o si voleu, l’espiritualitat) dóna sentit a la vida. No es tracta de descartar ni deixar enrere cap aspecte dels tres. Però si que és important (molt important!) aplicar-los en l’àmbit corresponent.

18 comentaris

  • lluís valera

    05/05/2012 12:13

    M’he llegit l’entrevista amb un dels pesos pessants de la Física teórica.Magnifica entrevista.Krauss és dels físics que m’enamoren.Li he lllegit algunes coses i he seguit algunes de les seves conferencies. En sóc fan.Així que agraeixo l’enllaç.

  • Joan

    05/05/2012 9:43

    -Home… de la religió a la filosofia hi ha un salt més gran que no pas de la filosofia a la ciència. A més, amb perdó, però és molt de científic aquesta visió lineal que fas: religió->filosofia->ciència.
    -Sobre la religió, hi ha una frase de Nietzsche que ho defineix molt bé: “L’home prefereix creure en el no-res abans que no creure”.
    -Em sembla molt interessant l’estudi de Science i estic d’acord amb la teoria que proposes, que quan tenim el cervell en mode “anàlisi” som menys crèduls; de fet sempre he pensat que en el fons ningú creu en Déu, el que passa simplement és que hi ha qui s’autoenganya millor que altres.

  • Iliona

    04/05/2012 22:04

    Lluis. En el món dels científics, quan una prova en rebat una altra, la vella passa a ser història, com hauria de ser també en els altres móns. Un científic de veritat mai seguirà defensant la seva idea una vegada comprovat que no és certa, com passa amb les religions, filosofies, etc. Una pena!

  • Daniel Closa

    04/05/2012 18:46

    Pastafaris del món units!

  • lluís valera

    04/05/2012 17:47

    Per cert, esclar que els creints tenen capacitat de raonar, només faltaria.Ara bé, en no pocs casos, quan els argumentes en contra de les seves creences, aquesta capacitat de raciocini desapareix com per encanteri,Molts utilitzen la coneguda trampa de que les idees s’han de respectar, i no, perque si respectem les idees s’acabat la crítica i la lliure expresió del pensament. NO hi ha cap idea respectable.Totes s’han de posar a la llum de la crítica i de la raó.Les que són respectables són les persones.No les idees.

  • lluís valera

    04/05/2012 17:24

    Doncs un servidor és tan espiritual que milite a la “First United Church of Flying Spaghetti Monster”.I l’altre dia vaig llegir una frase que crec que és força coneguda, però que jo desconeixia: ” La filosofia és como buscar un gat negre en una habitació fosca.La metafísica, es com buscar un gat negre en una habitació fosca en la que ni tan sols hi ha gat negre.I la religió és com buscar un gat negre en una habitació fosca en la que per no haver-hi no hi ha gat negre i sobre acabes cridant ¡la haig trobat!…En fi, me’n vaig a fer un te, que sóc més de te que de café. I de pas miraré de trobar la tetera (Teapot) de Rusell. Ramen.

  • Daniel Closa

    04/05/2012 11:17

    kika. Qualsevol plantejament fanàtic, del que sigui, es un mal sistema.
    Però en la manera d’avançar de la ciència hi ha una diferencia respecte a la filosofia o la religió. Els nous avenços habitualment el que fan es incorporar i engrandir els anteriors. per exemple, la teoria de la relativitat d’Einstein no va fer descartar la de la gravitació de Newton. Ara simplement la teoria de Newton és un cas particular de la relativitat. De vegades no hi ha més remei que descartar les idees antigues, com la teoria del flogist o la de l’éter, però no efs tracta de fer neteja cada vegada de tot el que era de la vella generació.

  • kika

    04/05/2012 9:42

    t’ha quedat un argument rodó! felicitats!

    encara que crec que pot ser tant perillós ser fanàtic sobre l’existència de déu com ser fanàtic sobre la no existència de déu.

    i també que, tot i que segurament és cert que en la història de la filosofia el que es troba que es cada nova generació rebat els arguments de la generació anterior, els avenços de la ciència es donen per bàsicament la mateixa raó, no? si tota la ciència es basés sobre una única teoría original no hauria avançat mai!

  • David García Soler

    04/05/2012 9:09

    Daniel. Totalment d’acord. L’espiritualitat és una força, un fenomen, una realitat, un goig FORMIDABLE i “MISTERIÓS”, però no esotèric ni sobrenatural. Precisament per això feia menció a la ignorància que sempre ens acompanya. Per mol d’estupor que ens sorgeixi, no tenim cap motiu per a substituir la ignorància pel Mite. És el parany en que sempre caiem, per desgràcia. I afegeixo que la Religió no és l’únic mite; però no per això li hem de donar credibilitat; tot el contrari: es tracta de no admetre cap mite; es tracta de mostrar la inconsistència del mite. i si algú demostra la veracitat del que considerem mite, endavant; admetrem les proves vàlides.

