Arxiu del dimarts , 8/05/2012

Rots de dinosaure

dimarts , 8/05/2012

sauropodes.jpg Fa un temps va posar-se de manifest que d’entre els gasos que causen l’efecte hivernacle, un dels destacats és el metà generat per les vaques. Una vegada més cal recordar que la fermentació la fan al seu complex estómac, on els bacteris degraden la fibra vegetal i generen metà com a producte residual. I ja sabem que els gasos de l’estómac surten per la boca. Per tant, no són els pets sinó els rots de les vaques el que contribueix a l’efecte hivernacle.

Però l’exclusiva de deixar anar metà no la tenen les vaques. Al llarg dels temps, altres animals deuen haver emprat mecanismes semblants per alimentar-se. En principi podem suposar que els herbívors sempre s’han aprofitat dels bacteris per poder exprimir l’energia i els nutrients continguts als vegetals. I uns investigadors han calculat com devia anar la cosa en el cas dels majors herbívors que han caminat per aquest planeta: Els dinosaures sauròpodes. Per fer-nos una idea, quan pensem en un brontosaure (estrictament un Apatosaure) o un diplodocus, doncs aquests són dinosaures sauròpodes.

Considerant que són molt més grans que una vaca, aquests animals havien de generar molt més metà que no pas el bestiar. Però quant? Doncs per calcular-ho, han fet una estimació a partir de la mida dels animals i de la densitat d’animals que devia haver. Al final els càlculs es fan comparant quilograms d’animal per quilòmetre quadrat. La mida la sabem per els fòssils trobats, però més difícil és calcular la densitat.

Els investigadors han agafat una estimació de 200.000 kg/km2. Això vindrien a ser uns deu dinosaures de mida mitjaneta per quilòmetre quadrat. Cap exageració si comparem amb els ramats de mamífers que podem trobar per la sabana africana.

Per tenir idea de la quantitat de metà generada, han agafat el ritme de producció dels animals actuals i han extrapolat considerant el canvi de mida. Segons això, un Apatosaurus louise, de vint tones de pes, generaria cada dia una mica més de dos mil litres de metà. En pes això serien gairebé dos quilos d’aquest gas.

I fent una altra estimació per generalitzar-lo al total del planeta, surt que els dinosaures de l’època mesozoica aportaven uns cinc cents milions de tones anuals. Si fa no fa, el mateix que generem els humans actualment. Aquesta gran quantitat de metà, que és un potent gas amb efecte hivernacle devia contribuir a mantenir el clima càlid del mesozoic.

L’estudi inclou moltes estimacions que poden resultar més o menys discutibles, però malgrat que les xifres puguin variar, seria una sorpresa que els dinosaures herbívors no generessin metà en grans quantitats de manera similar a com ho fa el bestiar actual. Per tant, la seva contribució al càlid clima mesozoic sembla força raonable.

I un detall final de l’article que m’ha encantat. A l’apartat d’agraïments, els autors de l’article agraeixen “la Lynn Margulis per infectar-nos amb el seu entusiasme microbià...” Tot un detall!