Te, Earl Grey, calent.

1221387_black_tea.jpg Jo soc molt més de cafè que de te. En realitat és més simple: el te no m’agrada. Ja se que més de mitja humanitat en pren habitualment, però jo soc a l’altre meitat. Quan per compromís no hi ha més remei, puc  fer  un esforç i el bec, però alguna vegada, en algun racó perdut del Marroc on m’oferien un te amb menta molt fort, ho he passat malament.

Una llàstima, perquè el te comporta, a més del sabor, un cert component protocol·lari que transmet tranquil·litat. Un cafè el pots prendre ràpidament, però un te demana el seu temps. És una percepció sense massa base, però els protocols tenen la seva gràcia a la vida. No deu ser perquè si que a la sèrie Star Trek, el capità Jean Luc Picard sempre trobava un moment de calma per demanar el seu “te, Earl Grey, calent“.

Jo, innocent de mi, pensava que l’Earl Grey era un tipus particular de te. Una varietat de la planta. Però resulta que no, que l’Earl Grey és te negre al que li han afegit un oli per aromatitzar-lo. Concretament oli de bergamota.

I al mateix moment que descobreixo que és l’Earl Grey, m’adono que no se que coi és la bergamota. Un parent de la granota? En realitat la bergamota (Citrus bergamia) és un cítric, una mena de llimona de gust amargant i que es fa servir sobretot per fer l’oli de bergamota. Es cultiva bàsicament a Itàlia, a la regió de Calabria, i en algun indret es diu que és originaria d’allà, però els cítrics són originaris d’Àsia. Potser a Itàlia van obtenir l’híbrid que va donar lloc a la bergamota.

L’origen del te Earl Gray està una mica envoltat de llegendes, però d’alguna manera  Charles Grey, segon comte de Grey i durant un temps primer ministre d’Anglaterra va aficionar-se a afegir l’oli de bergamota per aromatitzar el seu te negre. Als visitants aquell gustet els agradava i es va anar fent més i més popular. Amb els anys es va comercialitzar i van sorgir diferents variants amb afegits com taronja, vainilla i fins i tot flors com les roses o el gessamí.

Llàstima que no m’agradi el te. Tot això que em perdo, perquè té el seu encant. Però m’ha fet gràcia adonar-me que he començat a mirar coses del capità Picard, cosa que m’ha portat a fixar-me en el té. Quan he mirat les seves característiques m’he adonat que el nom era el d’un comte. Ja sabia que en anglès comte es diu earl, però no ho havia associat al té. I el Grey pensava que feia referència al color i no pas al nom del comte. I d’aquí he saltat a veure que era la bergamota i l’origen dels cítrics.

Realment, quan comences a fer el xafarder, pots acabar recorrent uns camins ben insospitats. En la època pre-internet (o pre-Vikipedia) no hauria arribat mai tant lluny!

(I disculpeu la meva ignorància sobre l’Earl grey. L’únic que passa és que jo soc dels que triaria un Jamaica Blue Mountain)

15 comentaris

  • Mirabilis

    08/05/2012 12:14

    Diuen que l’oli de bergamota va bé per superar la depressió….els que em prenem al matí deu ser per superar la depressió causada per aixecar-se aviat….Per cert, crec que el té que compro jo no porta oli de bergamota, sinó les flors directament.

  • Carme

    06/05/2012 23:39

    Ui, ja tens rao Nuria. Ara be, coses que s’empren a hollywood i que tots sabem que son incorrectes pero les acceptem com a part de la ficcio n’hi ha moltissimes.
    Trobo que Daniel podria fer un post sobre aquesta industria i que als comentaris anessim dient tots coses d’aquestes. Aposto que el resultat ens sorprendria!

  • Núria Tomàs

    06/05/2012 18:27

    Jo també sóc de cafè. Però sempre m’ha intrigat una cosa del te. Si porta teïna i és una substància estimulant igual que la cafeïna, perquè a les pel•lícules, quan algú està molt trasbalsat sempre li ofereixen una tassa de te? Jo li donaria una til•la!

  • Sir William Temple

    06/05/2012 12:57

    Jo vaig comprar una caixa d’Earl Grey pel disseny i no m’acaba de convèncer, el trobo massa fort. “This fragant black tea is infused with citrus flavour of bergamot oil for a citrusy, tangy refreshing taste”.