  • Daniel Closa

    04/05/2012 7:39

    David. Si que hi ha el risc que en obrir el pas a la espiritualitat s coli l’esoterisme i un grapat de supersticions i fantasies cada vegada amb menys sentit. però tampoc es pot ignorar el sentiment d’espiritualitat que tenen els humans. Probablement a la llarga trobarem una explicació de caire científic per aquest aspecte de l’experiència humana, però seguirà sent important. Igual que si un dia podem explicar la bioquímica de l’amor o de la por. Això no modificarà la nostra percepció i la importància que li donem o com ens condiciona la vida.

  • David García Soler

    03/05/2012 17:28

    La Ciència penetrarà en l’estudi del fenomen religiós; res li és vetat a la Ciència; només es deté davant de la Ignorància. la Religió no pot penetrar de cap manera en la Ciència. Per als que no tenim Fe, la Religió és un Mite que ha tingut el seu moment; un Mite entranyable i a la vegada emprenyador. Molt de compte quan parlem d'”espiritualitat”, ja que és molt fàcil obrir la porta a l’esoterisme. Una lliçó impagable de la Ciència és que ens mostra la nostra ignorància. És qüestió d’abraçar la Ignorància, que sempre estarà amb nosaltres. No cal substituir la ignorància pel Mite. Acceptant la nostra limitació, sempre anirem avançant una mica. No podem acceptar valors NO UNIVERSALS, NO PROVATS. Podria parlar del sentit de la vida no lligat a cap religió ni filosofia, pero potser seria massa llarg.

  • Daniel Closa

    03/05/2012 15:09

    Carquinyol. El fet que ho acabem creient indica molt clarament com funciona la nostra ment i la facilitat amb que expliquem coses perfectament naturals recorrent a éssers sobrenaturals. FIns i tot al món digital passa!

    Iliona. Fixa’t que he afegit l’espiritualitat. El concepte de Déu en el sentit clàssic personalment no m’atrapa gens. Però gens gens. En canvi, un sentiment d’espiritualitat, de trascendència o de alguan cosa semblant crec que el tenim tots. Moltes vegades es barrejen i es lia la torca en parlar d’aquests temes per limitar aquest sentiment i aplicar-lo només a un tipus de sentiment religiós o a un tipus de Déu concret. Jo volia fer referencia al sentiment, no al tot l’atrezzo que massa sovint s’hi posa.

    Roger. Els punt sde contacte poden ser profitosos i generar alguns d’aquests moments “eureka” que esmentes. Però les intrusions són perilloses en el sentit que molt fàcilment poden, simplement. confondre. Respondre preguntes de física amb la filosofia, explicar els sentiments espirituals amb la ciencia o respondre les preguntesbàsiques que ens fem els humans només amb les creences religioses de la zona on hem nascut per atzar són mals sistemes per anar fent.

  • Iliona

    03/05/2012 14:34

    Perdoneu un altre curt comentari…

    I on hauríem de deixar la “ciència” de la Teologia? La barrejem amb la Filo, o la deixem lliure per seguir analitzant el sexe dels querubins i serafins?

  • Roger Verdaguer

    03/05/2012 14:24

    La meva opinió és que la religió dóna per bones hipòtesi sobre preguntes que no està al nostre abast respondre. D’aquesta manera ens quedem més tranquils. És una bona funció de les diverses que té.

    Per altra banda, la filosofia per a mi serveix d’estímul, com el nen que no para de demanar “perquè?”.

    I la ciència ho intenta resoldre amb totes les limitacions…

    Però el que volia dir és que a mi em sembla fantàstica la intrusió -sempre que sigui respectuosa!- de l’una en el camp de l’altre perquè permet generar més dubtes, i hipòtesi des de punts de vista poc convencionals i això pot ser el desencadenant d’un moment de lucidesa o “eureka!”.

  • Iliona

    03/05/2012 14:22

    Perdó. Volia dir:

    … amb o sense patètics filtres de coloraines…

  • Iliona

    03/05/2012 14:20

    Vols dir, Daniel, que la religió dóna sentit a la vida? Jo crec que li treu tot el sentit, el realisme, la veritat del que hi ha… Els sentiments d’empatia i d’altres tipus potser sí que n’hi poden donar… Però creure en déus… més aviat li treuen gran part del seu sentit.

    Però vaja… La llibertat de cadascú per poder pensar lliurement, sense patètics filtres de coloraines imposats des de petits, s’ha de respectar de totes totes.

  • Iliona

    03/05/2012 13:33

    La ciència ens permet conèixer la realitat que ens envolta. La que hi ha. La que vivim. Però no ens pot dir res sobre els déus, a no ser quines són les neurones afectades per l’estupidesa de les nostres patètiques creences.

    Però sí, Carquinyol. A vegades semble que els inferns (i els mitjans)- es confabulin per deprimir-nos.

  • Carquinyol

    03/05/2012 9:32

    Jo també crec que cadascuna té el seu espai i el problema bé quan ho vols utilitzar fora d’ell. Amb una clau anglesa també pots clavar claus, però és millor i més eficient fer-ho amb un martell.

    Ara bé, et confeso que en el meu món de treball després d’analitzar racionalment un problema durant hores acabes creient que realment en l’existència d’algun Déu, Sant, dimoni, follet o esperit en general que t’està fent la guitza !!