Arxiu del dilluns, 21/05/2012

La fi del món pot esperar

dilluns, 21/05/2012

calendario_maya.jpg És una mica depriment. Resulta que han descobert uns jeroglífics maies a Guatemala que són en realitat un calendari i que demostren que la fi del món de les prediccions maies no serà el 21 de desembre d’aquest any, sinó que va per molt més llarg. Aquest calendari que han descobert indica dates posteriors al 21 de desembre d’enguany, i si sabessis que el món s’ha d’acabar, quin sentit tindria preparar calendaris per més endavant?

Però el que volia dir al principi, és que resulta depriment que hi hagi qui necessiti trobar unes runes maies per tranquil·litzar-se i deixar de pensar que el món s’acabarà tal dia. Que se n’ha fet del sentit comú?

Els experts en arqueologia maia ho han repetit fins cansar-se. El dia 21 de desembre s’acaba el que els maies anomenaven el compte llarg. Una mena de calendari de poc més de cinc mil anys. Els maies en tenien uns quants de calendaris. Un de religiós, de 260 dies i un de civil, de 360 dies. Com que cada 52 anys tornaven a coincidir i les dates es podrien confondre, van empescar-se la compta llarga, que agafa molt més temps.

Ara s’acabarà el compte llarg en que estem des de fa cinc mil anys, i immediatament n’hauria de començar una altre. No se si els maies ho tenien molt previst això, però qui es preocupa per coses que passaran d’aquí a cinquanta segles? Nosaltres també hem anat fent correccions als calendaris, però només quan resultava evident que feia falta.

Dir que el món s’acaba al final del compte llarg és el mateix que dir que s’acaba a final d’any, de segle o de mil·lenni.

Però és que això de la fi del món ens agrada als humans. I presumptes profetes que avisen de la imminència de tan magne esdeveniment sempre n’hi ha hagut. Potser val la pena recordar que el premi IgNobel de matemàtiques del 2011 van concedir a “…la Dorothy Martin, que va predir que el món s’acabaria l’any 1954, en Pat Robertson que ho va predir per l’any 1982, l’Elizabeth Clare que ho va predir pel 1990, en Lee Jang Rim que calculava que tot s’acabaria  el 1992, la Credonia Mwerinde que ho va anunciar pel 1999, i l’infatigable Harold Camping que ho va predir primer per l’any 1994 i després per al 21 d’octubre del 2011”

És a dir, que sempre hi ha paios disposats a predir la data de la fi del món gràcies a uns càlculs absurds fonamentats en la Bíblia, els escrits de Nostradamus, les dimensions de les piràmides, les revelacions d’extraterrestres, la disposició de les pedres d’Stonehenghe o el cicle vital dels escamarlans.

Perquè no el final del calendari maia? A sobre ens agafa aviat, de manera que podrem fer uns calerons venent llibres i fent conferències. Sempre hi ha un grapat de crèduls que s’ho empassaran. Inassequibles al desànim de veure com les prediccions fracassen any rere any.

I el millor és quan preguntes que vol dir exactament la fi del món? Que el planeta serà destruït? Que la vida desapareixerà de la Terra? Que la humanitat serà exterminada? (excepte uns quants escollits, és clar).

En realitat no sabem exactament que vol dir l’expressió “la fi del món”, però tant se val. Igual que amb les pel·lícules de terror, no volem que siguin racionals o que tinguin sentit. Només es tracta de deixar-nos espantar una mica, que sempre fa gràcia.

I quan passi la data prevista pels maies, no dubteu que en poc temps tindrem una altra data límit identificada gràcies a ves a saber quina bestiesa. Només es tracta d’insistir prou temps i al final, potser, encertaran alguna vegada.