Arxiu del dijous, 10/05/2012

Ni Einstein…?

dijous, 10/05/2012

Homer-Simpson---DaVinci[1].jpg Som a l’any 2012 després de Crist. Tota la civilització és ocupada pel progrés i el coneixement i Albert Einstein, un dels més grans científics de tots els temps, forma part ja de la cultura universal. Les seves imatges les trobem a tot arreu on es faci alguna referència, ni que sigui molt llunyana, a la ciència. Les seves cites es repeteixen sovint, la seva fotografia la trobem impresa en samarretes, llibres, pòsters i anuncis. És un cas curiós de personatge que, malgrat ser científic, és famós a tot arreu.

A tot arreu? No! en un llogarret del sud d’Europa, habitat per indomables guerrers, rebutgen una i altra vegada, ferotgement, la invasió de la cultura moderna. Es resisteixen a acceptar que la ciència és útil i que val la pena disposar d’algun coneixement sobre el tema.

De veritat hi ha algú, avui en dia, que no conegui el nom de cap científic? Ni tant sols Einstein? O Newton? Sembla increïble, però segons el “Estudio internacional de la Fundación BBVA: Comprensión de la Ciencia”, a España un 45,9 % dels enquestats no podia o no volia recordar el nom de cap científic. Cap! Ni un! Zero! Això és pràcticament la meitat de la població!!

La pregunta no semblava difícil. No es tractava d’explicar el segon principi de la termodinàmica, el funcionament de la reacció en cadena de la polimerasa ni la opinió sobre com demostrar la hipòtesi de Riemman. Només calia dir el nom d’un científic.

En comparació, la resta de països es mouen al voltant d’un 25 % les persones que no poden dir cap científic. I encara és més interessant quan es tracta d’esmentar algun científic del propi país. El 45 % dels polonesos esmenta la Marie Curie, el 44 % dels danesos recorda a Niels Bohr i el 37 % dels francesos està orgullós de Louis Pasteur. Juguen amb un cert avantatge, perquè són països que fa temps que tenen clar que la ciència és alguna cosa important i en conseqüència, tenen científics que han fet coses importants.

La cosa és diferent a Espanya, ja que on no hi ha cultura científica, no hi ha gaires científics de renom, però si més no, hom esperaria que Ramon y Cajal fos recordat pels seus conciutadans. Després de tot, va guanyar un premi Nobel! Doncs només el 5 % dels espanyols l’esmenten.

Això passa per preguntar per científics enlloc de fer-ho per futbolistes o folklòriques.

Tot plegat no és nou i, francament, no representa cap sorpresa. I una part de la culpa, segur que també cau en la comunitat científica, que mostra una excel·lent incompetència quan es tracta d’explicar a la societat que és el que fa. També s’ha de dir que intentar explicar coses a qui és evident que no li interessa gens el que dius, resulta molt i molt depriment i de seguida ho deixes córrer.

Per això val la pena tornar a recordar (una vegada més, i no serà la darrera) una frase del mestre Carl Sagan:

Vivim en una societat profundament depenent de la ciència i la tecnologia i en la qual ningú sap res d’aquests temes. Això constitueix una fórmula segura per al desastre.”