Fongs

fongs.jpg Sents la paraula “fong” i el primer que pensem és en un bolet o en una floridura. En tot cas, en organismes poc importants, com un afegit als éssers vius importants, els animals i les plantes. De fet, fins fa poc els fongs es consideraven plantes. Després de tot, creixen com les plantes, estan immòbils com les plantes, es reprodueixen de manera semblant a les plantes i , en el fons, els bolets tenen tot l’aspecte de plantes. Per això els imaginem com una mena de plantes de segona divisió.

Un greu error. L’estudi del seu material genètic i del seu metabolisme revela que un fong està molt més emparentat amb nosaltres que amb una planta. Per això es considera un regne a part. Un regne amb un milió i mig d’espècies diferents, de les que fins ara només n’hem catalogat 70.000.

El món seria un indret ben diferent sense fongs. Són ells els que s’encarreguen de fer neteja de la matèria orgànica. Els arbres caiguts, els animals morts i qualsevol tipus de matèria orgànica pot ser digerit en part per molts organismes. Però els campions a l’hora de digerir matèria orgànica que qualsevol tipus són els fongs. Són l’autèntic i insubstituïble servei de neteja de la natura.

En això veiem una de les similituds entre animals i fongs. Les plantes viuen aprofitant la matèria inorgànica i l’energia del Sol per fabricar-se la seva matèria orgànica. En canvi, els animals i els fongs ens alimentem d’aquesta matèria orgànica que fabriquen les plantes. Només hi ha un “petit” detall que diferencia la manera que tenim d’aprofitar-ho.

Nosaltres ingerim l’aliment i a quan el tenim a l’interior, dins l’estómac, el digerim. En canvi, els fongs el que fan és instal·lar-se sobre la matèria orgànica, començar a deixar anar els enzims digestius i deixar que actuïn. Tot seguit simplement van absorbint la matèria orgànica ja digerida. Com que la digestió la fan externa, poden disposar d’uns enzims digestius extremadament potents, capaços de digerir gairebé qualsevol cosa. Uns enzims que ens resulten molt útils quan els purifiquem i aprofitem de manera industrial.

Normalment els fongs no els veiem. Són filaments invisibles que es van escampant pel terra i les superfícies de les coses on hi poden arribar. Només els veiem quan detecten menjar, envien senyals químics i totes les hifes acaben omplint la regió on hi ha l’aliment. Pot ser una zona de terra on hi ha una caca d’ocell, un tronc mort, una peça de fruita deixada sobre la nevera, o la zona humida de suor entre els dits dels nostres peus. I també veiem el seu mecanisme reproductor, els bolets. Molt més espectaculars i bonics que el fong en si mateix, però que estrictament només són estructures fabricades pel fong per deixar anar espores.

I si penseu que els fongs només fan nosa i no són gaire importants, faríeu bé de recordar que sense ells no tindríem pa, cervesa, vi, antibiòtics, detergents o al·lucinògens. Amb certesa no hi hauria líquens, que no deixen de ser un fong combinat amb una alga. Però probablement tampoc tindríem boscos, plantes, ni animals. Dues de cada tres plantes poden viure gràcies a associacions amb fongs. I de fet, probablement van poder colonitzar terra ferma gràcies a que els fongs havien fet el pas uns quants milions d’anys abans.

De fet, per fer-nos una idea de la importància dels fongs a la història del nostre planeta podem fer una ullada a la gran extinció del permià. En aquell esdeveniment va desaparèixer el 90 % de les espècies i durant uns quants milions d’anys, la Terra va ser un erm habitat bàsicament per fongs. Si un alien hagués arribat en aquell moment s’hauria endut una impressió ben diferent de com és la Terra. Potser a nosaltres ens semblaria un indret inhòspit, però des del punt de vista dels fongs segur que era un paradís!

9 comentaris

  • Cinta J. M.

    16/02/2013 13:39

    Gràcies per aquesta informació tan entenedora. Als meus alumnes de tercer de primària els anirà molt bé llegir-te per entendre millor els éssers vius que semblen plantes.

  • Daniel Closa

    22/05/2012 11:55

    Si que dona per un post! Però quan abraçes el parasitisme, deixes el teu futur evolutiu en mans de l’organisme parasitat. Es molt poc probable que Cytinus, per exemple, recuperi la capacitat de fer fotosíntesi (tot i que mai no es pot dir). Al final els parasits acaven super especialitzats en sistemes per parasitar l’hoste. I La super especialització és molt vulnerable als canvis ambientals. Per aixó surgeixen les curses adaptatives entre parasit i hoste. El paràsit no te cap altre opció.

  • Esther

    22/05/2012 11:26

    els paràsits, un cul de sac evolutiu? Tots els sistemes complexes en tenen de paràsits i hi ha teories molt xules sobre la evolució del model paràsit-hoste, com la teoria de la Reina Roja. Això donaria per un post nou!.

  • Daniel Closa

    22/05/2012 10:55

    Tramuntaire. Si es clar. Els paràsits son un grup molt interessant. Han abandonat l’esforç de fer ells mateixos algunes funcions i deixen que les facin altres organismes. Una via comoda per la supervivència, però probablement un cul de sac evolutiu

  • tramuntaire

    22/05/2012 10:15

    Seguint amb el que diu l’Ariadna, tenim algunes plantes paràsites com Orobanche o Cytinus (per dir-ne algunes que podem trobar a casa) que no fan la fotosíntesi, però tampoc digestió externa. És a dir, amb la definició clàssica de planta no les hi podríem incloure, tot i que filogenèticament no hi ha cap dubte a quin regne pertanyen. Això ens mostra que, en biologia, per classificar com ens agrada fer als humans s’ha d’anar amb molt de compte!

  • Daniel Closa

    22/05/2012 9:30

    Carqiuinyol. Un rovelló ja no es pot mirar millor. Sobretot si es a la brasa, amb all i julivert

    Esther. Es curiós, perque van sorgir del mar, però ara en queden ben poquets de fongs al mar. Els bacteris potser no tenen els enzims digestius dels fongs, però com que n’hi ha mes de bacteris que de res, ja fan el fet.

    Ariadna. Ui, no. Les plantes carnívores son plantes normals, que s’alimenten i fan fotosíntesi com totes les plantes i que, a més, completen la seva nutrició amb alguna presa animal. Però això només es un afegit a la seva dieta. Sense caçar res també viuen la mar de bé.

  • Ariadna

    22/05/2012 8:44

    Llavors, les plantes carnívores tampoc es poden considerar plantes?

  • Esther

    22/05/2012 8:32

    Bon dia,
    I sabeu qui fa el paper dels fongs al mar?? N’hi ha molt pocs de fongs marins….. El reciclatge de la matèria orgànica al mar ho fan els bacteris.
    Ah! I I Qui aconsegueixi cultivar els rovellons a Catalunya, es fa d’or!

  • Carquinyol

    22/05/2012 8:05

    Això de que no una gran extinció acabés amb els fongs fa que et miris els rovellons amb uns altres ulls… ;)