Càndides, bacteris i altres companys de viatge

Candida_albicans.jpg El nostre cos és l’hàbitat natural de moltíssims tipus de microorganismes.  Tenim bacteris per tot arreu. Especialment al budell, però també a la pell i a qualsevol plec i racó del nostre organisme. Habitualment convivim amb una mena d’acord de no agressió que fa que tots dos en sortim beneficiats. Ells ens proporcionen alguna vitamina, ens ajuden a completar la digestió d’alguns aliments i, sobretot, la seva presència impedeix la colonització per altes organismes més patògens.

També portem grapats de virus a sobre. El nostre DNA n’està farcit i la majoria encara no sabem ni tan sols que fan. Potser són restes evolutives d’antigues infeccions. DNA fòssil que forma ja part del nostre genoma.

I també hi ha fongs. Aquests són més emprenyadors i solem pensar-hi menys, però encara que ens sonen a infecció, la majoria de persones tenen a sobre cèl·lules de fongs. I les més conegudes són les de l’espècie Candida albicans. En principi estan per les mucoses més o menys humides, com boca,  aixelles, vagina, i també ungles i altres zones de la pell. No causen problemes perquè el nostre sistema immunitari les té controlades, però de vegades escapen al control i tenim una micosi, una infecció per càndides.

És a dir. Quan apareix una infecció per fongs, no sempre és perquè en algun moment el fong ens ha infectat. Habitualment ja hi és, i la infecció comença quan el nostre sistema immunitari abaixa la guàrdia i les hifes del fong poden començar a multiplicar-se. Persones immunodeprimides, o amb alguna malaltia estan més exposades a les micosis.

En el cas de les infeccions vaginals per candides, que en són unes de les més típiques, un dels motius és un excés d’higiene amb sabons bactericides. La flora bacteriana  normal manté unes condicions lleugerament àcides que dificulten el creixement del fong. Si el sabó mata els bacteris, queda el camí lliure per als fongs.

Però també s’havia vist que les infeccions vaginals per càndides no es repartien de qualsevol manera. Apareixien amb més freqüència durant els dies centrals del cicle menstrual. Això podria estar relacionat amb un estudi recent que indica com va modificant-se la flora vaginal durant el cicle. La quantitat i tipus de bacteris va canviant en funció de molts paràmetres. Del moment del cicle o de l’activitat sexual, però també del tipus de flora, ja que no és igual per totes les dones.

Però no canvia només la flora bacteriana sinó que també ho fa el nivell d’alerta del sistema immunitari. S’ha vist que durant la ovulació hi ha alguna població de cèl·lules del sistema immunitari (anomenades cèl·lules dendrítiques) que es desactiven notablement. Aparentment, el sistema immunitari abaixa la guàrdia per permetre el pas als espermatozoides. La idea de la ovulació és aconseguir un embaràs, i si la resposta immune es carregués els espermatozoides, que no deixen de ser unes cèl·lules invasores, no hi hauria manera de fecundar l’òvul.

Però aquesta desactivació també facilita les coses a les càndides que estan esperant el seu moment. Durant la ovulació, amb el sistema immunitari despistat, els fongs poden aprofitar l’avinentesa per colonitzar la vagina sense massa dificultats.

Al final resulta que cal un sistema immunitari actiu, però sense passar-se. Necessitem una certa quantitat de bacteris, però no massa. Cal mantenir una bona higiene, però no exagerar… Realment la vida és un constant anar buscant l’equilibri.

3 comentaris

  • Ariadna

    07/05/2012 10:14

    Molt interessant i instructiu!

  • Carquinyol

    07/05/2012 7:55

    Mecanismes de seguretat efectius, però sense passar-se. Ja podria llegir aquesta entrada en Felip Puig i prendre bona nota…

  • Francesca

    07/05/2012 7:48

    Quina entrada més útil, especialment per a les dones! gràcies equilibrades