  • Iliona

    04/05/2012 21:49

    Avui, Daniel, estàs una mica en la línia de la sèrie Big Bang, amb el Picard… També el Sheldon ofereix tasses de te als amics quan estan deprimits, però no en sé la marca…

    Havia begut l’Earl Grey però ni idea de que portava “bergamota”…! Sembla una paraulota… Si m’haguessis dit: “Ets una bergamota…” doncs igual t’hagués donat una bofetada o un petó o m’hagués posat vermella… Jo que sé!

  • oca

    04/05/2012 17:27

    Ara pla, això em deu passar per llegir el blog amb un sol cafè a sobre?. Potser és que realment estic més perdut que la sèrie?. No reconec ni el millor cafè del món?.
    Ara és quan l’homo APM diu: “Le damos un aplauso y le dejamos que se vaya”
    Demà abans de llegir-te 2 cafès (jiji)

  • Ariadna

    04/05/2012 14:07

    Doncs per a mi el te és un plaer del que gaudeixo cada dia. Al matí un English Breakfast de qualitat, un te negre amb vainilla o un simple te negre de marca blanca (segons el que ténen al bar) amb llet.

    I si em quedo amb les ganes a mig matí un de canyella, a les tardes un de verd o a la nit un de fruites vermelles desteïnat.

  • Carme

    04/05/2012 11:47

    Doncs mira, jo sóc el cas contrari al teu. Perquè a mi no m’agrada el cafè… però home, si he de fer algun dia una excepció, que sigui amb el Jamaica Blue Mountain!!! Ooohhhh, ara ja fa anys de l’última vegada que el vaig tastar, però prou que me’n recordo!
    Pel que fa als tes, tots m’agraden. M’agrada el xinès, intens però bo. I també m’agrada el que fan al Marroc amb la menta, totalment diferent, però que m’encanta… en fi, que hi ha una varietat extraordinària, per a totes les ocasions.

  • Nama

    04/05/2012 10:31

    Hola! Doncs jo vaig descobrir què era la Bergamota a Nancy (França). Allà en cultiven moltes també, i en barregen el perfum sobretot amb els bombons de xocolata, i també són molt típics els caramels de Bergamota.
    Enllaç: http://fr.wikipedia.org/wiki/Bergamote_de_Nancy
    Un altre: http://www.tourism-lorraine.com/en/pagetouristique.asp?IDPAGET=597&sX_Menu_selectedID=
    Aquí diu que la Bergamota va sorgir per accident, mesclant un taronger i un llimoner…

    A Nancy també són molt famoses les mirabelles… Unes prunes taronges i petites amb un gust molt dolç. Boníssimes soles i també per fer confitura.
    Enllaç: http://fr.wikipedia.org/wiki/Mirabelle

  • kika

    04/05/2012 9:45

    em fas venir ganes d’un eral grey hot, encara que el te de fet no m’agradi :-)

  • Daniel Closa

    04/05/2012 9:42

    Francesca. He he. Aquesta era la idea ;-)

    Carquinyol. Tot arribarà… Qapla’

    oca. Ep! Que el Blue Mountain NO és pas un te !

    Lukas4. Doncs encara sabies alguna cosa de la bergamota, perque jo anava ben perdut.

  • Lukas4

    04/05/2012 9:34

    Sempre havia pensat que la bergamota s’obtenia d’una varietat de pera de Bèrgam (Itàlia). Avui he après que és d’un cítric periforme.
    Gràcies.

  • oca

    04/05/2012 9:33

    Earl grey, Jamaica Blue Mountain… és ven bé que els cafeters podem anar molt i molt perduts en el món del té. Si ja en prou feines dominem certes varietats de café …
    Com sempre, però, burxant fins a al final. Molt bo.

  • Carquinyol

    04/05/2012 7:59

    Earl Grey, el clàssic dels clàssics. Cada dia començo la jornada amb una tasa d’aquest te i més tard en prenc una altra d’una variant amb taronja i mandarina, però m’agrada molt més la variant clàssica. Els problemes semblen menys problemes amb la tasa a la mà i prenent-lo amb tranquilitat !

    Psss… ja posats en Star Trek, ara toca parlar del raftajino, no? ;)

  • Francesca

    04/05/2012 7:58

    Ara em faràs recórrer a mi els inospits camins d’Internet per saber què és exactament un Jamaica Blue Mountain :)
    A mí el te marroquí m’encanta!