Unes forçes de seguretat diferents.

ambulance.jpg El prestigi de la Organització mundial per la salut (OMS) va quedar força malparat després de la pandèmia de grip A, especialment per la política de comunicació que va aplicar. De totes maneres és molt fàcil criticar una vegada ja ha passat l’ensurt i molts dels que posaven el crit al cel per els diners gastats en medicaments i vacunes quan l’alarma s’esvaïa, eren els mateixos que posaven el crit al cel pels pocs tractaments que comprava el país en comparació amb altres països.

Potser la propera pandèmia que arribi (que arribarà, això és segur) ho faran millor. Però malgrat les crítiques, la feina de la OMS i de tot l’entramat sanitari, de control i de prevenció de malalties acostuma a passar desapercebut, però és extraordinàriament important. Ara ja gairebé no patim d’epidèmies, però no és per casualitat sinó perquè hi ha sistemes de control i d’intervenció ràpida quan es detecten els primers cassos.

Per això és interessant donar una ullada a la pàgina de la OMS amb els avisos de brots de malalties que potencialment poden causar epidèmies més o menys greus. Mirar les dades, per anys o per malalties, és una bona manera de recordar la nostra vulnerabilitat.

Per exemple, aquest any 2012 hi ha sobretot deteccions de grip aviar a indrets com  Egipte, Indonèsia, Cambodja o la Xina. A l’abril va tenir lloc un brot de febre de Lhasa amb 623 casos sospitosos, 108 confirmats i 70 morts. Al Camerun i a Ghana es va detectar febre groga al febrer. I, com a curiositat, també apareix el cas dels implants de silicona defectuosos que es va detectar a principis d’any.

Repassant altres anys trobem casos de drames propers o llunyans, més o menys greus i que afecten casos individuals o grans grups de persones. Al setembre de 2004 va detectar-se un cas de ràbia a França. Una parella va comprar i importar il·legalment un gos de Marroc. L’animal estava malalt de ràbia i va morir l’agost. Però abans podria haver infectat altres animals o persones, de manera que es va fer la feina de detectius corresponent per esbrinar per on havia passat el gos. A la web hi ha l’avís per localitzar “una parella francesa d’Àfrica del Nord i amb dos fills que van jugar amb el gos una nit (data desconeguda) partir de les 21:00, a Bordeus; Una jove que parlava francès amb accent espanyol que caminava prop del llac de Bordeus amb la seva filla petita i un petit terrier blanc el 10 o el 11 d’agost; Un ciclista, al voltant de 40 anys d’edat, que va ser perseguit pel gos en els molls de la Garona a la part davantera del restaurant l’Estacade; Una parella, al voltant de 50 anys, que va jugar amb el gos prop del Lac Bleu a Léognan (Gironda).”

Espero que els trobessin i que estiguessin sans.

Totes les morts són tristes, però les individuals afecten més. Al 2009 va tenir lloc un brot d’Ébola al Congo. Es van confirmar 36 casos, amb 12 morts i 184 casos sospitosos. Segur que va ser terrible, però em va colpir més l’últim cas detectat de brots d’Èbola. Va ser just fa un any, a Uganda. Un únic cas detectat. Una nena de 12 anys que va morir poques hores després d’ingressar a l’hospital.

Hi ha més malalties. Podem trobar la legionel·la que va afectar Espanya el 2001, Àntrax als Estats Units o Tifus a Haití i al Congo.

I també la plaga medieval per excel·lència que encara no ens ha abandonat. Hi ha hagut brots de pesta a l’Índia, Algèria, Malawi, Congo, la Xina i, l’últim brot detectat al Perú fa un parell d’anys amb 12 casos de pesta bubònica, 4 de pesta pneumònica i una de septicèmica.

No. No en tenim gaires d’epidèmies, i acostumen a ser limitades. Però no és perquè si. Hi ha força gent treballant per evitar-les. En la lluita contra les malalties els sistemes de detecció ràpida, els epidemiòlegs i els metges de primera línia són unes altres forces de seguretat amb les que comptem encara que sovint ho oblidem.